Estancat i avorrit

An de güiner is... laringofaringitis de collons!!!

Pues això amics: tinc una pujà de gola, em fa mal tot el cos, tinc febra i estic queferós. Me'n puje per les parets!!

Fa dos dies que no isc de casa i d'assatjar... ni te cuento. El Sol només el veig per la finestra, i l'agut ja no recorde ni com es feia.

Bo, vaig a continuar intentant estornudar en els ulls oberts per a entretindre'm i a seguir donant-li les gràcies a la vida per permitir-me estar malalt i així poder valorar millors els moments en que estic sà.
Caguen tot!!

Audició i plora

Amics, ja hem fet l'audició trimestral de la colla. Tot va ixir rodat, perfecte impossible de millorar...

Per als educands les audicions és on ho donem tot, és la posada de llarg i la 'quedada en blanc', és a dir, on tot el que has aprés l'oblides en pocs minuts.


- Iep, com ha anat l'audició?
-- Com sempre, xorrant sang.
Hi ha que vore lo bé que ixen les tocates en casa quan ningú t'escolta ( mi no entender).


Quan estàs a l'escenari no veus ni la partitura.
Respiracions només en fas una, quan acaba la peça.
L'afinació és per als rics, nosaltres ens conformem en no perdre el fil de la peça.
Els dits pareixen 'bisagres' oxidades, sents fins i tot el soroll que fan al moures.
Agarres la dolçaina com si estigueres penjat a 20 metres i no vulgueres caure.

 - No sabia que tocares jazz!!
-- No era jazz, era: 'busca per on vas'.

Acceleres a tope la peça per a acabar el més prompte possible. I la canya que sempre està dura ara l'apretes tant que la tanques en molta facilitat.

Al final les frases condescendents:

- molt bé xè, pensava que ho faries pitjor...

- enhorabona, jo no sabria fer-ho millor...

- es nota que has assatjat molt...

i tú contestes:

-en casa m'ix millor.

-et jure que ahir esta peça no tenia repetició!

Metrònom del Tio manya

Xè, ja he descobert la 'difícil' anatomia del metrònom. I no és per a tant.

- El metrònom és un aparell que mesura el temps.
- Mmm... un rellotge??
- Sí, un rellotge que pots manipular. Però sempre mitjançant una relació de porporcionalitat directa.

 Ja sabeu... si 2Kg de taronges valen 5€, quant valen 7Kg?

O... dos pintors tarden en pintar una casa 6 dies, quantes cases pintaran en 15 dies?

Tot això de regles de tres.

El que falta és buscar la proporció (raó de proporcionalitat)  entre el rellotge i el metrònom. Però és fàcil, és el minut!!

A 60 no se qué del metrònom correspon 1 minut, és a dir, 60 segons.

Ja ho tenim, una negra per segon!!

Què hem guanyat sabent-ho? Doncs que ja no necessitem comprar-nos un metrònom, amb un rellotge en segundero de "troc, troc, troc..." ens podem apanyar.

La pregunta és:    Podent simplificar-ho... per què hi han exercicis a 88, 92 ó 112  ???

Ara vas i ho mesures... si pots

Primera tocata en grup

Arriba la primera tocata...quin canguelo!!

... no et sents preparat, els nervis afloren, no vull ser jo el que la cague, haig d'entrar a temps...

aaaaay... per favor!!

Atchung educands!! Atenció, dos cosetes que has de saber:

1.  El blau marino fort no és negre, és blau. No vages en pantalons blaus!
2. Agafa un faristol i no el soltes!! Si vas a l'aseo... endus-te'l darrere.
3. Al principi afinareu, no tant per a tocar afinat com per a tindre la conciència tranquila. És un ritual.
4. No seràs l'únic que, per por, entraràs al segon o tercer temps. Més d'un també ho farà.
5. Passe el que passe, mai pares de tocar. (En esta no estic completament d'acord).
6. El tempo el porta el director, deixa el peuet quiet.
7. Si notes que tots s'equivoquen menys tú, el més prudent és seguir als altres.
8. Si tots han acabat de tocar menys tú, tracta de no fer les notes que t'han sobrat.
9. Recorda que no te'ns orxata a les venes, somriu collons!! (percuuuu... somriu!!)

Ah, moviments ràpids són indicatius d'impaciència o vergonya. I no mires a terra, busca als teus pares entre el públic, en la primera tocata no fallen (després sempre tenen alguna excusa).

Per cert, jo sempre li dic a un company que em diga la mateixa frase 14 segons abans d'entrar a l'escenari:

"La faena ja està feta, ara a disfrutar...
.... i després a sopar!!"

Virus nadalenc

Acabe d'arribar d'assatjar i, xè que gust: estava fent unes nadales ara que és època de tot això.

Cavallers, és hora de traure del fons de la motxilla les nadales!!

No penseu que cada cosa té el seu moment? Per exemple,

• Les tocatetes de xaranga solen assatjar-se més de cara a l'estiu
• Les tocatetes de processons són més per a setembre/octubre
• Per febrer comencen les marxes mores i cristianes
• I les nadales per ara.

A mi no em lluix assatjar el Rin Rin o el Arre Borriquito a maig, fins i tot em fa vergonya que algú em senta tocar-les. Jo que sé, ara no m'ix assatjar "La vaca" ni "La manguera" o el "Xoxo loco", no li pega.


Això sí, si no 'destrosse' la muixeranga no es pot dir assaig (I més ara que està de moda).
Abans em passava en el Ramonet i La manta al coll: no havia assaig que no acabara tocant-les.
I tinc mania que en el futur em passarà en les albaes. De moment com ho veig impossible de tocar ni he buscat la partitura.

Samarretes dolçaineres (II)

Després de la primera tanda, anem a continuar la labor.
A vore si estes agraden més.

1. Qui és AFINACIÓ i
    per què haig de tocar amb ella? 

2. No em mires així... faig el que puc!!


3. Jo a tú et dic com has de treballar?

4. "De bar en peor"


5. L'altre instrument que tinc també fa 30 cm.

6. Vaig sobreviure a una albà

7. Uno no sap lo cruel que és la vida...
    fins que intenta fer el Mi.

Lloc d'assaig

 

"Toc toc toc...." - Perdona, eres tú el que fa tant de ruido? VES A FER LA MÀ I DEIXA DE TOCAR!!

Després del Mi, este és el major problema que ens trobem els educands.

On podem assatjar?

Com de costum, anem a buscar possibles sol·lucions, cadascú que trie la que millor li apanye.

1. Sempre tenim l'opció de dir-li al veí que no l'escoltem, que ens hem quedat sords per culpa de la dolçaina. Per a rematar li pots dessitjar que no li passe a ell el mateix.

2. Pots dir-li: "Sí, ja he acabat"  i una volta tancada la porta continuar.

3. Pots matar-lo, declarant "locura transitoria" per culpa de la hiperventilació dels exercicis d'exhalació (pag. 36).

4. Insonoritza l'habitació declarant-ho com a bé per a la comunitat, incloïnt-ho com a derrama.

5. Pots comprar un mòdul especial d'insonorització, esta és més viable:

Viatjant per l'interné, he trobat una empresa que ven mòduls de fàcil construcció per a assatjar a casa. Hi ha de tots els tamanys: per a una persona, varies, un grup en bateria inclosa...

Si li voleu pegar una miradeta, este el l'enllaç Cabinas insonorissssadas

Ara, la pregunta que em faig és si s'aplicarà l'IVA del 4% o del 8%? Podria passar com a vivenda de nova construcció, no?

6. També pots fer el que fem tots, buscar-te la vida:

En el meu cas, els meus inicis van ser al cementiri de La Mata (en Torrevieja). Allí m'assegurava de no molestar a ningú, a pesar que li llevava tot el sentit a les sigles DEP.


Després, vaig entrar en una colla que hem va proporcionar un local d'assaig.
Ara estic assatjant al soterrani d'un bungalow on estic alquilat a Santa Pola. Només tinc por d'eixir un dia d'allí baix i vore que ha passat un huracà i haver de recorrer el camí de blocs grocs fins a Oz.

Una partitureta

Hey familia, ací estem en una altra partitura de dolçaina. Una sambeta bona per a quan anem a vore un partidet de futbol, per exemple.

El tabal: ex o amant?

La ruptura d'una relació de parella no és una sitació fàcil de digerir.
Però sempre hi ha un "punto de no retorno", un punt on t'has de replantejar la vida. El problema és que en este món no és fàcil adonar-se quan s'ha traspassat este punt.

-- "Carinyo, hem de parlar. No se si ho has notat, però ja fa un temps... que no em toques...."
- 'Es que... vorás... m'he enamorat d'un altre... instrument'
-- Ho sabia!! Qui és? El conec???
- Sí que el coneixes. És.... és.... és... la teua millor amiga.
-- La dolçaina?? Ja sabia jo que eixa era una guarra!! No te n'adones que eixa només vol que li tapes tots els forats?? A eixa, lo que més li agrada és el Re!! Sempre està en el Reee - Sol !!! No ho veus?
    Que serà de mi ara?!?
- Jo... jo...jo...
-- Jo! jo! jo!  Eres un egoista!!

Bé, açò és un troç de la discussió que vaig tindre l'altre dia,  que va acabar en totes les meues partitures volant pel balcó. Totes eixes cartes d'amor que m'havia enviat ella, la dolçaina.

Cóm s'arriba a este extrem???
Passa en les millors families, el problema és que no te n'adones fins que és massa tard.

Un dia veus a una colla tocant i la percu ja no et crida tant la atenció.

Quan ixes a tocar no penses en quedar amb ell.

Quan algun músic et parla del seu instrument tú ni l'escoltes, només desitges que acabe de parlar per a dir alguna cosa de la dolçaina: Pues la dolçaina no té el Do, està en el conservatori, ja hi ha bandes que l'han integrada, té doble llengüeta!!
Ja no et preocupa que la gent sàpiga que estàs tocant la dolçaina, o aprenent.

--------------------

Però amb tot i això, mai s'ha de renunciar als origens.
Una caneta a l'aire amb l'ex sempre va bé.

És més, mai serà ex... jo sempre el tindré com amant. 

De fet, este matí estavem els dos dale que te pego. A temps, a contratemps, repicant i fent tota classe de ritmes de carrer.

La Pesadilla 105, noooo!!!

Perdó, volia dir la Cercavila 105.

La recorde amb horror, pensava que l'havia perduda de vista per sempre i ves per on... ha tornat a mi.

La història és breu:

"Ara farà algo menys d'un any va apareixer pel meu camí, i deprés de tres classes sense passar-me-la el profe, vaig haver de recurrir a l'ingeni: com qui no vol la cosa vaig d'eixar de parlar d'ella ... i ... al final va caure en l'oblit". Ajudat per un bolígraf blau que, misteriosament,  va caure en les meues mans.

Au, a fer la mà, com es sol dir al meu poble.

Bé, en la nova programació, és una de les lliçons que tinc per a la pròxima classe.

Caguen tot!!

Encara em passen poques coses per espabilat. A vorem com acaba este malson.

Grans vicis grans remeis

Bé, uns xicotets trucos McGiverians per tal d'evitar els vicis i errors que apareixen al principi.

1. Què pots fer si et poses la canya massa cap endins de la boca quan toques?

Pots posar un filferro que et limite l'entrada de la canya.
(Este l'he vist utilitzar i és molt efectiu)


2. Quin remei existeix per aquells que alcem massa els dits tocant?

Pots posar un filferro que et frene els dits.
(Este també tinc constància de gent que l'ha usat)

3. Per què se'm queden els forats marcats a la punta del dits?
És un problema d'apretar molt, per culpa de la tensió..
I és un problema de tensió per culpa d'apretar més fort.

Si apretes més els forats ..... més tensió

Si afines d'embocadura (en lloc d'usar el diafragma) ....  més tensió

Has d'estar també recte, muscles cap enrere. perque:

"Si toques intentant pegar-li en la dolçaina al faristol... apretes més"

Un xicotet truco és mullar-te la punta dels dits amb farina i tractar de no embrutar la dolçaina tocant.

4.  Per aquells que som incapaços de posar be l'embocadura...

La sol·lució ens la dóna la pel·licula SAW ( I ), la primera escena.

Més et val embocar bé !!! 
Este aparell es diu: "La trampa d'os invertida"

5.El següent error és més de teoria musical...
I aquells que mai se n'adonem que l'armadura té dos sostinguts i s'ha de fer el DO#?

 Un altre aparatet que deurien d'adquirir les escoles de dolçaina...

Més et val mirar l'armadura abans de començar!!! 
S'activa quan fas el Do natural i hauries d'haver fet el Do#

6. El següent error no és de dolçaina, però també passa en les millors colles...
Què pots fer si a l'hora de començar a tocar els timbals te n'adones que els tens al revés i no tens temps de canviar-los?

Sol·lucio fácil: Canviat les baquetes de mans i tot arreglat.

Sol·lució efectiva: posat davant dels timbals i toca del revés

Sol·lució clàssica: fes el que pugues com pugues.

Dolç-cinari

Unes poques aclaracions de terminologia dolçainera per a tots aquells que comenceu en este món:

- La Inestable:  La taula d'Inés.

- Afinaor: Doneu-li or a Fina

- Tabal?:  Tà Val? ,  és a dir, Està Valerià?

- Tabalet:  Està Valerianet? Més familiar.

-Baquetes: Va, estigueu quetes!

-Palo Santo: Per a Jiménez Lo Santos.

- Magraneta: Contracció de "Magrada Anneta".


-Corretja: Contracció de corre-lletja.

-Kit de dolçaina: El cotxe fantàstic disfressat de dolçaina en carnestoltes.

-Dolçaina en Sol: Dolçaina secant-se al Sol.

-Dolçaina en Fa: Luthier de dolçaines en llenguatge de Ioda (d'Star Wars). Este és molt friki, no patiu si no l'enteneu.

-Tarota: Dona gran que adivina el futur mitjançant cartes.

- Sac de gemecs: Instrument que, ben tocat, fa el mateix so que un cabàs de neonats

Com tensar el tabalet

A l'hora de tensar el tabalet has de tindre present la màxima:

"Si no vols que et manen faena... no aprengues a fer-la!!"

El problema ve quan el tabalet és el teu i no tens altra que tensar-lo tú.

Què fem? Què fem? Molt fàcil

El que has de fer és agarrar la corda pel 'cap' i ....  cantar!!

Amb alegria tot s'aconsegueix

(En la tonaeta de "La manta al coll" en allegro, sense repeticions)

Partitura de dolçaina

Hey family!!

Una partitura de dolçaina, per a animar el cotarro i que la gent desfile pegant quatre bots

Visions relatives

Converses de classe

Éste és un recull de frases, preguntes retòriques i demés paraules que hem intercanviat el profe i jo. Algunes més d'una volta:


1. Comença la classe:    "Xè Vicent(el profe), que ganes tenia de voret!"

    Acaba la classe (25 minuts després): "Xè, que ganes tinc de perdret de vista!"




2. Profe:  "Què fas??"
                    - "Pues lo que posa ahí a l'exercici!"
                "Ahí, a on? Estas fent de tot menos 'lo que posa ahí' "·

3. "Mira l'armadura... no veus que és DO sostingut?" 

          

                   "Ara si..." 

4. "Estàs alt! .... ara estàs baix!! no ho notes? "

           Mmmmm.... no veus que no?!?

                            

5. "Tu fas parapaaa... i has de fer  parapaaa..."   

                                  

6. "Quants dies has assatjat esta setmana?"

           - "No és la quantitat el que importa, si no la qualitat de hores que li tire"

      "El problema és que la qualitat de zero és zero ho mires per on ho mires!! "


7. "No vols anar a l'aseo?"
           - "No, per què?"
     "Deixa'm dos minuts per a que em repose de l'últim exercici que has fet".



8. "Va, anem a fer esta a primera vista"

            "Cóm?!? Però si el gotelé de la paret té menos punts que esta partitura!!"

Un pasito pa'lante Maria

Un pasito pa'lante i dos enrere. 

Jo deuria d'haver començat el curs popularment conegut com 3-1. Però canvia la programació i... 

Caguen tot, torne a primer!!

D'acord és primer... de professional. I allò de professional pareix que li done caché i, fins i tot, m'ha fet tremolar les cametes ( jo professional?)

"Disfruta del camí:
el camí és el que et fa dolçainer, 

no la meta"

                                  

                                               

Canya alegre o canya trista

Al nostre instrument li influixen tantes coses que, al final, et fas preguntes tontes pensant que són de vital importància.
Al pronunciar estes preguntes en veu alta he notat com la gent es reia de mi. Així i tot són preguntes que segur més d'un s'haurà fet. Per exemple:


1. És millor tocar en la canya trista o en la canya alegre?
A la majoria de canyes es pot observar com tenen una pala algo més recta que l'altra. Quina és la que poses dalt?
La següent imatge, un poc exagerada, reflexa millor la pregunta.

2.El sobrant del filferro que apreta la canya, ha d'estar dalt o baix?
Vejeu la següent imatge

Nota: en este dibuix les canyes estan en posició alegre.

3. Si duc un potet d'aigua a la funda per a banyar la canya, és millor si és embotellada que si és de la aixeta?

4. Al passar-li l'escobilló o netejador, és millor començar a passarlo per l'embocadura o és millor començar per la campana?

Afinant el SI

Estic buscant un video on se'm veia tractant d'afinar el SI sense afinador.

No l'he trobat, però vos en pose un afinant el MI

Naturalment fa

Segur que més d'una volta heu sentit parlar del fa natural. Però... què és? per què tant de misteri?  Per què la gent té vergonya de parlar d'ell?

El fa natural és, per al dolçainer, l'equivalent al sexe per a les persones no dolçaineres (les persones normals, vamos).

Vaig a tractar de demostrar, empíricament,  la teoria dolç-freudiana que diu:

"El Fa natural  és el sexe del dolçainer"

1. Parlar del fa natural és com parlar de l'orgasme: tothom creu saber el que és.

2. El dit responsable  del fa natural és, majoritariament, el dit masturbador o pajero.

3. També és el dit en el que, fàcilment i sense paraules, s'envia a algú a pendre pel cul.

4. Per a evitar-lo a l'armadura se li ha de posar un # (significa: partitura apta per a menors de 3er)

5. Si li preguntes a algú sobre com es fa el fa natural et diu: "encara és massa prompte, quan et faces major ja t'ho explicaré".

 6. Els teus inicis en el fa natural són a soles i d'amagades del profe, perque sents parlar molt d'això i clar, has d'investigar-ho.

7. Quan el profe et pregunta si l'has fet alguna volta, somrius tímidament i avergonyit pensant: "ja m'ha pillat!"

8. Si t'ha eixit bé una volta, ho contes com si foren vint.

9. Igual que en el sexe, sempre tractes de provar noves postures. Però no ix igual tapant els dos últims forats i deixant destapat el tercer.

10. Sempre s'ha de fer en protecció, perdó en precaució.

Afinador SI / Afinador NO

Un error en la afinació, estriba en que arribem tard a la posició de la nota. (Reduir a segona mentre poses l'intermitent de la dreta, mires pel retrovisor, gires el volant, canvies el CD... al principi són moltes coses)

Per a afinar, has de fer oïda. Has de saber escoltar les notes, sentir-les i ajustar l'afinació.

S'ha d'escoltar, no mirar.

Estem rodejats de màquines que ens ajuden en el dia a dia, però sempre s'ha de comprovar després que tot haja eixit bé:
- La roba no sempre ix neta i sense olors de la rentadora
- Els plats no sempre ixen nets del rentaplats
- No totes les ametlles ixen pelades de la 'pelaora'

L'afinador és una bona, molt bona ferramenta per a començar. Però s'ha de mirar en cura.
Al final es converteix tot en una caça de bruixes, perseguint la agulla de l'afinador que mai para queta. Es mou més que el contarrevolucions de l'Alonso.

Com deien el Baute i la Marta Sànchez:
"Te enviiiio cancioooones a 4 40....
Te envio las fotos cenando en marbellaaa..."

Ja ho vejeu, fins i tot el Baute afina a 440, i... a ull nu es veu que no li va massa bé.

Gent tímida

Hi ha prou gent que som tímids de naiximent. No ens agrada massa donar-nos a coneixer, som reservats i només xarrem obertament quan ens trobem entre gent coneguda.

Supose que hi haurà tota classe d'exercicis per tal de superar la timidesa.Però jo he trobat el remei definitiu!
Bé, no és un remei contra la timidesa, és un paliatiu.

Si ets tímid... només has de.... fer-te director de colla!!

No, no és broma. Fixeu-vos tots els beneficis que té:

• En primer lloc ningú et fa cas. Per molt que digues que lliguen les dos primeres corxeres del compàs vint, ningú t'escolta.

• Després ningú sap on estàs. Per molt que menetges els braços, la boca o les orelles... ningú et mira.

• La teua alma bessona, el guardaespatlles, el teu braç dret és el bombo. A vore qui te bemolls per a clavar-se en tu.

• Sense tocar cap instrument eres qui més aplaudiments rep. No hi ha possibilitat de que erres una nota.

• A més a més, sempre estàs d'esquenes a la gent.

• També tens un palo en la mà, per si t'has de defendre. Qui sap? Pot ser es posen d'acord un dia i t'ataquen al mateix temps una oliva, un pepinillo, una cebeta envinagrada, un troç de didet i un trocet de pebrera roja.

• En època de Champions tothom sap més que ningú de futbol, però a la fi tú eres qui decidix la tàctica: si marcar a uno, a dos o a quatre.

• - "Sou molts en la colla? A vore que pense... som 12 dolçaines i 7 de percussió, en total 19". Algú se'n recorda del director? 

I després, no sabem pegar una patà bona sense la seua figura.

Taller de batucada

Atenció amics de la música 'dolça', m'han informat sobre un taller de batucada en San Vicent del Rapeig.

El taller serà el dissabte 26 de novembre, i valdrà, tan sols, 15 euros.

La base musical serà brasilenya, però s'estudiaran altres ritmes contemporanis i de fusió: timbalada, samba, reggae...

Els profes seràn Rafael Navarro Cabo i Cuco Chelinni.

Respecte als instruments, pareix ser que l'associació organitzadora els  aporta.

Vos linke l'enllaç per si voleu més informació  ---- Colla el Tossal  ----

Samarretes dolçaineres

He pensat en alguns lemes per a serigrafiar samarretes dolçainerils, alguns són molt tristos i fruit de l'avorriment. Anem a vore:


1.   Jo? 'Donsainer'
     segons mon pare.

2. Soc dolçainer i NO estic en primer de solfeig.

3. Soc dolçainer, guapo... i mentirós.

4. Dolçainer: fester, borratxo i malfaener.
 (Esta segurament la coneixieu)

5. Xicona!! Vols que et toque... la Cuixeranga?

6. Toque la dolçaina, no tinc la grip!!

7. Ni els psicòlegs m'afinen.

8. Jo tampoc he trobat novia tocant la dolçaina.

9. Vaig naixer el 7 de "re sol siiii..."

10. Xè, jo a tu t'he dit algo?         (Davant)
        A mi m'han dit que toque!     (Darrere)

11. No m'he operat els llavis...
       acabe de fer una processó.

Curs nou, vida nova (esperem)

Bé, comença el nou curs. Si algú té interés a aprendre a tocar la dolçaina pot fer-li una ullada a la web de la Colla el Tossal (però heu d'afanyar-vos perque ja estan tancant els grups).

Els que tornem de les vacances, el primer dia és el pitjor:

- En primer lloc has d'aguantar la bronca del profe per no haver pegat ni xapa a l'estiu. Tot son excuses, mentides i risses forçades. I al final sents la maleïda frase: "Anem enrere com els crancs!!"

- Després te n'adones que sempre fas el mateix. L'estiu per a l'educand de la dolçaina és com l'1 de gener per a la resta del món: et fas promeses de bons propòsits que saps que no compliràs, com estudiar tots els dies, solfejar tots els dies, netejar la dolçaina...

- Comences tirant-li la culpa a la canya, o està massa seca o molt gastada. L'excusa de la humitat ja comença a ser avorrida.

- Quan arribes a la classe de solfeig... li tires la culpa a la calor.

- Quan arribes a la classe grupal... li tires la culpa a la percussió!!

- I, si la classe és sense percussió li segueixes tirant la culpa, esta volta per no estar.

Et convertixes en l'Au Fènix, aquell que resurgeix de les seues cendres per a tornar a ser l'au de plomes brillants que era abans.

Ara, una cosa és ben segura, el sopar de retrobada no el perdones!! En percussió o sense.

Preguntes tontes, respostes idiotes

          1. Si t'has perdut pel mig de la peça, a qui li demanaries ajuda?

1. • A un dolçainer afinat
   • A Santa Claus
   • A algú del públic
   
        Resposta: a algú del públic, cap dels altres dos existeix.
     
   
   2. Quina és la diferència entre una dolçaina i una ceba?
         Ningú es posa a plorar si talles una dolçaina a trocets.
   
   
   3. Com pots evitar que et roben els diners de casa?
         Posant-los dins de la funda de la dolçaina.
   
    4. Com s'aconsegueix que un dolçainer faça un FA natural?
           Llevant-li l'afinador i dient-li que faça un FA (#)
   
    5. Què li passa a un dolçainer quan li canvies la tonalitat de Sol Major?
          Massa coses. No fa molt, el director donà l'entrada a una peça en la que van entrar tots menys les dolçaines ( tuba, trompa, trombò, clarinet, flauta i fins i tot la percussió ;P ) 

                     - Xè, per què no heu entrat? - Preguntà el director.

                     -  Mestre, ací posa que hi han 666 compassos d'espera!

                     - Cóm???  Cavallers, això son tres bemolls a la armadura!!!


             6. Quina és la definició de "semitò"?
                      La diferència entre un LA i un LA tocat per un mateix dolçainer.


             7. Quina és la definició de "to"?
                      La diferència entre un MI i un MI tocat pel mateix dolçainer.

             8. L'altre dia un company va arribar tard a l'assaig i el director li preguntà:
                      
                        - Vols alguna nota per a afinar?


                        -  Per a què? No és la mateixa peça que vam tocar la setmana passada?


              9. Quina és la diferència entre un dolçainer i un terrorista?
                       Amb el terrorista pots negociar el preu.


              10. Què diria Homer Simpson si fora professor de dolçaina.

• Lo intentaste al máximo i fracasaste. La lección es: no intentarlo nunca.
• Si algo es difícil y duro de hacer, entonces no merece la pena.
• Si te equivocas con alguna nota en un concierto, culpa a la percusión. No falla.

 

Con la música a todas partes

L'altre dia, un amic es casava. Havia d'anar a buscar a la novia a sa casa i d'allí a l'esglèsia.
Evidentment, vint convidats caminant pel poble tot mudadadots sense música...

Va preguntar per una dolçaina i un tabal, per tal d'acompanyar-los.
 230 euros??? Li van dir que 100€ per músic i 30 de desplaçament.

Finalment jo li vaig fer la faeneta, 'isca com isca':
1 gener, 1 febrer, 2 braçals, 3 beunes, 2 madomots i un Tio Pep (l'amic es diu Pep)
Tot va quedar en una cervesa i molts agraiments.

Quant de temps dura una canya de dolçaina?

Hi ha molts articles diferents sobre les canyes de dolçaina . Alguns són molt interessants. He llegit un que, fins i tot, posa imatges d'un tall transversal d'una canya vista al microscopi.

Quant de temps pot durar una canya?   Depen de moltes variables:
- Si ets novençà, sol durar menys
- La forma de tocar, apretes més o menys la canyeta.
- De qui siga la canya
- El temps també influeix molt: estiu, tardor, hivern...
- Cóm la manipules

No hem d'oblidar que soc un humil educand de dolçaina.  I, per tant, patisc de tots els mals de la meua condició.

En aquest cas, patisc del mal de... "la canya única!"

En aquests moments dispose d'unes 4 canyes, i 'bones' només una.

Lo de bones apareix entrecomillat perque em referisc a 'canya educada'. Ja en prou feina trec temps per a assatjar, com per a traure temps per a domar més d'una canya!

"La durada d'una canya, per a mi, no es comparable, ni de lluny, amb la durada de la cara de tonto que se'm queda quan en trenque una"

Ja se ja se, el meu profe ja m'ho diu: "N'has de tindre com a mínim tres treballades"
Jo ho intente, però no puc. Sona tan be quan la tinc domada, que començar de zero amb una altra... demà.  I demà, demà.... al final: mèèèèèc!! CAGADA.

El MI agut sempre donant la nota

Jo soc el Mi,
la fruita prohibida del dolçainer.
Tinc plica que a tots asusta,
i altura que és cosa fina.

Soc la primera de la llista que muda de roba:
canvie la D per la T explosiva,
i la primera que tots maleixen.
Quan em veuen arribar...
puje l'afinació de la nota que em precedix.
I quan passen per damunt de mi...
deixe malestar en el record.

Soc incapaç de posar d'acord a dolçainers.
Maldecap de directors i sonadors.

En la muixeranga és on done tot el que tinc:
La nota Si tartamuda
em dóna un pas solemne i llarg
que al tropeçar tres voltes
 caic en un aspirant a Re
per a repetir la jugada
i acabar descansant...
DOrmint
SI escau
i somiar en LA
SOLetat calderona.

Em fa vergonya tocar davant de gent

Por a fer el ridícul o vergonya??

Si toques per fer festa, toca i calla. Vergonya és robar i que et pillen.

Som molta gent que a l'hora de tocar la dolçaina o el tabalet, ens bloquegem per por al ridícul. Però, esta por al ridícul està fonamentada? Anem a analitzar-ho, com de costum:

Qué és el que no volem que passe mai quan toquem:

• que la gent es riga de nosaltres.
• fer algo fora de lloc (una nota, l'afinació, un 'plau' a destemps...)
• que a la gent no li agrade la peça que toquem, que s'avorrisca.
• que la gent pense que no sabem tocar.

Tot açò és relatiu, cada opinió és com el cul: cadascú té el seu.

Personalment, pense que la por al ridícul es perd en el moment en que deixes de pensar en les opinions de les persones cap a tu. És de veres que quan algú toca la dolçaina acapara les mirades de la gent, però açò és només fins que acabe la primera o la segon peça. A la tercera ja tornen als seus quefers.

També hi ha varies coses que es poden fer per tal d'evitar tots estos inconvenients. Per exemple:

• Si toques la percussió , els xiquets et miren bocabadats i fins i tot t'imiten, aleshores pots pensar en açò, en tocar per a ells.
• Si toques la dolçaina molts pares et miren en una mescla de admiració i enveja sana. També pots pensar en este fet.
• Si tocant la dolçaina encara no arribes al Sol agut, no faces l'animal!!
• No t'autocensures tu a l'hora de tocar. Si estas decidit, avant!

Pensa que: qui no sap tocar... no toca. I qui sap tocar... tampoc toca.

Un dels punts més violents per a mi, és quan comença un acte on es troben molts músics esperant el seu torn i et miren. Pero vint metres de ritme de percussió i fora.

Una partitura de dolçaina

Xicos que il.lusió. Després d'uns 47 minuts barallant-me he parit una partitura, tonta, però partitura és.

He posat l'estribillo, no he tingut valor ni ganes de posar la resta. Que açò costa molt!!

"Hi, hoooooo

Hi, hoooooo

m'en vaig a treballar....

cualquier quehaser

es un plaserr...."

La Llei de la Gravitació Dolçaineril

Hi ha un comportament prou repetit en la persona de tot dolçainer o educand de la dolçaina:
si sentim tocar una dolçaina és extrany el dolçainer que no s'acosta a vore qui toca.

I no, no es deu a l'element essencial en la condició humana: la curiositat. No senyor.

Hi ha una llei que establix la rel.lació quantitativa de la força d'atracció del dolçainers:

"Todo dolçainer ejerce una atracción sobre cualquier otro dolçainer que es directamente proporcional al producto de tocar i escuchar e inversamente proporcional al cuadrado de la distancia que los separa"

En una fórmula queda:

Aquesta llei té limitacions:

• Si el dolçainer receptor es troba en un bar, el temps de reacció augmenta ( G canvia de valor)
• Depenent de la gent que hi haja vegent l'acte, la trajectòria es pot convertir en infinita (Teoria del Caos)

El Gener

Qui no coneix la peça "El Gener"?

Investigant un poc, he descobert que inicialment fou escrita per a gralla.
En el nostre món, possiblement siga la més tocada després del Ramonet i la Manta al Coll (?).

Per a alguns de nosaltres és tan familiar que ens permitim la llicència de, fins i tot, tutejar-la:

 el Genaro,     el Ginés,      la del Rius,       la del Re Sol Siiiii .....

 Personalment a mi m'agrada. I, al preguntar-li a un amic:

>> Per què sempre la toquem la primera? -Em va contestar:

"Si et fixes, toca totes les notes i algunes les fa llargues. Per això, quan toquem pel carrer és la millor per a que afinem tots".

A mi em va convencer, ara ja mai preguntem per quina comencem.

Gran peça aquesta del Manel Rius, xè.

PD: no penje la partitura per que és molt fácil trobar-la per l'internet eixe. A més a més, qui no la té?

La ditxosa afinació dels aguts

Us emplace a un enllaç que parla del to.

És interessant perque parla de la diferent percepció dels sons segons la edat de qui els escolte. Amés a més, té una especie de programa per a comprovar-ho.

Resulta que jo no estic desafinat, el que passa es que el meu professor de dolçaina ha perdut reflexes.

Bé, el meu professor i bona part de tots els que em diuen:
"Puja el SI!!"
"baixa el RE!!"
"no li bufes tant al SOL!!"
"bufali més al LA!!"
"que baixes el RE!!

Collons, que si baixe més el RE pareixeré una tuba!!

Resulta que ara soc massa jove i guapo per a tocar bé.

Lo de guapo no ho dic jo, sino el meu espill tots els matins. XD

La meua primera volta

Recorde en nostalgia la meua primera volta, ja fa uns anys.

Segur que, com a moltes persones els haurà passat, esta va acabar en plors.
Va ser impossible, gatillaço, per molt que ho vaig intentar... no vaig poder montar el faristol!

Corria l'any 2002, jo estava en València estudiant i vaig entrar a l'escola d'una colla de dolçainers a aprendre a tocar el tabalet.
Un dia, en la part de classe conjunta, les nostres vides es van creuar. Allí estava ell, dobladet, llustrós, estilitzat, esperant-me...
Ens vam sentar junts, jo no tenia por, però ell estava tens i gelat com l'alumini.
Vam començar un ball de precalentament, amunt, avall, avall, amunt... fins que jo vaig començar a suar. El color de la meua cara anava canviant a roig, però ell no s'immutava.
Uns 10 minuts després vaig començar a pensar en veu alta:
     "Va, que no et faré mal", "que no t'apretaré molt els tornillos", "si t'agradarà, només has d'obrir-te" .....
Impossible. Aleshores vaig començar a maleïr.
Quan un company em va tirar una mà, la estampa era lamentable: Jo tenia un genoll a terra, l'agarrava del "cap" i dels "peus", estava completament roig/morat i suat. I l'orgull no em permitia que aflorira la llagrimeta, a pesar de que ahí estava.

Hui en dia, encara trobe algun faristol que es resistix.
El que sí que em trobe són faristols mal plegats per part d'algun company novençà i pense...

"pobret, no voldria estar en la seua pell. Pues no li queda per rabiar".

Una partitura de dolçaina

Bé, ací va el "cumpleaños feliz".
Diu el llibre Guiness del Rècords que és la cançó més cantada en llengua anglesa.

"Japi bordai tu yuuuuuu....
japi bordai tu yuuuu
te deseeeeeeamos tooooodos...
japi booooooorrdai tuuuuuu yuuuuuuu!!!"

Nota: en una nova entrada he fet una partitura del "japi bordai tu yu" més completa. Feu cliqui al següent enllaç per a anar-hi.

Els tudells

La dolçaina està formada per tres parts: canya, tudell i cos. Fins ací cap novetat.

Bé, buscant per l'internet he trobat tota classe d'articles dedicats al cos i les canyes (fabricació, materials, neteja, origen, manteniment, etc). Hi han molts i de molt variats.

En canvi, no he trobat res en rel.lació al tudell. En realitat sí que he trobat, però molt poca cosa.

Parlant en un gran coneixedor de la dolçaina, vaig traure la següent reflexió. (Espere que em perdone per posar-la ací).

"La fabricació del tudell està menyspreada per luthiers".

Hi ha un motlle estàndar que usen tots. El problema és que sobre eixe motlle trauen tota la varietat de tudells existents al mercat.

Vos posaré un exemple visual per a que s'entenga:
Imagineu que per a construïr una dolçaina en sol, agafem una en fa i l'acurtem:

 

Absurde, veritat?

Aquells que tingueu més d'un tudell comproveu, superposant-los, com el que fan és exactament això.

Possiblement la diferència siga mínima, però diferència hi ha. Si algú fera un anàlisi més profund possiblement apareixerien variacions del tudell. Tudell del 2 A, tudell del 3 B, tudell del 2 B ...

LA HISTÒRIA DE LA DOLÇAINA

Al principi, Deu crea la música

“Dios vio que la música era buena, y separó Dios la música de las tinieblas”

Al segon dia, separa l’oïda i la veu

                “Es más fácil que un camello entre por el ojo de una aguja a que un desentonado y desafinado entre en el Reino de los Músicos”

Al tercer dia l’estudi del solfeig

                “Dios creó las notas y el sonido, ya que éstos eran esenciales para música y además la nutrían de color y ritmo”

Al quart dia la melodia i l’harmonia

                “Y los puso Dios en el firmamento musical para alumbrar sobre las notas”

Al quint dia els músics

                Una volta creada l’harmonia, no havia ningú que la sofrira.

Al sisé dia la dolçaina

                “La música es algo demasiado bueno para ser cierto, mejor algo para que , a largo plazo, corrompa la música”.

Al seté dia

                “Viendo que su obra era divina, la santificó y descansó”

UNA DE PARTITURES DE DOLÇAINA

Salut familia!!
Supose que no vaig a descobrir les amèriques penjant ací una partitura, però tampoc faig mal a ningú.
Intentaré anar penjant partitures que no estan per l'internet encara. Espere que li traeu profit en una paella en els amics.

RE PERCUSSIÓ

El tabalet és l'amic invisible de la dolçaina, el germà lleig dels Calatrava, el Mortadelo de Filemon, la Ginger Rogers de Fred Astaire...

El tabaleter és l'amic sufrit del dolçainer. 

- En  concert
   ha de montar i, quan acabe el concert, desmontar, i a la fí a casa suat.
   ha d'aguantar les rialles dels amics quan toca el triangle, el guiro o la pandereta.
   ha de saber contar 37 compassos de silenci per a fer "chasssss" en els plats sense errar.
   ha de mantindre el tempo constant durant tota l'obra, sense que ningú li ho reconega.
  
- Al carrer
   pareix un cargol, sempre en l'instrument a l'esquena.
   ha de mantindre el tempo constant durant una mitjana de 45 minuts per acte.
   la gent els anima: "més fort! més fort! si total has de pegar-li en un palo a un troç de pell".
   per als dolçainers són els que fan: un pa, un pa, un   , parapapa, un pa, un pa, un  ....


Una cosa que no s'aprecia des de l'univers de la dolçaina és la cara dels xiquets amb els ulls com a plats imitant-te quan toques el tabal, això no té preu.

Per tot això i per molt més, la dolçaina perdria sentit sino existira el tabal i el bon fer del tabaleter.

L'únic que falta és que els tabaleters i les tabaleteres somriguen quan toquen!!