divendres, 19 d’agost del 2011

Preguntes tontes, respostes idiotes


          1. Si t'has perdut pel mig de la peça, a qui li demanaries ajuda?

    • A un dolçainer afinat
    • A Santa Claus
    • A algú del públic

         Resposta: a algú del públic, cap dels altres dos existeix.
      

    2. Quina és la diferència entre una dolçaina i una ceba?
          Ningú es posa a plorar si talles una dolçaina a trocets.


    3. Com pots evitar que et roben els diners de casa?
          Posant-los dins de la funda de la dolçaina.

     4. Com s'aconsegueix que un dolçainer faça un FA natural?
            Llevant-li l'afinador i dient-li que faça un FA (#)

     5. Què li passa a un dolçainer quan li canvies la tonalitat de Sol Major?
           Massa coses. No fa molt, el director donà l'entrada a una peça en la que van entrar tots menys les dolçaines ( tuba, trompa, trombò, clarinet, flauta i fins i tot la percussió ;P ) 
                     - Xè, per què no heu entrat? - Preguntà el director.

                     -  Mestre, ací posa que hi han 666 compassos d'espera!

                     - Cóm???  Cavallers, això son tres bemolls a la armadura!!!


             6. Quina és la definició de "semitò"?
                      La diferència entre un LA i un LA tocat per un mateix dolçainer.


             7. Quina és la definició de "to"?
                      La diferència entre un MI i un MI tocat pel mateix dolçainer.

             8. L'altre dia un company va arribar tard a l'assaig i el director li preguntà:
                      
                        - Vols alguna nota per a afinar?


                        -  Per a què? No és la mateixa peça que vam tocar la setmana passada?


              9. Quina és la diferència entre un dolçainer i un terrorista?
                       Amb el terrorista pots negociar el preu.


              10. Què diria Homer Simpson si fora professor de dolçaina.
  • Lo intentaste al máximo i fracasaste. La lección es: no intentarlo nunca.
  • Si algo es difícil y duro de hacer, entonces no merece la pena.
  • Si te equivocas con alguna nota en un concierto, culpa a la percusión. No falla.
 


    2 comentaris:

    Eva xaramitera ha dit...

    Ah!
    M’ha costat pillar la idea però ara entenc el punt 7.
    La diferència de to és perquè el dolçainer no s’enfronta a una tonalitat rara (com una d’eixes amb 666 compassos d’espera) i ningú li ha llevat l’afinador..... Clar, com sinó aconseguiríem la distància d’un to.... És que els dolçainers són un krack... Poderós llavi, potent diafragma!!!!!

    Fer ha dit...

    No puedes ocultar el "cientificoloco" que llevas dentro, aunque con la vena poética que nos has deleitado casi llegas a engañar a quien no te conozca.jejejeje