Una partitureta

Hey familia, ací estem en una altra partitura de dolçaina. Una sambeta bona per a quan anem a vore un partidet de futbol, per exemple.

El tabal: ex o amant?

La ruptura d'una relació de parella no és una sitació fàcil de digerir.
Però sempre hi ha un "punto de no retorno", un punt on t'has de replantejar la vida. El problema és que en este món no és fàcil adonar-se quan s'ha traspassat este punt.

-- "Carinyo, hem de parlar. No se si ho has notat, però ja fa un temps... que no em toques...."
- 'Es que... vorás... m'he enamorat d'un altre... instrument'
-- Ho sabia!! Qui és? El conec???
- Sí que el coneixes. És.... és.... és... la teua millor amiga.
-- La dolçaina?? Ja sabia jo que eixa era una guarra!! No te n'adones que eixa només vol que li tapes tots els forats?? A eixa, lo que més li agrada és el Re!! Sempre està en el Reee - Sol !!! No ho veus?
    Que serà de mi ara?!?
- Jo... jo...jo...
-- Jo! jo! jo!  Eres un egoista!!

Bé, açò és un troç de la discussió que vaig tindre l'altre dia,  que va acabar en totes les meues partitures volant pel balcó. Totes eixes cartes d'amor que m'havia enviat ella, la dolçaina.

Cóm s'arriba a este extrem???
Passa en les millors families, el problema és que no te n'adones fins que és massa tard.

Un dia veus a una colla tocant i la percu ja no et crida tant la atenció.

Quan ixes a tocar no penses en quedar amb ell.

Quan algun músic et parla del seu instrument tú ni l'escoltes, només desitges que acabe de parlar per a dir alguna cosa de la dolçaina: Pues la dolçaina no té el Do, està en el conservatori, ja hi ha bandes que l'han integrada, té doble llengüeta!!
Ja no et preocupa que la gent sàpiga que estàs tocant la dolçaina, o aprenent.

--------------------

Però amb tot i això, mai s'ha de renunciar als origens.
Una caneta a l'aire amb l'ex sempre va bé.

És més, mai serà ex... jo sempre el tindré com amant. 

De fet, este matí estavem els dos dale que te pego. A temps, a contratemps, repicant i fent tota classe de ritmes de carrer.

La Pesadilla 105, noooo!!!

Perdó, volia dir la Cercavila 105.

La recorde amb horror, pensava que l'havia perduda de vista per sempre i ves per on... ha tornat a mi.

La història és breu:

"Ara farà algo menys d'un any va apareixer pel meu camí, i deprés de tres classes sense passar-me-la el profe, vaig haver de recurrir a l'ingeni: com qui no vol la cosa vaig d'eixar de parlar d'ella ... i ... al final va caure en l'oblit". Ajudat per un bolígraf blau que, misteriosament,  va caure en les meues mans.

Au, a fer la mà, com es sol dir al meu poble.

Bé, en la nova programació, és una de les lliçons que tinc per a la pròxima classe.

Caguen tot!!

Encara em passen poques coses per espabilat. A vorem com acaba este malson.

Grans vicis grans remeis

Bé, uns xicotets trucos McGiverians per tal d'evitar els vicis i errors que apareixen al principi.

1. Què pots fer si et poses la canya massa cap endins de la boca quan toques?

Pots posar un filferro que et limite l'entrada de la canya.
(Este l'he vist utilitzar i és molt efectiu)


2. Quin remei existeix per aquells que alcem massa els dits tocant?

Pots posar un filferro que et frene els dits.
(Este també tinc constància de gent que l'ha usat)

3. Per què se'm queden els forats marcats a la punta del dits?
És un problema d'apretar molt, per culpa de la tensió..
I és un problema de tensió per culpa d'apretar més fort.

Si apretes més els forats ..... més tensió

Si afines d'embocadura (en lloc d'usar el diafragma) ....  més tensió

Has d'estar també recte, muscles cap enrere. perque:

"Si toques intentant pegar-li en la dolçaina al faristol... apretes més"

Un xicotet truco és mullar-te la punta dels dits amb farina i tractar de no embrutar la dolçaina tocant.

4.  Per aquells que som incapaços de posar be l'embocadura...

La sol·lució ens la dóna la pel·licula SAW ( I ), la primera escena.

Més et val embocar bé !!! 
Este aparell es diu: "La trampa d'os invertida"

5.El següent error és més de teoria musical...
I aquells que mai se n'adonem que l'armadura té dos sostinguts i s'ha de fer el DO#?

 Un altre aparatet que deurien d'adquirir les escoles de dolçaina...

Més et val mirar l'armadura abans de començar!!! 
S'activa quan fas el Do natural i hauries d'haver fet el Do#

6. El següent error no és de dolçaina, però també passa en les millors colles...
Què pots fer si a l'hora de començar a tocar els timbals te n'adones que els tens al revés i no tens temps de canviar-los?

Sol·lucio fácil: Canviat les baquetes de mans i tot arreglat.

Sol·lució efectiva: posat davant dels timbals i toca del revés

Sol·lució clàssica: fes el que pugues com pugues.

Dolç-cinari

Unes poques aclaracions de terminologia dolçainera per a tots aquells que comenceu en este món:

- La Inestable:  La taula d'Inés.

- Afinaor: Doneu-li or a Fina

- Tabal?:  Tà Val? ,  és a dir, Està Valerià?

- Tabalet:  Està Valerianet? Més familiar.

-Baquetes: Va, estigueu quetes!

-Palo Santo: Per a Jiménez Lo Santos.

- Magraneta: Contracció de "Magrada Anneta".


-Corretja: Contracció de corre-lletja.

-Kit de dolçaina: El cotxe fantàstic disfressat de dolçaina en carnestoltes.

-Dolçaina en Sol: Dolçaina secant-se al Sol.

-Dolçaina en Fa: Luthier de dolçaines en llenguatge de Ioda (d'Star Wars). Este és molt friki, no patiu si no l'enteneu.

-Tarota: Dona gran que adivina el futur mitjançant cartes.

- Sac de gemecs: Instrument que, ben tocat, fa el mateix so que un cabàs de neonats

Com tensar el tabalet

A l'hora de tensar el tabalet has de tindre present la màxima:

"Si no vols que et manen faena... no aprengues a fer-la!!"

El problema ve quan el tabalet és el teu i no tens altra que tensar-lo tú.

Què fem? Què fem? Molt fàcil

El que has de fer és agarrar la corda pel 'cap' i ....  cantar!!

Amb alegria tot s'aconsegueix

(En la tonaeta de "La manta al coll" en allegro, sense repeticions)

Partitura de dolçaina

Hey family!!

Una partitura de dolçaina, per a animar el cotarro i que la gent desfile pegant quatre bots

Visions relatives

Converses de classe

Éste és un recull de frases, preguntes retòriques i demés paraules que hem intercanviat el profe i jo. Algunes més d'una volta:


1. Comença la classe:    "Xè Vicent(el profe), que ganes tenia de voret!"

    Acaba la classe (25 minuts després): "Xè, que ganes tinc de perdret de vista!"




2. Profe:  "Què fas??"
                    - "Pues lo que posa ahí a l'exercici!"
                "Ahí, a on? Estas fent de tot menos 'lo que posa ahí' "·

3. "Mira l'armadura... no veus que és DO sostingut?" 

          

                   "Ara si..." 

4. "Estàs alt! .... ara estàs baix!! no ho notes? "

           Mmmmm.... no veus que no?!?

                            

5. "Tu fas parapaaa... i has de fer  parapaaa..."   

                                  

6. "Quants dies has assatjat esta setmana?"

           - "No és la quantitat el que importa, si no la qualitat de hores que li tire"

      "El problema és que la qualitat de zero és zero ho mires per on ho mires!! "


7. "No vols anar a l'aseo?"
           - "No, per què?"
     "Deixa'm dos minuts per a que em repose de l'últim exercici que has fet".



8. "Va, anem a fer esta a primera vista"

            "Cóm?!? Però si el gotelé de la paret té menos punts que esta partitura!!"

Un pasito pa'lante Maria

Un pasito pa'lante i dos enrere. 

Jo deuria d'haver començat el curs popularment conegut com 3-1. Però canvia la programació i... 

Caguen tot, torne a primer!!

D'acord és primer... de professional. I allò de professional pareix que li done caché i, fins i tot, m'ha fet tremolar les cametes ( jo professional?)

"Disfruta del camí:
el camí és el que et fa dolçainer, 

no la meta"

                                  

                                               

Canya alegre o canya trista

Al nostre instrument li influixen tantes coses que, al final, et fas preguntes tontes pensant que són de vital importància.
Al pronunciar estes preguntes en veu alta he notat com la gent es reia de mi. Així i tot són preguntes que segur més d'un s'haurà fet. Per exemple:


1. És millor tocar en la canya trista o en la canya alegre?
A la majoria de canyes es pot observar com tenen una pala algo més recta que l'altra. Quina és la que poses dalt?
La següent imatge, un poc exagerada, reflexa millor la pregunta.

2.El sobrant del filferro que apreta la canya, ha d'estar dalt o baix?
Vejeu la següent imatge

Nota: en este dibuix les canyes estan en posició alegre.

3. Si duc un potet d'aigua a la funda per a banyar la canya, és millor si és embotellada que si és de la aixeta?

4. Al passar-li l'escobilló o netejador, és millor començar a passarlo per l'embocadura o és millor començar per la campana?