Més dibuixets

M'he tornat a entretindre dibuixant alguna coseta

Els següents dibuixos són ficticis, NO estan basats en fets ni personatges reals. 

Si algú es sent identificat és pura coincidència.

Xavier "Ricard"

 

Antoni de la "Asunción"

Els amics de "AL GALLET" d'Algemesí.

Perill:  Dolçainera Perxant

Telegrama

Rebuscant paperassa m'he trobat en un telegrama escrit per un dolçainer.

"Dame un LA y llámame friki"

El foc purificador

Vos deixe la partitura de l'Himne de les Fogueres per a dolçaina.

- Si et donaren a triar entre una dolçaina equilibrada i que s'acabe la fam al món... 
...de quina madera la triaries?

El llenguatge musical

Hi ha moments que ho passe mal per culpa del poc coneixement de teoria musical que tinc. I del vocabulari ja no dic res.

Però sempre m'han dit que l'important és fer-te entendre. I ací l'amo és Saoro. 

Entre els dos tenim al profe mig marejat.

•  "Escolta, la lligassa eixa l'haig de fer? Es que no m'ix molt bé!"

- En la lligassa Saoro es referia a un lligat de tres negres.

• "Sempre em bote la merda eixa!!"

- La merda eixa és la casella de segon.

• "Osti, que era una negra en un puntet baix!!"

- Ja sabeu, vulgarment conegut com stacatto.

• "Que en quina tonalitat està?"
         - "En dos 'almohadilles' al principi"

• "Que estic desafinat?? Mira l'afinador com el clave!! Sabràs tu més que l'aparato este??"

 - Ja Saoro, però tu fas un SI i en l'aparato posa G.

- I que?!?

• "Sempre m'accelere en les notes estes de contratemps".
- Que els llibres per a liar-ho les anomenen síncopes
 

• "Va, feu tots un Sol "

Esta és molt de Saoro.

• "Quina és la tònica en la peça?"
- La tònica és: PEça.
Paraula plana acabada en vocal, per això no s'accentua.

Com malbaratar una canya

Hi ha que ser ignorantot per a arribar a fer el que jo vaig fer.

L'altre dia li vaig dir al profo que m'arreglara una canyeta i em diu: 

"ves a l'asseo i neteja-la"

Jo, com sóc cumplidoret, vaig fer el que em va demanar: 

"fregaaaaar i fregaaaar... fregaaaar i fregaaaaar...."

Lluenta li la vaig dur...

Aleshores ell comença a... rebaixar i provar...

...rebaixar i provar...

...rebaixar i provar...

...rebaixar i....

"Què has fet?? No l'has netajada!!!"

"Cóm que no?? mira que blanqueta està!!"

"Calendari!! En una agulla per dins!!!!"

D.E.P

Era una canyeta de "la llobera" de Beneixama que m'agradava molt.
Ara només serveix per a tocar xaranga :(

-------------------------------------------

Però esta no es la primera volta que fent l'indio em carregue una 'bona' canya:

  1. La posició re-invertida:

És quan poses la canya + tudell del revés dins de la campana de la dolçaina, 

i ésta al cinturó o a la faixa cap per baix.

No passaria res si quan agarres la dolçaina te'n recordares que tens la canya dins.

Però si has de recular uns metres per a arreplegar-la d'enterra...

D.E.P.   

(m'ha passat un parell de voltes)

    2. La sempre maleida posició sobaquera.

És eixa en la que et poses la dolçaina al sobaco per a tindre les mans desocupades.

Pots fer mil coses: canviar partitures, buscar afinador o alicates de la funda...

I quan te n'adones.... caaaaaaaguen tot!!  Ja li has pegat un colp a la canya i....  

D.E.P

partida per un cantonet.

(Dos voltes m'ha passat)