Diàlegs

A la eixida de classe ens creuem la última víctima  amb la següent víctima (que no es altre que Saoro).
Entre els torturats hi ha una espècie de complicitat. Vos pose uns exemples d'algunes converses que hem tingut Saoro i jo...


Diàleg 1. 'S' - Què, com ha anat?
                    -- Puffff... hui està encabronat, només me n'ha passat una.
                'S'- Merda, esta setmana havia assatjat molt!


Diàleg 2. 'S' - Què tal?
                    -- Bé, bé...hui està manset. Apreta-lo que està content.
                'S'- A vorem si no l'encabrone jo...


Diàleg 3. 'S'- Hey, hui què?
                  -- Pareix el 'dia de la marmota' on es repetix tot: altra volta el 12 de la pàg 87 per a la setmana que vé (i van tres!).


Diàleg 4. 'S'- Què?
                   -- Es veu que la crisi li fa estalviar tinta del boli, no me n'ha taxat ni una!!

Tocar... tocaré! Però no et dic què ni de qui

Fartet estic dels aguts!! Caaaaaaaguen tot!!

Recorde quan jo era inocent i feliç en els exercicis binaris de Re a Re*. Els d'afinació de Sol a Re a Re* i tornar a Sol. En la Lluna i la Pruna i el nas de ton pare.

 No tardaré en canviar d'instrument a algun més fàcil!!

He buscat per l'internete instruments fàcils de tocar o, almenys, que en poc temps es puguen tocar, evitant el triangle, el güiro, pandereta... (que això ja ho toque).

Quan m'he fartat de vore porno (accidentalment, ja sabeu com és l'internet este) he trobat un test de 20 preguntes d'un llibre ("The right instrument for your child") de resposta múltiple (a, b ó c), on et diu quin tipus d'instrument et convé. Preguntes del tipus:

1- Me gusta pasarlo bien con un grupo de amigos
2- Soy zurdo
3- Me gusta todo lo bello y armonioso (?)
4- No me cuesta ningún trabajo soplar todas las velas de una tarta a la vez. (?)
5- No me importa quedarme todo el domingo en casa (?)

i segons les respostes et diuen si et convé vent-madera, vent-metall, percussió...

Xicos, que voleu que vos diga.... pareix que les preguntes siguen fetes pel govern valencià: absurdes i sense trellat.
Pues sí, com tinc molt de temps lliure l'he fet, i m'ha eixit empat a 10 vots:

    Que em convenen els de corda i arc: violí, violonchelo,...

    i els autònoms: piano, guitarra clàssica, arpa,...

Al final crec que em passaré a la gaita. M'han dit que sona igual quan estas aprenent que quan saps tocar-la. A més a més, em dóna morbo això d'anar en falda i sense gallumbos (o lo dels gallumbos és llegenda urbana?).

Innat i involuntari

Com a persones que som els educands (condició que es perd quan ens fem dolçainers ;P  ), entre altres coses, ens agrada queixar-nos, mirar, admirar, imitar... vamos, que tenim uns pocs sentiments.

Per exemple, qui no s'ha queixat mai de que el faristol no siga un pam més alt?
 (Fixeu-vos que com a dolçainer ningú es queixa, o ja ho tenen assumit o toquen sentats)


Hi han més:

• Maleiràs l'afinador: Tard o d'hora arriba, o perque no para quiet o perque l'has tornat a perdre.

• No faràs més de cinc exercicis sense fer, almenys, el si si si miiiii de la muixeranga: Tot un clàssic

• Deixes de tocar prompte El Ramonet pensant que no té suficient nivell: Un altre clàssic.

• Negues els vicis tres voltes abans d'acceptar que els tens: Pobres profes, quanta paciència. Valga ells que ens ho fan vore ajudats per un espill.
•  Després de cada periode vacacional (estiu, nadal, setmana santa...) la primera classe és un infern.

• No et compraràs una canya sense queixar-te del preu: Esta reacció no la perdràs mai: educand o ja dolçainer.

• Retardaràs o acceleraràs segons siga fàcil o difícil la peça: De vegades en una mateixa peça canvies la velocitat varies voltes. Quan més aprop del final estàs més acceleres.

• Pararàs en cada signe de repetició i discutiràs airadament en el company d'assaig: Típica discussió de casino de poble on tothom té raó.

• Deu i professor, per a tú, son equivalents. (en este món, eh? )

•  Novia i dolçaina... no és el mateix: toques més a una que a l'altra (i no necessàriament en eixe ordre)  

Dolçainer: borratxo, fester i malfaener

 A les noves generacions... un troç d'història (com jo la conec).

Ja fa un grapat d'anys, al no haver electricitat per les espanyes, tampoc existia, com comprendreu, orquestes ni verbenes de poble com les coneguem hui en dia (ni discomòbils ni Ximo Bayos, per descomptat).

Quan arribava l'estiu els músics anaven de poble en poble per tal d'amenitzar la plaça amb passdobles, boleros i demés...

Ací entra el dolçainer.
          En molts pobles contractaven a una parella (dolçaina i tabal) per tal de fer les delicies dels parroquians. Tocaven en la plaça i tothom ballava al ritme de cançons populars i dances.
L'imatge de tot el poble ballant al ritme d'una parella l'he vista en alguna foto i imaginar com seria a mi em posa els cabells de punta (supose que seria com un concert del botifarra en plaça oberta, però amb la gent més implicada).


Fester: Es passava tot l'estiu de festa en festa, però per treball, eh?

Borratxo: Ja sabeu que als músics mai els falta algú que els dóne cervesa, sobre tot si no cobren. "Al músic que no li falte de rés!", per això sempre estava en un got a la mà, sense ser d'ells.

Malfaener: Entre tocata i no tocata, supose que deurien de sentar-se a l'ombra d'un arbre o en un bar a xarrar. L'imatge del malfaener sempre la portarem, amb orgull això sí,  a l'esquena.


Segons tinc entés, els dolçainers dormien en cases de festers i cobraven en espècies (verdura, fruita, gallines...). També es deia molt: músic i pobre.

Recordeu també que la parella de dolçainers tradicionals solien ser parelles de germans o pare-fill: El que sabia tocar i el que l'acompanyava.

Uns dibuixets

M'he entretingut modificant uns dibuixets....

(Cualquier parecido con la realidad es pura coincidencia)

La taula d'Inés(?)	Moto, casa, caira... CASSALLA!!
	El "mestre"
Sayounara baby!!!	El gran "S" a Xixona
Tres germans

Com anem?

Una de les últimes preguntes al final de l'últim assaig abans d'un acte és:

- I com anem disfre... vestits?

La vestimenta forma part de d'espectacle. Sempre s'ha dit que una bona posada en escena és un percentatge molt alt de la música.

Allò de la vestimenta també té el seu protocol i el seu argot, a pesar que no hi ha ninguna norma escrita.

1. De "cambrer":  

És la vestimenta bàsica: sabates i pantalons negres (no blau marino fort) i camisa blanca

  De camises se'n gasten moltes: de boda, hippioses, en floritures al pit, netes...

 2. De "cambrer" amb faixa:

Corolari de l'anterior, només s'ha d'afegir una faixa al gust.

Recorde un any que no trobava la faixa i en un acte (inauguració de l'exposició del ninot pel mercat de Colon) em vaig haver de posar una bufanda de beefeater que havia arreplegat en un bar mesos abans. Va donar el pego per complet.

3. De "cambrer" amb brusó:

Ampliació dels anteriors.

El típic és negre, però ja se'n veuen de verd, blau, morat...

Lema: de sabates no només es poden gastar negres, també són usades les espardenyes d'espart  de 'punta i taloneres'.
 
4. De gal·la:

A tutti: pantaló negre, camisa, faixa i xopetí (jupetí, xaleco o com es diga).

Este és el que més anècdotes i desficacis arrastra. Moments abans dels actes 'de gal.la' els telèfons trauen foc: o algú s'ha oblidat la faixa, o el xaleco o s'ha dut el brusó per equivocació...

5. De saragüells: 

Este és molt vistós, el problema és que saragüells els tenen poca gent. Al final acaba sent un acte on un va amb saragüells i mocaor al cap i els demés de cambrer o de gal.la.

Ja que una part de l'èxit esta en innovar... Es podria innovar un poc en la vestimenta del dolçainer, no trobeu?

Jo ja he decidit quina serà la vestimenta que em posaré al pròxim acte, segur que es parlarà de mi com a dolçainer durant moooolt de temps...

 

S'imagineu a algun dolçainer així???