Ja fa un grapat d'anys, al no haver electricitat per les espanyes, tampoc existia, com comprendreu, orquestes ni verbenes de poble com les coneguem hui en dia (ni discomòbils ni Ximo Bayos, per descomptat).
Quan arribava l'estiu els músics anaven de poble en poble per tal d'amenitzar la plaça amb passdobles, boleros i demés...
Ací entra el dolçainer.
En molts pobles contractaven a una parella (dolçaina i tabal) per tal de fer les delicies dels parroquians. Tocaven en la plaça i tothom ballava al ritme de cançons populars i dances.
L'imatge de tot el poble ballant al ritme d'una parella l'he vista en alguna foto i imaginar com seria a mi em posa els cabells de punta (supose que seria com un concert del botifarra en plaça oberta, però amb la gent més implicada).
Fester: Es passava tot l'estiu de festa en festa, però per treball, eh?
Borratxo: Ja sabeu que als músics mai els falta algú que els dóne cervesa, sobre tot si no cobren. "Al músic que no li falte de rés!", per això sempre estava en un got a la mà, sense ser d'ells.
Malfaener: Entre tocata i no tocata, supose que deurien de sentar-se a l'ombra d'un arbre o en un bar a xarrar. L'imatge del malfaener sempre la portarem, amb orgull això sí, a l'esquena.
Segons tinc entés, els dolçainers dormien en cases de festers i cobraven en espècies (verdura, fruita, gallines...). També es deia molt: músic i pobre.
Recordeu també que la parella de dolçainers tradicionals solien ser parelles de germans o pare-fill: El que sabia tocar i el que l'acompanyava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada