dissabte, 31 de març del 2012

Mírala cara a cara

Mirala cara a caraaaaa que és la priiimeraaaaa.....
que és la primeraaaa
i la va seduciendo a su maaaneraaa
i la va seduciendo a su maaanera!!


Xicos mireu que m'han regalat!!  Que il.lu tú!!


dijous, 29 de març del 2012

Anuncis per paraules

Vos pose un recull d'anuncis breus sobre dolçaina trobats en diverses revistes especialitzades:


1. Busque il.lusió perduda. Raó: educand dolçainer.

2. Es busca afinador, l'he tornat a perdre. Es negre (de Korg) i porta cinta aïllant en tots els trencs (pels bacs que l'hi he pegat). Pareix que no funcione perque mai s'encen el led verd.

4. Canvie dolçaina de granadillo per pandereta dels xinos, pague la diferència.

5. Educand de dolçaina en cinc anys d'estudi a les espatlles canvia el llibre de "Técnica i expressió" per llibre de 1er d'elemental o inferior.

6. Tintoreria especialitzada en calçoncillos sofereix als educands de dolçaina que facen el Sol agut.

7. Es busca professor de dolçaina en molta paciència, que cobre poc (o res) i no renegue dels educands que no assatjen a casa.

8. Es compra temps lliure, per a assatjar.

9. Persona que abans era molt positiva canvia dolçaina seminova per recuperar un poc d'il.lusió i optimisme.

10. Es busca desesperadament persona honrada i treballadora que sàpiga tocar la dolçaina.

11. Dolçainer en atur que no es queixa busca comissió de festes per a tocar.

12. Tabaler que està fins als ous busca dolçainer que no li tire la culpa quan s'equivoque. Quan s'equivoque el dolçainer, no confonem.

13. Educand novençà busca luthier de dolçaines que afinen soles. Es recompensarà.

14. Dolçainer professional busca luthier de dolçaines que afinen soles. Es recompensarà.



dissabte, 24 de març del 2012

Nom de les notes

  En un primera aproximació, l'italià Guido de Arezzo va agarrar les primeres síl.labes d'un vers d'un poema a San Choan Bautista ("Ut Queant Laxis").

El seu patró d'escriptura fou de cuatre lines (en lloc de 5), i s'anomenava tetragrama.

Per què?

La nota SI, la sèptima,  provinent de Sancte Ihoannes, era considerada un tò diabòlic - Diabulus in musica.
L'error el subsanaren uns anys després.

La noticia d'última hora és que estudis recents han trobat notes desconegudes. Els erudits de la música estan estudiant la possibilitat d'ampliar el pentagrama fins a set linies (heptagrama).

Els noms de les notes que s'estan barallant són els següents:


Ri: És una nota exclusiva de la dolçaina. Es situa entre el RE i el MI.
      Es diferencia del Re sostés o el Mi bemoll en que el Ri està, literalment, a cavall entre el Re i el Mi. El profos solien dir als alumnes que no estava estable la nota, ara la ciència els ha tret de l'error.

FOL: És aquella nota intermèdia entre el FA i el SOL. Esta nota és molt fàcil de fer de pujada, però molt complicada si vas de baixada (del Sol cap al Fa).


DI/SO: És la nota a cavall entre el SI i el DO que sòna com una gabia de grills. Han tardat però al final s'han adonat que era una altra nota.
  Rep el nom de DI si la fas des del Do cap al SI.
  Rep el nom de SO si la fas del Si cap al Do (els profes la solen fer per a que no se'n puje l'afinació: soooo paraaaaa!! )


MOOOC: Molt coneguda en el món de la dolçaina. És aquella que fan molt be els educands i molt mal els professionals. Quan algú la fa es sol dir: "T'ha caigut el Mi!" Tot enveja.
Nota: esta l'ha descobrí un tal Josep :)



dijous, 22 de març del 2012

Sin FO ni A

En un resum podem agrupar els músics com :

   1. Músics d'espardenya i camins. Que alguns anomenen tradicionals.

   2. Músics de carrer. El més coneguts són els de banda.

   3. Músics de 'pajarita' i etiqueta. Que alguns anomenen de música culta.


1.
En sentit divulgatiu, el músic d'espardenya i camins era aquell llaurador que en els ratos lliures tocava la dolçaina.
Era aquell músic que en festes deixava el matxo lligat a un portal i traia l'instrument.
No es feia ric tocant la dolçaina, més be li reportava una ajudeta econòmica.
Hui en dia, el dolçainer encara té esta imatge per al públic en general: la imatge del 'no music' que toca un instrument (no se si m'explique be).

Desgraciadament este músic té tendència a l'extinció, malgrat que alguns ens dolga.
Eren músics en pocs coneixements de solfa i en poc repertori, no els tragues de les peces que coneixien que la liaven parda.
Músics de reductes menuts i que en una parella feia la festa per al poble.

La parella s'esta perdent i ara es toca més en xicotets grups.
Així i tot he notat un rebrotament de la parella, però respon a un motiu econòmic (la crisi que a tots apreta).

2.
El de carrer es aquell semi-professinal que té estudis. Els músics de banda o les colles de dolçaina actuals.
L'imatge del dolçainer quan toca en grup ja no és aquella que anomenava abans. Ja se'ls té més consideració de músic.

La linea evolutiva de la dolçaina és aquesta de músic de carrer.
Pot ser siga pel fet que les escoles de dolçaina formen part de colles i vages abocat a elles.
També he notat que la jovenalla d'avuí ha conegut només això.(Al jovent de la meua colla els conte allò de recorrer bancals de carxofes i creïlles a fer-li la festa a la fallera i em miren pensant que els prenc el pèl).

---------------

Jo sóc músic d'espardenya (i d'espardenyaes). M'he fet músic al carrer i sóc animal de parella, la defendré a mort sempre. Però pense que no li queda més que la meua generació, en sort alguna més.


3.
Els músics de pajarita son aquells que toquen, la mal anomenada, música culta.
De este tema no en tinc ni idea, així que no m'extendré molt.

Els tres tipos de músics fan això: música. Agradarà més o menys, però tots són dignificables. Per exemple: "per què no una ofrena en violins??" "O anar a per la fallera en un quinteto de corda o vent??"
Segur que algun il.luminat pensaria que eixos actes no son dignes d'eixos instruments.

O millor encara, "per què no una d'eixes simfonies del Beethoven en dolçaina?"
Igual hi ha algun il.lustrat que pense que és indigne per a la dolçaina.
He vist dolçaines en esglèsies i collons, no son violins, però tampoc ha espantat a ningú. És més, ha agradat molt a la gent que estva per allí.

Un tio que sap molt de música em va dir una vegada:
"Si la dolçaina fos alemanya estaria en les grans orquestres simfòniques".

La 5ª sinfonía

divendres, 16 de març del 2012

A Valènciaaa!!

Xico calla, que il.lusió.

 1. Calla i toca.
Expressió molt fallera que es sol dir al dolçainer en una mirada, no en paraules.
 
 2. Calla i paga. 
Expressió mol dolçainera que es sol dir al faller en una mirada i, de vegades, en paraules.
 
 3. Calla y empuja.
Si a falles no folles... al Copas no tornes
 
 4. Calla i no marejes.
És la expressió dolçainera més usada que es diu als fallers.

 5. Calla i afina.
 Obssessió: fins a València et persegueix!
 
 6. Calla i gitat.
Frase que més utilitza el tabaleter en acabar una despertà.

7. Calla i menja.
És el moment de l'esmorzar, no toca parlar ara.
 
 7. Calla-ssa?? Nooo, cassalla!!
 Calla i posa-me'n una altra, que efta la pfague iooo...

PD: Per cert, diu la tele que baixaran les temperatures. Abrigueu-se amics.

dimecres, 7 de març del 2012

Samarretes (III)

Una altra tanda de possibles escrits per a serigrafiar samarretes en temàtica dolçainera-educand.
 Els anteriors posts referents a les samarretes son:
- Samarretes (I)
- Samarretes (II)



1. Jo no toque mal, tú no m'escoltes be.

2. No cobre per tocar, cobre pel temps que em fan esperar.

3. El 99% dels dolçainers tenen mala reputació     (davant)        
    El 100% dels dolçainers la tenim ben guanyada.  (darrere)


 4. El secret de la dolçaina és la paciència.... del que escolta.



dissabte, 3 de març del 2012

Uns acudits

Si llegiu els comentaris de l'escrit partitura tarara hi han dos acudits molt bons aportats per Pau (Germans Llorca). Ja que ell m'ho proposava vaig a tractar de fer-ne (o adaptar-ne) uns quants més.

  • Un clarinetista li pregunta a un dolçainer:
              -- Què voldries ser si tornares a naixer?
              - Voldria treballar poc i cobrar molt - contesta el dolçainer.
              -- Eh, no val repetir!!

  • Va una parella tocant per Alboraia quan el tabaleter cau desplomat a terra. Pareix que no respira, així que el dolçainer crida al 112:
  • - Perdona, crec que el meu amic està mort!! Que faig? que faig?
    -  Tranquilitzes, estem per a ajudar-lo. Ja vorà com no es greu. El primer que hem de fer és assegurar-nos de que està realment mort.
    En eixe moment es fa una pausa.... i comencen a sentir-se cops de bastonades i puntellons.
    El dolçainer torna a parlar per telèfon en veu fatigada:
    - Ja està, i ara... que faig?? 
     
  • Quina és la millor forma d'accelerar en l'estudi de la dolçaina?
            - 9'8 m/s2 i des d'un quint pis.

  • La mare d'un clarinetista troba damunt la taula de la habitació del fill una partitura i li pregunta -Saps llegir-ho?
           La mare d'un saxofonista troba a la motxilla del fill una partitura i li pregunta: Saps tocar-ho?
           La mare d'un dolçainer troba damunt del llit una partitura i li pregunta: -Qui ha vingut a casa?

  • Mmmm.... carinyo, saps que estem a soles... la casa pels dos.... que els veïns no estan... estàs pensant el mateix que jo...??
          Sí, passa'm la dolçaina i aprofitaré ara que no moleste a ningú!!

  •  Ostia tio, ahir vaig vore a dos tios pegant-li a un dolçainer!
            - Què?? I no vas fer res?
            - No jodas, ja seria massa pegar-li entre tres.


Bo, fins ací per hui. Estic preparant una altra tanda de samarretes, en breu les publique.
Font del dibuix: ni idea, tret del feisbuc d'una colla