La dolç-sobèrbia

Este va dedicat a un amic tabaleter que, en bon criteri, em va dir:

"Desde que te has hecho dolçainer te has vuelto más gilipollas!!"

El primer gran error és pensar que el fet de passar de tocar el tabalet a tocar la dolçaina és com pujar de categoria.

De segona a primera divisió.

Com si hagueres de cobrar més (cosa que abans succeïa).

De fet, jo encara toque el tabal (més inclús  que la dolçaina). Per això les evidències són més visibles en mi que en qualsevol altre.

1. Quan toque el tabal... exigisc molta paciència a les dolçaines. 

Que si vaig lento, que si vaig ràpid, que si em perd un momentet,...

... que si el redoble pareix una desbandada d'elefants coixos...

   Ara be, quan toque la dolçaina... exigisc professionalitat a la percu.

Només demane que marquen com a mi m'agrada: ni lento ni ràpid.

2. Quan toque el bombo(tabal)... m'agradaria que, almenys una volta a la vida, els amics dolçainers m'ajudaren a dur-lo fins el cotxe.

   Però quan toque la dolçaina... cadascú s'apanye en el seu instrument. 

Haver triat dolçaina!! (o plats)

3. Quan toque percu... voldria ajuda dels companys dolçainers per a montar i desmontar l'escenari. Fins i tot em cabrege!!

    Si en escenari faig una tercera veu adaptada en dolçaina (que de moment no em deixen fer altra cosa)..... "Cabréjat, cabréjat... que jo ja em cabrejava!! Conta-li-ho a algú que li interesse."


4. En un assaig, si toque percu m'avorrisc molt i no pare de fer ruidets en el tabal fins que em renyen: "Para ja, collons!!"

   Si assage dolçaina... "es que no para de fer ruido la percu!! Els mataria a tots a poc a poc... per a que sofriren".


5. En el carrer tocant el tabal... tot em pareix ben tocat.

Si intente fer filigranes i la cague:

"no passa res, l'altra ixirà millor"

  Pero si toque la dolçaina... trobe molts fallos.

Si intenten fer filigranes els dic:

"Això ho feu en casa, no al carrer que queda mal!!"

 6. En el carrer, de tabal... sempre tracte de mantenir la formació i em repateja que els dolçainers parlen. Sobre tot perque jo no puc parlar, em perd: "Xè calleu i manteniu la formació!!"

        De dolçaina.... mentre la percu marca ritme jo xarre en el del costat, desfaig algo la formació, salude als coneguts... (cree un caos dins de l'ordre)

Ah, també tracte de parlar en els de la percu per a tombar-los el temps...
jijiji que malote, eh??

Bueno, una cosa puc dir al meu favor:

Com reconec el meu comportament poc cívic, sempre tracte de quedar bé en els companys tabaleters i deixe que, almenys, paguen la cervessa.

Ara, si toque el tabal que la paguen els dolçainers! que prou feina faig portant sempre a revoltes el tabal.

 

Beneficis de la dolç- teràpia

Quins efectes té ser dolçainer?

Com ens afecta esta condició?

No és cap conya la pregunta. Per exemple: 

- Els tenistes(dretans) desenvolupen molt més el braç dret que l'esquerre i tenen l'anca dreta del cul un 20% més musculosa que l'esquerra (això ho he llegit).

A nosaltres ens passa algo paregut?

- Home, jo des de que toque la dolçaina he engreixat vora 15 kilos. Però no trobe cap evidència científica que recolze la hipòtesi.

- Diuen que tocar un instrument millora la inteligència... però jo ja tocava el tabal, el triangle i la pandereta... més inteligent no crec que em faça per tocar la dolçaina.

- També algun psicòleg atrevit diu que 'incrementa la confianza en uno mismo'. Això sí que pot ser, però estem parlant de la dolçaina!! 

Dóna igual com toques, sempre que vages a fer una peça on hi haja un agut (Mi o Sol) o un passatge algo complicat, els companys estaran en el culet apretat i concentrats esperant eixa ditxosa nota... I quan la faces..."Bufff, jejeje" respiraran i faran una risseta  maliciosament condescendent. 

- Diuen que reduix l'estrés. Ja!  

A mi l'únic que fa és estressar-me més. La meua felicitat és basa en que el profe haja tingut un bon dia i alce la mà a l'hora de passar-me els exercicis.

- Ah, esta és bona. També diuen que desenvolupa la sensibilitat!
I tenen més raó que un sant. He vist a molta gent plorar mentre passaven dolçaines tocant.

Però... algun canvi físic heu notat?
Jo sí.

- Jo ara en els aniversaris unfle els globos més ràpid que els meus amics. Ho faig de diafragma!
Sabeu allò que intenteu fardar d'algo... i te n'anadones que ningú et mira quan ho fas o que a ningú li importa el més mínim que sigues un crack unflant globos??

- Mira, mira!! Que ràpid unfle els globos!!

-- Molt bé, molt bé... sabut!! valent!! Eixe és el meu xic!! Passa'm la coca-cola fes el favor...

Passatemps

1. Busca al dolçainer (després d'haver fet una processó)

2. Busca a la dona(home) del dolçainer/a després d'un acte que anava a durar "45 minuts":

3. Indica quina de les següents ones sonores correspon a la nota Mi:

4. En el consevartori s'ha colat un dolçainer 'autodidacta'. Troba-l'ho pel seu llibre d'exercicis:

5. Eres capaç de trobar al tabaleter després de la romeria a la Santa Faz en Alacant només mirant-li els peus?

Al cèsar el que és del cèsar

Instrument i complements

Què es necessita per a tocar la dolçaina?

És car començar a tocar la dolçaina?

Què va!!

Imprescindible: dolçaina, tudell i canya.

Necessari: metrònom, afinador i profe.

Indispensable: veïns cabrejats, el puto Mi i la partitura de la Muixeranga.

• Si tens un amic que tinga dos dolçaines i te'n deixa una, la feina t'ix de bades.

• Si no ho tens, en menys de 60 euros va de sobres. Això sí, t'has de plantejar abans 'què és el que vols arribar a fer en la dolçaina'. Però per a començar... intenta no pagar ni un euret.

Desgraciadament tothom s'està pujant al carro del mercat de la dolçaina per a fer-se ric (ja es venen fins i tot agulles per a netejar les canyes a 1 euro, quan sempre s'han robat de la costurera de la mare!!).

I com jo no vull ser menys que ningú, he decidit traure al mercat uns complements per a facilitar la tasca del dolçainer i, perque no, fer-me ric a compte dels educands: «Muajajajajaaaa» (llegir-ho en tonalitat de risa malvada o satànica).

1. El primer element es diu descanseitor  i serveix per a sostindre la dolçaina en actes llargs sense deixar de tocar.

El descanseitor

2. Un element decoratiu de distinció a la dolçaina i al tabalet.

Decorador de la campana de la dolçaina

Decoració del tabal

Són els popularment coneguts com a "flecos de cortina"

3.Caretes somrients ideals per a tabaleters i tabaleteres en els moments de màxima concentració.

4. Botons standart de control de volum i revolucions per a tabaleters (operació no inclosa):

5. Kit de correfoc, indispensable per a una bona feina:

Cinturó anti-espentes

Senyal visual per a no perdre el company

Màscara anti-gas

6. Kit de supervivència al arribar a casa després d'una tocata que, en principi, anava a durar 40 minuts:

Mantes per a dormir al sofà

Caixa de roses congelades (vàlida per a 12dies)

Edició actualitzada del llibre de les excuses

L'àngel custodiolç

 Tothom té el seu àngel de la guarda o un éter que vigila per ell.

La força dels jedi's, la campanilla de Peter Pan, o Harry Callahan ("Harry el sucio") per a la ciutat de San Francisco.

Els dolçainers i tabaleters també tenim un àngel de la guarda, de fet en tenim un en cada poble, en cada acte. No sabem mai la forma que adoptará, pero sabem que sempre estarà present en cos i ànima.

Sense este personatge el dolçainer aniria com cagalló per sequia.

Estic parlant d'aquella persona que ens fa de guia espiritual indicant-nos el recorregut que hem de fer, també és el nostre protector davant els xiquillos que volen tocar el tabal ("déjame que toque, déjame que toque, déjame que toqueeeee") , són col.laboradors i transmisors d'energia (sempre ens fan partíceps de la festa i ens aporten històries del barri o anèdotes varies).

Depenent de la tipologia de l'acte te'n pots trobar un o un altre:

1. El "poc espabilat".
        Este personatge és molt entranyable. El perfil d'este àngel és: jove menor de 30 anys o jove major de 55 anys que és fa de voler de seguida. Molt noble, cumplidor i agraït del càrrec que desenvolupa.
        La principal característica és que acompleix la seua labor en absoluta serietat i eficiència, de vegades en massa eficiència. Si en arribar a un carrer el portal 16 ha pagat les festes però el portal 18 no les ha pagades, et fa parar i retrocedir al portal 16 i et fa l'explicació: es que este no ha pagat.
        Un avantatge és que li agrada el seu càrrec i ho demostra. Al final sempre ens dona la mà als músics felicitant-nos i dessitjant-nos el millor i fins l'any que ve. I tu saps que esta nit dormirà orgullós i content i això et fa sentir bé.
        Un inconvenient és que de vegades la bondat no ho és tot i et porta per la calle de la amargura. I l'acabes maleïnt per haver-te fet rabiar durant tot l'acte.



2. El "poc home".
        El perfil d'aquest àngel és: home d'uns 45 - 55 anys, amb canes o principi de canes, vividor, fester i fumador. Gran orador i coneixedor de moltes històries.
        Però la seua principal característica és que no mana una merda en casa. Ja sabeu, com en casa no li deixen fer res tracta de sentir-se home manant un poc al dolçainers.
        Un avantatge d'este personatge és que t'ho passes bé escoltant-lo i vegent com la caga en cada cantonada: ara per ací o per allà? ara entra al bar tocant que voràs com ens conviden a una...
        Un inconvenient és que no sol treballar sol, poden haver un parell d'estos i ja es sap, cadascú diu una cosa diferent, no es posen d'acord i, de vegades, fas el doble de feina.


3. El "uniformat".
      Este és el pitjor de tots. És aquel policia local que deuria estar en sa casa en la dona i els fills i l'obliguen a treballar. Està cabrejat i ho paga en el primer que li toca molt els ous, i en tocar els ous res millor que tindre una dolçaina al bescoll.
      Un avantatge és la seua professionalitat: en este fas el recorregut segur, sense possiblilitat d'equivocació.
      Un inconvenient és la grima que dona la seua xuleria i lo bé que li queda l'uniforme, mentre tu vas de cambrer en xopetí i la faixa ben apretada per a amagar la panxeta.
     

4.  El pluriempleat.
       Estem parlant del familiar del fester, faller o que forma part de la comissió de la mare de Deu o del santet de turno. Va en traje, elegant i seriós. I en este no es sol parlar.
      És l'encarregat de dirigir als músics, tirar les traques, fer parar als cotxes que ens creuem pel camí. També ens fa de director donant-nos l'entrada quan ix la fallera de casa.
      Bufff, i fins i tot de vegades és el que paga als músics!!
     

5.  El de protecció civil.
       Este és igual que el primer pero en uniforme i walki talki. Això el fa sentir imprescindible per l'acte i es creix. Tot en ell és bondat. Ell està més putejat que el dolçainer, perque vol manar i ningú li fa cas. La seua principal tasca és informar al dolçainer i als que són com ells:
         "Atención cola, aquí cabeza. Atención cola, aquí cabeza. Estamos parados, repito, estamos parados. Cambio."
         "Cabeza aquí cola, nosotros también. Son las 11 y media. Cambio."
         "Oído cola, gracias. Cambio y corto".


         Un avantatge és lo curt que se't fa l'acte de lo que et rius.
         Un inconvenient és lo curt que se't fa l'acte, voldries que durara més.

Bueno, igual un dia...

pasodoble-doble

...i jo vaig preguntar en veu alta... 

Es que hi ha diferents tipus de pasodobles??

... i Ell em va contestar... 

Clar home!!

Aleshores Ell va parlar als seus deixebles que estavem asseguts als seus peus. I s'oblidà de les dominants, subdominants i ressessives, de no se que major i la rel.lativa menor i d'armònics i armoniosos... per a que tots ho poguerem entendre...

"Hi ha una forma clara d'identificar els pasodobles: 

• Pasodoble Taurí: És aquell que en algun moment de la peça pots fer un "oooooooleeeee" in crescendo.

Exemples són "El Gato Montés" o la "Amparito Roca".

• Pasodoble Militar: Aquell en que per a ballar-ho sense voler alces molt els genolls i poses el coll ert (tieso) com un garrot.

Exemples són "San Marcial" o "Soldadito Aspanyol".

• Pasodoble Faller: És aquell que t'anima a caminar en un semisomriure (de vegades fals) saludant a tothom menejant només el canell.

Exemples d'aquestos són "Valencia, la marxa de la bien amada", "Mi Jaca" o "Islas Canarias".

• Pasodoble dianero: Este és fàcil, són tots aquells factibles de ser versionats pel King Àfrica.

Ja s'imagineu l'exemple.

Así, acabada la xarla, cogió la dolçaina i dando gracias le dijo a sus discípulos:

 Feu-me un Re per a afinar!!

Así habló y así está escrito.

Himne del Valencia CF en dolçaina

¡Recontrafotre qué feta

que m'a passat esta nit:
 reordenant antics papers
m'e trobat éste document!

Nota: Si la voleu en pdf versió imprimible apaisaet, l'he penjada en un post més recent.

Feu cliqui-cliqui ACÍ i vos teletransportarà al lloc.