Tothom té el seu àngel de la guarda o un éter que vigila per ell.
La força dels jedi's, la campanilla de Peter Pan, o Harry Callahan ("Harry el sucio") per a la ciutat de San Francisco.
Els dolçainers i tabaleters també tenim un àngel de la guarda, de fet en tenim un en cada poble, en cada acte. No sabem mai la forma que adoptará, pero sabem que sempre estarà present en cos i ànima.
Sense este personatge el dolçainer aniria com cagalló per sequia.
Estic parlant d'aquella persona que ens fa de guia espiritual indicant-nos el recorregut que hem de fer, també és el nostre protector davant els xiquillos que volen tocar el tabal ("déjame que toque, déjame que toque, déjame que toqueeeee") , són col.laboradors i transmisors d'energia (sempre ens fan partíceps de la festa i ens aporten històries del barri o anèdotes varies).
1. El "poc espabilat".
Este personatge és molt entranyable. El perfil d'este àngel és: jove menor de 30 anys o jove major de 55 anys que és fa de voler de seguida. Molt noble, cumplidor i agraït del càrrec que desenvolupa.
La principal característica és que acompleix la seua labor en absoluta serietat i eficiència, de vegades en massa eficiència. Si en arribar a un carrer el portal 16 ha pagat les festes però el portal 18 no les ha pagades, et fa parar i retrocedir al portal 16 i et fa l'explicació: es que este no ha pagat.
Un avantatge és que li agrada el seu càrrec i ho demostra. Al final sempre ens dona la mà als músics felicitant-nos i dessitjant-nos el millor i fins l'any que ve. I tu saps que esta nit dormirà orgullós i content i això et fa sentir bé.
Un inconvenient és que de vegades la bondat no ho és tot i et porta per la calle de la amargura. I l'acabes maleïnt per haver-te fet rabiar durant tot l'acte.
2. El "poc home".
El perfil d'aquest àngel és: home d'uns 45 - 55 anys, amb canes o principi de canes, vividor, fester i fumador. Gran orador i coneixedor de moltes històries.
Però la seua principal característica és que no mana una merda en casa. Ja sabeu, com en casa no li deixen fer res tracta de sentir-se home manant un poc al dolçainers.
Un avantatge d'este personatge és que t'ho passes bé escoltant-lo i vegent com la caga en cada cantonada: ara per ací o per allà? ara entra al bar tocant que voràs com ens conviden a una...
Un inconvenient és que no sol treballar sol, poden haver un parell d'estos i ja es sap, cadascú diu una cosa diferent, no es posen d'acord i, de vegades, fas el doble de feina.
3. El "uniformat".
Este és el pitjor de tots. És aquel policia local que deuria estar en sa casa en la dona i els fills i l'obliguen a treballar. Està cabrejat i ho paga en el primer que li toca molt els ous, i en tocar els ous res millor que tindre una dolçaina al bescoll.
Un avantatge és la seua professionalitat: en este fas el recorregut segur, sense possiblilitat d'equivocació.
Un inconvenient és la grima que dona la seua xuleria i lo bé que li queda l'uniforme, mentre tu vas de cambrer en xopetí i la faixa ben apretada per a amagar la panxeta.
4. El pluriempleat.
Estem parlant del familiar del fester, faller o que forma part de la comissió de la mare de Deu o del santet de turno. Va en traje, elegant i seriós. I en este no es sol parlar.
És l'encarregat de dirigir als músics, tirar les traques, fer parar als cotxes que ens creuem pel camí. També ens fa de director donant-nos l'entrada quan ix la fallera de casa.
Bufff, i fins i tot de vegades és el que paga als músics!!
5. El de protecció civil.
Este és igual que el primer pero en uniforme i walki talki. Això el fa sentir imprescindible per l'acte i es creix. Tot en ell és bondat. Ell està més putejat que el dolçainer, perque vol manar i ningú li fa cas. La seua principal tasca és informar al dolçainer i als que són com ells:
"Atención cola, aquí cabeza. Atención cola, aquí cabeza. Estamos parados, repito, estamos parados. Cambio."
"Cabeza aquí cola, nosotros también. Son las 11 y media. Cambio."
"Oído cola, gracias. Cambio y corto".
Un avantatge és lo curt que se't fa l'acte de lo que et rius.
Un inconvenient és lo curt que se't fa l'acte, voldries que durara més.
 |
| Bueno, igual un dia... |
2 comentaris:
"s" molt bo; falta el "correveidile" de "tocar el caballo tocar el caballo .....el caballo "
Jo n'afegiria un parell més: el "tocapilotes". aquell que després de dos hores pegant voltes com un tito pel poble en ple agost a 40ºC t'ha de fer anar a l'ultim raconet d'una partida que hi ha a 8 km del poble per qué allí hi ha una "ahueleta" que li agrada molt la festa, d'allí a una casa al costat del cemneteri on hi viu altra "ahueleta" que balla les danses fa 50 anys, d'allí al bar del seu cosí (que està a l'altra punta) per a tocar el xocolatero que li agrada molt... i la cosa va allargant-se. Generalment està tan fins als collons com tú (o això és el que diu) i va rebufant (ell i la resta de festers9 però a aguantar marea.
El altre tipus és el "desaparegut". Sovint no acaves de entendre molt bé quina relació té en la festa, però com que és l'unic que s'adreça a tú et pares a escoltar-lo. T'enganxa 5 minuts abans de començar l'acte i et fa el cap com un bombo diguen-te un recorregut complicadíssim (i donat per fet que malgrat no ser del poble et coneixes els noms de tots els carrers) que oblides tan aviat com calla. Quan comença l'cte i estàs al primer cantó gires el cap per que t'indique per on has d'anar i... oh, misteri!!! El pollo ha desaparegut.
Ara, això sí. Si el guía en qüestió és la de la foto, ja m'apunte jo a anar a l'últim raconet d'una partida a 8km del poble.
Publica un comentari a l'entrada