La dolç-sobèrbia

Este va dedicat a un amic tabaleter que, en bon criteri, em va dir:

"Desde que te has hecho dolçainer te has vuelto más gilipollas!!"

El primer gran error és pensar que el fet de passar de tocar el tabalet a tocar la dolçaina és com pujar de categoria.

De segona a primera divisió.

Com si hagueres de cobrar més (cosa que abans succeïa).

De fet, jo encara toque el tabal (més inclús  que la dolçaina). Per això les evidències són més visibles en mi que en qualsevol altre.

1. Quan toque el tabal... exigisc molta paciència a les dolçaines. 

Que si vaig lento, que si vaig ràpid, que si em perd un momentet,...

... que si el redoble pareix una desbandada d'elefants coixos...

   Ara be, quan toque la dolçaina... exigisc professionalitat a la percu.

Només demane que marquen com a mi m'agrada: ni lento ni ràpid.

2. Quan toque el bombo(tabal)... m'agradaria que, almenys una volta a la vida, els amics dolçainers m'ajudaren a dur-lo fins el cotxe.

   Però quan toque la dolçaina... cadascú s'apanye en el seu instrument. 

Haver triat dolçaina!! (o plats)

3. Quan toque percu... voldria ajuda dels companys dolçainers per a montar i desmontar l'escenari. Fins i tot em cabrege!!

    Si en escenari faig una tercera veu adaptada en dolçaina (que de moment no em deixen fer altra cosa)..... "Cabréjat, cabréjat... que jo ja em cabrejava!! Conta-li-ho a algú que li interesse."


4. En un assaig, si toque percu m'avorrisc molt i no pare de fer ruidets en el tabal fins que em renyen: "Para ja, collons!!"

   Si assage dolçaina... "es que no para de fer ruido la percu!! Els mataria a tots a poc a poc... per a que sofriren".


5. En el carrer tocant el tabal... tot em pareix ben tocat.

Si intente fer filigranes i la cague:

"no passa res, l'altra ixirà millor"

  Pero si toque la dolçaina... trobe molts fallos.

Si intenten fer filigranes els dic:

"Això ho feu en casa, no al carrer que queda mal!!"

 6. En el carrer, de tabal... sempre tracte de mantenir la formació i em repateja que els dolçainers parlen. Sobre tot perque jo no puc parlar, em perd: "Xè calleu i manteniu la formació!!"

        De dolçaina.... mentre la percu marca ritme jo xarre en el del costat, desfaig algo la formació, salude als coneguts... (cree un caos dins de l'ordre)

Ah, també tracte de parlar en els de la percu per a tombar-los el temps...
jijiji que malote, eh??

Bueno, una cosa puc dir al meu favor:

Com reconec el meu comportament poc cívic, sempre tracte de quedar bé en els companys tabaleters i deixe que, almenys, paguen la cervessa.

Ara, si toque el tabal que la paguen els dolçainers! que prou feina faig portant sempre a revoltes el tabal.