Hi ha que ser ignorantot per a arribar a fer el que jo vaig fer.
L'altre dia li vaig dir al profo que m'arreglara una canyeta i em diu:
"ves a l'asseo i neteja-la"
Jo, com sóc cumplidoret, vaig fer el que em va demanar:
"fregaaaaar i fregaaaar... fregaaaar i fregaaaaar...."
Lluenta li la vaig dur...
Aleshores ell comença a... rebaixar i provar...
...rebaixar i provar...
...rebaixar i provar...
...rebaixar i....
"Què has fet?? No l'has netajada!!!"
"Cóm que no?? mira que blanqueta està!!"
"Calendari!! En una agulla per dins!!!!"
D.E.P
Era una canyeta de "la llobera" de Beneixama que m'agradava molt.
Ara només serveix per a tocar xaranga :(
Ara només serveix per a tocar xaranga :(
-------------------------------------------
Però esta no es la primera volta que fent l'indio em carregue una 'bona' canya:
1. La posició re-invertida:
És quan poses la canya + tudell del revés dins de la campana de la dolçaina,
i ésta al cinturó o a la faixa cap per baix.
No passaria res si quan agarres la dolçaina te'n recordares que tens la canya dins.
Però si has de recular uns metres per a arreplegar-la d'enterra...
D.E.P.
(m'ha passat un parell de voltes)
És eixa en la que et poses la dolçaina al sobaco per a tindre les mans desocupades.
Pots fer mil coses: canviar partitures, buscar afinador o alicates de la funda...
I quan te n'adones.... caaaaaaaguen tot!! Ja li has pegat un colp a la canya i....
D.E.P
partida per un cantonet.
(Dos voltes m'ha passat)
3 comentaris:
Pitjor és el que em va passar a mí... possicició sobaquera, veig a un conegut i no se m'ocorre altra cosa que alçar el braç per saludar-lo. A prendre pel sac dolçaina. Resultat, un badat (més)a la campàna.
Estàs de dinarot amb la colla o els amics i durant la sobretaula et poses a tocar, en acabar la tocata deixes la dolçaina plantada damunt la taula per a fer una traguet de misteleta (ERROOOOR..!!), en eixe moment qui tens al costat s'alça i mou una miqueta la taula fent tambalejar-se l'instrument fins que perd la verticalitat i cau (50% de possibilitats de canya-DEP), menció especial a les colçades o moviments de braços de qui tens al costat.
vicent gandia...
T'has deixat la meua preferida, aquella que quan acabes de tocar i guardes la canya a la típica caixeta metal.lica de ricola la deixes a la voreta i quan tanques... crac!! lo pitjor es que quan te dónes compter és quan la necessites i ja no pots fer res...
Publica un comentari a l'entrada