Hi ha moments que ho passe mal per culpa del poc coneixement de teoria musical que tinc. I del vocabulari ja no dic res.
Però sempre m'han dit que l'important és fer-te entendre. I ací l'amo és Saoro.
Entre els dos tenim al profe mig marejat.
- "Escolta, la lligassa eixa l'haig de fer? Es que no m'ix molt bé!"
- En la lligassa Saoro es referia a un lligat de tres negres.
- "Sempre em bote la merda eixa!!"
- La merda eixa és la casella de segon.
- "Osti, que era una negra en un puntet baix!!"
- Ja sabeu, vulgarment conegut com stacatto.
- "Que en quina tonalitat està?" - "En dos 'almohadilles' al principi"
- "Que estic desafinat?? Mira l'afinador com el clave!! Sabràs tu més que l'aparato este??"
- Ja Saoro, però tu fas un SI i en l'aparato posa G.
- I que?!?
- "Sempre m'accelere en les notes estes de contratemps".
- Que els llibres per a liar-ho les anomenen síncopes
- "Va, feu tots un Sol "
Esta és molt de Saoro. |
- "Quina és la tònica en la peça?"
- La tònica és: PEça.
Paraula plana acabada en vocal, per això no s'accentua.
Paraula plana acabada en vocal, per això no s'accentua.
2 comentaris:
altra bona és quan un alumne et diu:
-El Fa és el normal?
-Com que "normal"? Ací no hi han normals ni anormals... el Fa és natural.
-Ah!! El "normal"...
- Torna la burra a l'era!!! que normals són tots!!!
- Tranquil que jo mentenc...
I s'espolsa el Fa sostés.
D'aquests en tinc varis casos.
Hahaha, clar Pau.... perquè el fa "normal" és el sostés, i el "rar" és el natural..... i com que el que és "natural" és que siga "normal".... Deducció "lògica" de l'alumne.
Hahahaha.
Li encarregarem a Manolo un diccionari alumnedolçaina/professor professor/alumnedolçaina
Publica un comentari a l'entrada