dimecres, 13 de juny del 2012

El llenguatge musical

Hi ha moments que ho passe mal per culpa del poc coneixement de teoria musical que tinc. I del vocabulari ja no dic res.
Però sempre m'han dit que l'important és fer-te entendre. I ací l'amo és Saoro
Entre els dos tenim al profe mig marejat.

  •  "Escolta, la lligassa eixa l'haig de fer? Es que no m'ix molt bé!"
- En la lligassa Saoro es referia a un lligat de tres negres.
  • "Sempre em bote la merda eixa!!"
- La merda eixa és la casella de segon.
  • "Osti, que era una negra en un puntet baix!!"
- Ja sabeu, vulgarment conegut com stacatto.
  • "Que en quina tonalitat està?"
  •          - "En dos 'almohadilles' al principi"

  • "Que estic desafinat?? Mira l'afinador com el clave!! Sabràs tu més que l'aparato este??"
 - Ja Saoro, però tu fas un SI i en l'aparato posa G.
- I que?!?
  • "Sempre m'accelere en les notes estes de contratemps".
  • - Que els llibres per a liar-ho les anomenen síncopes
     
  • "Va, feu tots un Sol "
Esta és molt de Saoro.

  • "Quina és la tònica en la peça?"
  • - La tònica és: PEça.
    Paraula plana acabada en vocal, per això no s'accentua.


2 comentaris:

Pau ha dit...

altra bona és quan un alumne et diu:

-El Fa és el normal?
-Com que "normal"? Ací no hi han normals ni anormals... el Fa és natural.
-Ah!! El "normal"...
- Torna la burra a l'era!!! que normals són tots!!!
- Tranquil que jo mentenc...

I s'espolsa el Fa sostés.

D'aquests en tinc varis casos.

Eva xaramitera ha dit...

Hahaha, clar Pau.... perquè el fa "normal" és el sostés, i el "rar" és el natural..... i com que el que és "natural" és que siga "normal".... Deducció "lògica" de l'alumne.
Hahahaha.
Li encarregarem a Manolo un diccionari alumnedolçaina/professor professor/alumnedolçaina