Innat i involuntari

Com a persones que som els educands (condició que es perd quan ens fem dolçainers ;P  ), entre altres coses, ens agrada queixar-nos, mirar, admirar, imitar... vamos, que tenim uns pocs sentiments.

Per exemple, qui no s'ha queixat mai de que el faristol no siga un pam més alt?
 (Fixeu-vos que com a dolçainer ningú es queixa, o ja ho tenen assumit o toquen sentats)


Hi han més:

• Maleiràs l'afinador: Tard o d'hora arriba, o perque no para quiet o perque l'has tornat a perdre.

• No faràs més de cinc exercicis sense fer, almenys, el si si si miiiii de la muixeranga: Tot un clàssic

• Deixes de tocar prompte El Ramonet pensant que no té suficient nivell: Un altre clàssic.

• Negues els vicis tres voltes abans d'acceptar que els tens: Pobres profes, quanta paciència. Valga ells que ens ho fan vore ajudats per un espill.
•  Després de cada periode vacacional (estiu, nadal, setmana santa...) la primera classe és un infern.

• No et compraràs una canya sense queixar-te del preu: Esta reacció no la perdràs mai: educand o ja dolçainer.

• Retardaràs o acceleraràs segons siga fàcil o difícil la peça: De vegades en una mateixa peça canvies la velocitat varies voltes. Quan més aprop del final estàs més acceleres.

• Pararàs en cada signe de repetició i discutiràs airadament en el company d'assaig: Típica discussió de casino de poble on tothom té raó.

• Deu i professor, per a tú, son equivalents. (en este món, eh? )

•  Novia i dolçaina... no és el mateix: toques més a una que a l'altra (i no necessàriament en eixe ordre)