Curs nou, vida nova (esperem)

Bé, comença el nou curs. Si algú té interés a aprendre a tocar la dolçaina pot fer-li una ullada a la web de la Colla el Tossal (però heu d'afanyar-vos perque ja estan tancant els grups).

Els que tornem de les vacances, el primer dia és el pitjor:

- En primer lloc has d'aguantar la bronca del profe per no haver pegat ni xapa a l'estiu. Tot son excuses, mentides i risses forçades. I al final sents la maleïda frase: "Anem enrere com els crancs!!"

- Després te n'adones que sempre fas el mateix. L'estiu per a l'educand de la dolçaina és com l'1 de gener per a la resta del món: et fas promeses de bons propòsits que saps que no compliràs, com estudiar tots els dies, solfejar tots els dies, netejar la dolçaina...

- Comences tirant-li la culpa a la canya, o està massa seca o molt gastada. L'excusa de la humitat ja comença a ser avorrida.

- Quan arribes a la classe de solfeig... li tires la culpa a la calor.

- Quan arribes a la classe grupal... li tires la culpa a la percussió!!

- I, si la classe és sense percussió li segueixes tirant la culpa, esta volta per no estar.

Et convertixes en l'Au Fènix, aquell que resurgeix de les seues cendres per a tornar a ser l'au de plomes brillants que era abans.

Ara, una cosa és ben segura, el sopar de retrobada no el perdones!! En percussió o sense.