Si toques per fer festa, toca i calla. Vergonya és robar i que et pillen.
Som molta gent que a l'hora de tocar la dolçaina o el tabalet, ens bloquegem per por al ridícul. Però, esta por al ridícul està fonamentada? Anem a analitzar-ho, com de costum:
Qué és el que no volem que passe mai quan toquem:
- que la gent es riga de nosaltres.
- fer algo fora de lloc (una nota, l'afinació, un 'plau' a destemps...)
- que a la gent no li agrade la peça que toquem, que s'avorrisca.
- que la gent pense que no sabem tocar.
Tot açò és relatiu, cada opinió és com el cul: cadascú té el seu.
Personalment, pense que la por al ridícul es perd en el moment en que deixes de pensar en les opinions de les persones cap a tu. És de veres que quan algú toca la dolçaina acapara les mirades de la gent, però açò és només fins que acabe la primera o la segon peça. A la tercera ja tornen als seus quefers.
També hi ha varies coses que es poden fer per tal d'evitar tots estos inconvenients. Per exemple:
- Si toques la percussió , els xiquets et miren bocabadats i fins i tot t'imiten, aleshores pots pensar en açò, en tocar per a ells.
- Si toques la dolçaina molts pares et miren en una mescla de admiració i enveja sana. També pots pensar en este fet.
- Si tocant la dolçaina encara no arribes al Sol agut, no faces l'animal!!
- No t'autocensures tu a l'hora de tocar. Si estas decidit, avant!
Un dels punts més violents per a mi, és quan comença un acte on es troben molts músics esperant el seu torn i et miren. Pero vint metres de ritme de percussió i fora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada