Hi ha prou gent que som tímids de naiximent. No ens agrada massa donar-nos a coneixer, som reservats i només xarrem obertament quan ens trobem entre gent coneguda.
Supose que hi haurà tota classe d'exercicis per tal de superar la timidesa.Però jo he trobat el remei definitiu!
Bé, no és un remei contra la timidesa, és un paliatiu.
Si ets tímid... només has de.... fer-te director de colla!!
No, no és broma. Fixeu-vos tots els beneficis que té:
- En primer lloc ningú et fa cas. Per molt que digues que lliguen les dos primeres corxeres del compàs vint, ningú t'escolta.
- Després ningú sap on estàs. Per molt que menetges els braços, la boca o les orelles... ningú et mira.
- La teua alma bessona, el guardaespatlles, el teu braç dret és el bombo. A vore qui te bemolls per a clavar-se en tu.
- Sense tocar cap instrument eres qui més aplaudiments rep. No hi ha possibilitat de que erres una nota.
- A més a més, sempre estàs d'esquenes a la gent.
- També tens un palo en la mà, per si t'has de defendre. Qui sap? Pot ser es posen d'acord un dia i t'ataquen al mateix temps una oliva, un pepinillo, una cebeta envinagrada, un troç de didet i un trocet de pebrera roja.
- En època de Champions tothom sap més que ningú de futbol, però a la fi tú eres qui decidix la tàctica: si marcar a uno, a dos o a quatre.
- - "Sou molts en la colla? A vore que pense... som 12 dolçaines i 7 de percussió, en total 19". Algú se'n recorda del director?
I després, no sabem pegar una patà bona sense la seua figura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada