Slogans

L’altre dia un amic em va parlar d’una rotonda per Vinaròs on una xica portava un cartell que deia tal que así:

“Por 20 euros no moleste a su mujer”

Xè, que li van agarrar ganes de parar!!

Pero només per preguntar-li d’on havia tret tan brillant slogan, malpensats!!

És directe, respectuós (fixeu-vos sino el tracte de vosté que fa) i deixa entreveure una total discreció, professionalitat i gust per agradar al client.

 

Marketing en estat pur!!

 En una única frase toca tots els elements indispensables:

crea necessitat(oferta), demanda, valor i intercanvi.

---------------------

Podriem pensar en alguns slògans per tal de promocionar-nos, perque al final acabem venent-nos com a putes.

1. Per 80 euros no moleste a una Xaranga.   (atacant a la competència)

2. Cuando hago Sol, ya no hay stop. (este és fluixet)

3. Dolçaina, pensa en tradició. (clara alusió a la cervesa d'abans de l'acte, i de després)

4. Hay cosas que el dinero puede comprar, para todo lo demás... dolçaina i tabal.

5. Torri, y a por todas!!   (com el bon Brandy Terry, espere que no s'enfade l'home)

6. Dolçaina i tabal... porque nosotros lo valemos!! 

7. Be tradicional  my friend.  (el gran Bruce Lee fent valer la seua filosofia de vida)

8.  Dolçaina, la tradición  no engaña.   
              (Ara faltaria trobar un dolçainer guapo i templat com el mayordomo del algodón, que és arduo difícil)

9. Busca, compara i si trobes algo millor... et faig preu.

10. Dolçaina, no salgas de casa sin ella.

11. "Hasta el Sol agudo.... y más allá!!"

12. Hombre, solo por 80 euros!!   ( el gran Fernando Fernan Gomez, este slògan pocs el recordaran)

13. "Canya, tudell, avellanado i fustaaaaaa....dol-çaiiiii-naaaaaaa"  (sabeu que es versiona, no?)

14. Hola, soy Xiri. Feliz Navidad!!! 
             (recordeu aquest anunci d'Edu cridant per telèfon? Pues esta és la versió educand)

 

Bueno, fins ací.

Salut i bones festes!!!

Partitura dolçaina

Vos pose un amago de partitura.

De fer l'indio sé prou, però de fer partitures poc.

"qui fa el que pot no està obligat a més"

Jeroglífics

Ara que m'he aficionat als jeroglífics me n'he inventat uns quants.

Ànim!!
Les sol.lucions estan en els comentaris    : )

1.

2.

3.

Audicionant

Tornen les audicions amics...

Esta vegada estarem preparats per tot el que siga!!

Tenim una meta, sang, suor, llàgrimes i esforç...

Bueno.... sempre queda, clar, el problema psicològic. Que pot ser siga el problema que més hauriem de treballar.

Ara us comentaré uns truquets, que la mare experiència ens ha ensenyat:

1. S'ha d'omplir l'escenari.

Heu d'entrar en confiança a l'escenari, sense por i transmetent calma i energia.
 Com si anareu a fer algo que la gent fa tots els dies, com per exemple menjar-se una poma, secar-se els cabells d'esprés d'haver-vos dutxat o posar-vos el pijama.

"Senyores i senyoras, ja se que sabeu baixar-vos els pantalons... però mireu com ho faig jo!!"

2. La presentació de la peça.

Sempre heu de dir:

"Vaig a fer una representació artística de la peça...."

Amb això feu el que feu estarà ben fet,

 com si voleu tocar el Ramonet presentant artísticament la Manta al Coll.

Igual que la representación artística del ADN  del Museu Príncep Felip:
Un tio va fer la cadena d'ADN del Museu Princep Felip amb una gran errada (d'orientació de les bases).

i ho van sol.lucionar posant-li el títol de representación artística del ADN.
 I au xe, uns millonets d'euros i ací no passa res.

3. La respiració.

Eixa sensació de falta d'aire o que no et responen els dits degut a l'angustia o ansietat que provoquen les audicions es pot treballar un poc.

El que heu de fer es pegar dos voltes corrent fins a cansar-vos en el parc més pròxim al lloc on assajeu, després tot seguit intenteu assajar.
Eixa sensació és la més aproximada a la falta d'aire, angustia i/o ansietat que trobareu al pujar a l'escenari.
Treballeu-ho varies vegades i voreu com controleu millor les audicions.


4. L'eixida

A l'hora de baixar de l'escenari, el primer és saludar. No s'ha de fer ni de forma efusiva ni en falta d'alegria.

Tampoc s'ha d'eixir caminant cap enrere!!

I, en cas d'aclamació popular, tornar a l'escenari tantes vegades com ho demane el públic.

També pots anar directament al lavabo i plorar tantes vegades com faça falta.

Greatest Hits

1. Vam anar al Ferrol de mercat medieval de músics (o bufons segons es mire) fa uns anys. 

Les dolçaines havien preparat unes peces a dos veus, ritardandos, crecendos, calderons, tresets, alteracions i no se quantes coses més.

"El tabalet i bombo feu cristià per a no liar-nos", ens van dir les dolçaines.

Al final qui ens contractava ens va dir: "Esas no me gustan, mejor tocad esa que hace ti, ti, tiiiiiiii, titi, tiiiiii...!!!"

Res de trellat xè, en quatre notes feta la peça i bolo arreglat.

Tant de preparar, assajar, afinar, bla, bla, bla...

2. Fa dos estius, en el bateig de sang al meu poble...

Per a triomfar vaig preparar un repertori variat, un popurrí enganxant unes peces en altres, triant i destriant peces, buscant per internet....

Ahí... donant el callo.

Al final se m'ocorre fer l'ambulància.

Tres anys pagant classes, canyes, assajant, plorant, maleïnt, afinant... per a que em demanaren fins l'avorriment:

Fes l'ambulànciaaaaa, fes l'ambulànciaaaa, fes l'ambulàààànnnnciaaaaa.....

  

Quan impredictible és la música!!

Vos pose la digitació de l'ambulància:

Retrobaments

L'altre dia estava de compres en la meua dona pel centre comercial d'Ondara. Ja s'ho podeu imaginar: ella davant mirant-ho i tocant-ho tot i jo dos passes per darrere mirant a terra i dient que sí a tot.

I de sobte em vaig creuar la mirada en un antic company Traginer, de Pedreguer. Feia uns 5 o 6 anys que no sabia res d'ell. Estava com jo: casat, en un fill i de compres en la dona (dos passos darrere d'ella i mirant a terra dient que sí a tot). També antiga companya de guerrilla en la colla.

Ens uns breus 5 minuts vam haver de posar-nos al dia. Ja s'imagineu: moltes preguntes, molt ràpides i de resposta curta.

Recorde en molta estima el meu pas per la colla de Pedreguer. Treball molt dur i molt bona gent. Vaig aprendre bona part del que ara sé.


Em digué Xavi que el dissabte dia 1 de desembre van a fer un intercanvi de colles en Algemesí. A mi em pilla retirat, i no podré anar. Si algú vol més informació  la trobarà en esta web: Colla d'Algemesí

Ploramiques

La gent no entesa sempre sol preguntar:

"És dificil tocar la dolçaina?"

Home, pues com tot. Has de dedicar-li temps.

Hi han instruments moooolt més complicats que la dolçaina. Compareu sino:

 

 Ara, els educands tampoc hem de queixar-nos tant !!

Dolçaina Style

El video té, de moment, unes 205 000 visites. I suma i sigue, que es diu prompte.

No se si els companys de la penya Cristal Dior esperaven tant d'èxit. Per allà on vas i ho comentets tohom l'ha vist. 
Però a mi, el que més em va sorprendre va ser el diumenge passat (ara fa dos dies):

 Estava fent-me una cervessota al Tallarina a Xaló i el dj de l'Activa FM la va punxar...

La va presentar, va parlar dels de Gilet, la va dedicar...

 Xè, al mateix nivell que el Carlos Jean o el David Guetta

Jo vaig començar a parlar com un entés en el tema, donant-me importància. Jejeje...

Ara mirant pel feisbuc també l'he vista en la discote Albaes. Awarda!!!

Vicent, un company de Santa Pola, em va enviar l'enllaç. Supose que a estes altures ja l'haureu vist tots, però vaig a enllaçar-l'ho per gust:

La tardor

Ja fa més de 100 anys un asteroide(Theia) colisionà en laTerra formant la Lluna i inclinant l'eix de rotació.

Esta inclinació és la responsable de les estacions de l'any:

- Les que fa una calor/fred que et cagues: Estiu i Ivern

- Les de transició: Primavera i Tardor.

El problema són estes últimes, les de transició.

Ja fa uns anys, el Borràs em digué:

- Pel Setembre-Octubre sempre heu de tensar de nou el tabal, i també per l'abril-maig. 

Els tabals acusen el canvi de temps. En aquells que el parxe siga de pell encara es nota més.

------------------------------------------------

L'altre dia vam anar a fer un poc de ruido pels carrers de San Vicent i ens va ploure un poc.

Recollons, a quasi tots les canyes  se'ns tancaven sense fer prácticament força.

Així que m'he informa't com és possible que les canyes del de muro (sense rebaixar) poden arribar a tancar-se??

Hui vaig a parlar-vos de la... 

 

Agarreu-se que ve curva.

Per a explicar-ho fàcil: 

si la madera 'veu' humitat en l'ambient n'agafa per a equilibrar-se.

si no hi ha humitat la dolçaina/canya estan tieses com un garrot, perque tracta de 'donar' humitat a l'ambient.

En les estacions transitòries que abans mencionava hi ha també molta diferència del dia a la nit. Per això podeu notar com la dolçaina sona diferent de tocar-la al matí a tocar-la a la nit.

Per baix del 25% d'humitat l'ambient és nefast per a la dolçaina: comença a encongir per la perdua d'aigua. Ja sabeu els soroll que fan les cases antigues quan arriba la nit per culpa de la madera.



Si mireu el  mapa d'humitat següent podreu vore com les zones on millor sona la dolçaina son les marines, i la zona d'Elx, Alacant i Santa Pola.
A la ciencia me remito...

La Veu... del Picú

Ahir vaig estar mirant el magnífic i inigualable programa de Tele 5: La Voz.

Un programa acorde en la [merdade]programació habitual de la 5.

Vaig pensar que canal 9 podria comprar els drets i fer una còpia del chow.

S'imagineu un "Tu sí que vales" o "Factor X" o "La Voz" de dolçainers??

De jurat he pensat que podriem proposar:

1.A Deu o a algú tan omnipresent com ell.

Per exemple: Pep Mama. En tots els meus respectes i l'admiració que li professe, no pot faltar. 

Este està en tots els fregaos: igual et toca el guitarró en una rondalla, que el llaüd, que la dolçaina en un bar, el flabiol, la tarota, et canta albaes, te les versa, forma part d'una torre en les festes d'Algemesí, et fa una paella, una partitura, dirigeix, dóna classes, t'organitza un desfile moro, un mercat medieval....buuuffff

 Crec que només li falta ballar en un grup de danses, però tot al seu temps. Se de bona tinta que li agradaria de lo més...

2. Al Risto Mejide de la dolçaina. 

En tot jurat [pareix que] sempre ha d'haver un malcarat o cabrejat en el món sencer. Algú que cree morbo.

Este personatge ha d'insultar, ha de tirar la culpa de tot als demés i, el més important, quan cague s'ha de torcar el cul amb una pedra o amb una fulla de figuera com és feia abans.

 

3. El Morancos dolçainerils.

A l'igual que els Morancos foren jurat en el TSQV (tú sí que vales), necessitariem una parella de germans que coneguen algo del tema de la dolçaina. El seu vot puntuaria com a un únic vot.

 Han de ser graciosos, iguals o pareguts, en poca vergonya i, el més important, que xarren pels colzes. Que parega que hagen nascut per a xarrar, tot el dia i a tota hora

Que siguen capaços de xarrar front a un espill i pensar que el de l'espill els està escoltant en molta atenció.

4. Un que toque la viola.

 M'he fixat que en els jurats d'aquest tipus de programes sempre hi ha un que no sap rés.

Cóm per exemple Bisbal (ole, ole y oleeeee)

Així que quin millor representant d'este tipus de personatge que algú que toque la viola?

Presentat, com no, per Maria Abradelo. 

Que igual que Jesús Vázquez, també ha fet un disc.

Ja vegeu, tenim totes les parts per a fer el programa. Ens falta que algú es digne a juntar-ho tot i fer-l'ho :

La Veu... del Picú !!!

Samarretes (V)

Tornem de les vacances.

Per a trencar el gel unes frases possibles per a samarretes.

1. La dolçaina és meravellosa si un no s'ha de guanyar la vida amb ella.

2. Un dolçainer no arriba mai prompte...ni tard.... arriba quan ha d'arribar.

(extret del Senyor dels Anells)

3.  Me'n vaig que tinc assaig... (davant)

... bueno va, una cervesa més. (darrere)

4.El que més m'agrada de la dolçaina és no sentir-la.

5. Paulina Rubio desafina més que jo.

Una partitura del "mestre"

Regirant paperassa del meu germà m'he trobat en això...

No se si és adient publicar-ho per ací o si tot el món ja la té.

"Ante la duda... abstenerse" que diu l'esglèsia...

Cato i La Vida

M'ha arribat un correu d'Eva:

"Quan es fan coses al món de la dolçaina... i damunt originals crec que tenim el deure de mostrar-les"

(Ara parla Cato de Muro)
Hola a tots.

Em complau molt anunciar-vos que ja està a la venda el meu darrer i últim treball personal als Estudis14, un CD de música amb dolçaina amb estils i instrumentació variades.

Podeu demanar-me'l ja be per correu "catorze14@gmail.com" o al meu telefon 659386129, envie a peninsula sense cap cost adicional, al preu de 10€ exentos d'IVA amb portada serigrafiada a mà i evitant intermediaris.

Els que sou de Muro podeu trobar-lo a les papeleries, al Pa torrat i als estancs, a Cocentaina a la pizzeria "El pirata", aniré ampliant els punts de venda poc a poc.

Podeu descarregar lliurement amb la possibilitat de fer un donatiu al Bandcamp.

Xè, això és el que s'anomena fer la cultura accessible!!

Alguns errors

Danses

He estat investigant un poc sobre les danses populars.

En la meua habitual ignorància he posat en un buscador de l'internete "danses populars".
I quan en portava llegides (només de títol) unes vint, ha aparegut el "ball de la moma".
Per fí algo que em sona!!


Hi ha vida després de "la Carxofa" , "els Nanos"!!

Aaaaay verga nano...
i jo que em faig anomenar dolçainer tinguent només 2 balls de repertori mal tocats!!


A mi m'han dit que totes les danses i els fandangos són iguals (perdó, pareguts) perque antigament eren molts pocs els dolçainers que recorrien el territori de festa en festa.

Així, una mateixa dansà li canviaven dos passatges i passava d'anomenar-se "dansà de Xaló" a "dansà del Verger", per dir dos exemples. I en una o dos danses passaven l'estiu. Després els temps les anava modificant més, per culpa de la mala memòria.

 Per a entendre-mos: com quan el Cordobés (el torero pare) anava de gira per les espanyes i polinisava els pobles. Hui en dia, tots els pobles en plaça de bous tenen una cosa en comú: molta gent en els mateixos gens que els del cordobés.  

Em sembla que acabe de donar el títol de 'fecundadors de tradició' als grans dolçainers d'antany.

Arredeu, però ahí no acaba la cosa.
Acabe de llegir que no és el mateix "ball" que "dansa".

Resulta que "ball" és d'estil més lliure i "dansà" és més ritual.
Xè quin mareig.

Necessite fer-me una cervesa en Pau Llorca  i una altra en Eva Ortiz d'Alacant que són enciclopèdies.

 

I crec que farà falta més d'una cervesa per a que m'expliquen tot el tema.
Farem com el Fosters Hollywood eixe:
jo pague la primera i les demés les paguen 'ells'.


Però definitivament, de totes les danses, la que a mi m'agradaria tocar és la de "la dansa del ventre".
A la que balla vull dir...

Estiu

Per fí m´he trobat en quatre dies consecutius per a assajar!!

Dijous, divendres, demà i diumenge...

Després del fiasco dels dos primers dies, crec que demà assajaré percussió.

I les espectatives són que diumenge netejaré casa :(

Caixes

Ahibá la ostia bricomaníacos!!

Hoy en Bricomanía....
 ...el amigo Miquel des de la Vall d'Uixó nos da unos briconsejos para ahorrarnos unos eurillos.

Me cagon to...joder!!  ahora ya no tendréis excusas para deshaceros de esas cajas de turrón o de relojes que usais para guardar los tudeles, pues.

  Manual Caixeta Tudells

Que os parece xavales??
Una gozada, una maravilla, verdad?

I pensar además que se puede decorar al gusto del fabricante...

Venga, hasta la próximaaaa... Aguuuuur... 

Nyas, en tota la boca

Hi ha frases que motiven a viatjar, a llegir, a estudiar...
Hi ha d'altres que conviden a abandonar tot allò que estàs fent.

Pose unes frases que he sentit, llegit o que m'han dit, absolutament desmotivadores.
En molts cassos el pitjor del tot és qui les ha dites: els propis pares!!


1.  Neneeeee, échale mierda al instrumento ese y pita padentro!!!
(Açò li ho va dir el pare d'un amic al fill dolçainer)


2.-Un tuit de fa uns dies

3. Mon pare:
I no has pensat en tocar el clarinet del uelo?
Farà menos ruido, no?


4. Mon pare vegent algo de música a la tele (El Conciertazo de la 2 o algo així):
Que bé toquen! Fea temps que no sentia tocar tan bé!
(moments abans jo estava assajant)


5. La meua novia, parlant de mi als seus amics:
- Pues Manolo toca la dolçaina. Mirad este video.
No toca tan mal, es que el instrumento es así.
(És andalusa, eh)


 6.  Un amic:
- I on assajes?
-- Tenim un local.
- Clar, perque seria insoportable a casa.

 

Els plats

Hui la cosa va de la importància dels plats.

Un tema molt sencill que, per a la gent, sol passar desapercebuda però que és una part fonamental en l'èxit.

De plats hi han molts

 i tots ells han de ser elegits segons criteris personals,

de necessitat, o de practicitat.

Hi han plats grans, menuts,

més plans o més convexos,

més pesats,

més  ovalats...

Una bona recomanació és que proveu en casa els diferents plats i les diferents formes de treballar-los fins que doneu en els que més vos satisfaguen.

La decoració dels plats també és un requisit ineludible si es busca generar una bona impresió.

I al final tot ha tenir armonia.

Un bon menjar servit en un plat adequat i en la presentació adecuada

pot fer que et convertisques en un molt bon amfitrió.

El Muy Ilustríssimo

Tuuuuuuuuut,  tuuuuuuuut ...
Es fa saber que ....

L'Ajuntament va a  imposaaaar.... una normativaaaa ... que obligue a circular pel carril esquerreeeee... dins dels pooooobles.

Si funciona béééé..., l'any que veeee...  s'implantarà també per als camions i furgoneeeetes.

------.------.-----

Si no vos sembla estrany el bando municipal... segur que sou regidors de cultura d'algun ajuntament.


Després de coneixer:
- la ridícula part dels pressupostos municipals per a l'àrea de cultura que ens toquen,
- l'absència de criteri a l'hora de cedir l'Auditori municipal,
- el nul impuls que se li dedica a la tradició del poble
- I clar, sempre contractar als 'amics' o 'familiars' pels actes del poble.

em pregunte per què no m'afecta.
Serà que la dolçaina no dóna vots?
Serà que no dóna diners?
Ho tenim tan assumit que ja ens la sua tot açò?

Poderosos caballeros!! Votos y dineros!!

Esta bé... la dolçaina no deixa diners ni als que toquem, però...

És cultura collons!!

Donen ganes d'agarrar pedres i llançar-se-les en qualsevol acte populista on asomen el nas.

Menys mal que nosaltres tenim un poc més de trellat i totes eixes pedres les posem juntes per a fer paret.

Sense anar més lluny, el dia 28 de juliol (en 8 dies) fem una trobada de colles en Santa Pola.
Farem ruido del bo, no només musical, també de risses (que és la millor música).

Santa Pola ha sigut el meu poble d'acollida durant un any. I pense que és una molt bona època esta per a donar a coneixer la música tradicional valenciana a la resta de l'Estat, ja que estos mesos està "invadida".

El Freu és qui ens acull
 els freuencs en qui col.laborem
i la dolçaina qui ens uneix.

El morro donarà per a anar de Tamarit a La Cadena i tornar al Castell??

 Allò que manen fer ho farem en il.lusió, com sempre!!