Anecdotari

Són les 23:40 del dissabte. Estem tots formats per a començar una entraeta cristiana en San Vicent simulant la conquista...

            1a fila: el bombo i els timbals
            2a fila: els tabals i els plats.
            3a fila: 6 dolçaines (primeres veus)
            4a fila: 6 dolçaines (segones i tercerers veus)
            5a fila: 4 metalls (tuba i trombons de vares)

L'Altet dels canons ben plantat en els faristols. Cadascú en les seves anotacions: uns remarquen les repeticions, altres quan han d'entrar, altres els sostinguts...

Algú diu: "Va xiquillos, vint minuts i a casa! L'últim esforç!!"
Altre contesta: "A disfrutar!! El peix ja està venut!!"


A la fi ens donen la senyal i... comença la percu a marcar cristià!!

La cap de colla (la responsable) dona la senyal i...

... tres platillades: chaaaan, chaaaan, chaaaa!!!

Ostia!! Que han apagat els llums del carrer!!! 

 Mamaaaaaaaaa......  que faig araaaaaaa????

Per a qui no conega la peça, dir que té 8 compassos de silenci al principi.
Durant eixos compassos estaven tots maleïnt, asustats, xarrant en el del costat buscant una sol.lució....

Què fem??

Que hem de fer... TOCAR!!

Xè, una cosa he de dir. Allò que vaig llegir una vegada de la "memòria muscular dels dits" es veritat!!

Com no podiem fer altra cosa que tocar.... varem tocar. I tu, pot ser fora la volta que més afinada vam tocar la peça.

Ara els educands que formavem part en la tocata ho contem com si fós una gran victòria. Com si haverem salvat l'acte!!

Com si fossim herois!!