- Un clarinetista li pregunta a un dolçainer:
- Voldria treballar poc i cobrar molt - contesta el dolçainer.
-- Eh, no val repetir!!
- Va una parella tocant per Alboraia quan el tabaleter cau desplomat a terra. Pareix que no respira, així que el dolçainer crida al 112: - Perdona, crec que el meu amic està mort!! Que faig? que faig?
- - Tranquilitzes, estem per a ajudar-lo. Ja vorà com no es greu. El primer que hem de fer és assegurar-nos de que està realment mort.
- En eixe moment es fa una pausa.... i comencen a sentir-se cops de bastonades i puntellons.
- El dolçainer torna a parlar per telèfon en veu fatigada:
- - Ja està, i ara... que faig??
- Quina és la millor forma d'accelerar en l'estudi de la dolçaina?
- La mare d'un clarinetista troba damunt la taula de la habitació del fill una partitura i li pregunta -Saps llegir-ho?
La mare d'un dolçainer troba damunt del llit una partitura i li pregunta: -Qui ha vingut a casa?
- Mmmm.... carinyo, saps que estem a soles... la casa pels dos.... que els veïns no estan... estàs pensant el mateix que jo...??
- Ostia tio, ahir vaig vore a dos tios pegant-li a un dolçainer!
- No jodas, ja seria massa pegar-li entre tres.
Bo, fins ací per hui. Estic preparant una altra tanda de samarretes, en breu les publique.
Font del dibuix: ni idea, tret del feisbuc d'una colla
11 comentaris:
Com que ningú es "tira al ruedo" allí va altre:
Una dona de 70 anys va al ginecòleg. Quan el metge es disposa a fer l'exploració es queda sorprés i mira alternativament a lo dona i a la fitxa mèdica, una i altra vegada. al cap d'una estona el metge diu:
- Disculpe senyora, crec que hi ha una errada... a la seua fitxa diu que voste es viuda quan hauria de dir que es fadrina.
- D'errada res, doctor -replica la pacient -jo sóc viuda, i de tres marits!!!
- I com pot ser que encara conserve el "virgo"?- pregunta el metge creient que li pren el pel.
- Veurà, el meu primer espós, Vicent, era pianista.. i tenia uns ditets!!! quins ditets tenia el meu Vicent!!! i mire... que primer es va morir que me la va clavar, jo amb els dits ja tenia prou.
- I el segon també era pianiste?
- No, home, no. El meu segon marit li deien Ramon i era flauta... i tenia un picat de llengua!!! quina barbaritat de llengua!!! i mire, primer es va morir que me la va clavar.
-Collons, i el tefcer?
- Ah... èixe... èixe era dolçainer...
- i a èixe que li passava?
- èixe l'únic que savia fer era donar-me pel cul!!!!!
Vinga, altre...
Entra un home a una tenda de música i es posa a mirar l'expositor dels acordions. Al cap de dues hores d'estar rumiant i rumiant s'acosta al dependent i li diu:
- Bon dia. Voldria comprar-me un acordió.
- Ah, molt bé. Ja ha triat el model que desitja?
- Si, m'ha costat però ja l'he triat... vullc aquell roget i blanc de la cantonada.
- Perfecte, sols una pregunta... voste és tabaleter veritat?
- Si... com ho saps???
- Per que aquell acordió roig i blanc de la cantonada és el radiador de la calefacció.
Com afinen dos dolçainers???
Matant a un.
Una tanda d'acudits curtets:
1-. Cauen un dolçainer i un tabaleter de dalt d'un campanar. Qui s'esclafa primer contrat el terra?
Resp: El dolçainer (per qué el tabaleter "es perd")
2-. Cauen d'un campanar un xirimiter d'Alacant, un dolçainer de València i un gaitero de Castelló. Qui s'esclafa primer contra el terra?
Resp: Tant se val. L'important és que es tiren i s'esclafen.
3-.Va un tonto pel carrer i li cauen les baquetes.
4-. Per qué varen fugir les tropes napoleòniques de Catalunya?
Resp: Per qué escoltaren al timbaler del Bruc i es pensaven que darrere venien les gralles.
5-.En que se semblen un dolçainer i un filòsof?
Resp: En que per a tots dos el concepte "temps" és relatiu.
6-. Per que els muixeranguers descarregen tan ràpid les figures?
Resp: Per deixar de escoltar les dolçaines.
Jaaajaaaaa, molt bons!!!!
1. Li diu Pep a un amic: "Ie nano, quan em faig dos cassalles toque com el cul. Hauré de deixar-ho".
- La cassalla?
- Nooo, tocar.
2. Un percussionista li diu a un tabaleter:
- Saps que diuen que els que toquem la percu tenim una mà més menuda que l'altra??
- El tabaletercli contesta: doncs jo seré especial perque jo tinc una mà més gran que l'altra.
Amplie el de l'anònim:
- com afinen dos dolçainers??
Matant-los als dos!!
Dos més, també coneguts i prou roïns:
1. Quina és la nota més fàcil en dolçaina?
- El silenci.
I la més dificil?
- La repetició del silenci.
2. Qué es sol fer quan un toca molt mal la dolçaina?
- Donar-li dos baquetes i posar-lo al final.
- I si tampoc serveix?
- Llevar-li una baqueta, posar-lo davant i dir-li que dirigisca.
Dues amigues es troben pel carrer i li preguta l'una a l'altra:
- com li va a alteu fill amb la dolçaina? Fa temps que no el veig.
- El meu fill? Molt bé!!! Ha aconseguit una beca per estudiar dolçaina al conservatori de Viena.
- A Viena? a Aústria? està fet un figura, no? I qui li ha concedit la beca, la Unió Europea? el miniteri de cultura? la generalitat? la UNESCO?...
- No, dona, no. Li l'ha concedit la Associació Veïns per a tenir-lo un any assatjant ben lluny de casa.
VINGA, GENT ANIMEU-VOS A POSAR ACUDITS!!!!
Juan Tossal: El tonto de les baquetes es d'Orba?
No te piques Juan!!
Estaven Rajoy i Fabra xarrant i un periodista els pregunta:
- De qué parlen tan misteriosament?
- Estem planejant més retallades per a estalvial diners.
- Ah, diu el periodista. I, qué heu pensat?
- Anem a retirar totes les subvencions a les 75 ó 80 colles de dolçaina federaes i al director de la banda de música d'Orba.
- Cóm? Per què al director de la banda d'Orba?- pregunta el periodista.
- Veus? Què et vaig dir? - Li diu Fabra a Rajoy. Anem a llevar-li les subvencions a aproximadament uns 500 dolçainers i ningú pregunta per ells.
Publica un comentari a l'entrada