Nom de les notes

  En un primera aproximació, l'italià Guido de Arezzo va agarrar les primeres síl.labes d'un vers d'un poema a San Choan Bautista ("Ut Queant Laxis").

El seu patró d'escriptura fou de cuatre lines (en lloc de 5), i s'anomenava tetragrama.

Per què?

La nota SI, la sèptima,  provinent de Sancte Ihoannes, era considerada un tò diabòlic - Diabulus in musica.

L'error el subsanaren uns anys després.

La noticia d'última hora és que estudis recents han trobat notes desconegudes. Els erudits de la música estan estudiant la possibilitat d'ampliar el pentagrama fins a set linies (heptagrama).

Els noms de les notes que s'estan barallant són els següents:

Ri: És una nota exclusiva de la dolçaina. Es situa entre el RE i el MI.
      Es diferencia del Re sostés o el Mi bemoll en que el Ri està, literalment, a cavall entre el Re i el Mi. El profos solien dir als alumnes que no estava estable la nota, ara la ciència els ha tret de l'error.

FOL: És aquella nota intermèdia entre el FA i el SOL. Esta nota és molt fàcil de fer de pujada, però molt complicada si vas de baixada (del Sol cap al Fa).


DI/SO: És la nota a cavall entre el SI i el DO que sòna com una gabia de grills. Han tardat però al final s'han adonat que era una altra nota.
  Rep el nom de DI si la fas des del Do cap al SI.
  Rep el nom de SO si la fas del Si cap al Do (els profes la solen fer per a que no se'n puje l'afinació: soooo paraaaaa!! )


MOOOC: Molt coneguda en el món de la dolçaina. És aquella que fan molt be els educands i molt mal els professionals. Quan algú la fa es sol dir: "T'ha caigut el Mi!" Tot enveja.
Nota: esta l'ha descobrí un tal Josep :)