El tabaleter és l'amic sufrit del dolçainer.
- En concert
ha de montar i, quan acabe el concert, desmontar, i a la fí a casa suat.
ha d'aguantar les rialles dels amics quan toca el triangle, el guiro o la pandereta.
ha de saber contar 37 compassos de silenci per a fer "chasssss" en els plats sense errar.
ha de mantindre el tempo constant durant tota l'obra, sense que ningú li ho reconega.
- Al carrer
pareix un cargol, sempre en l'instrument a l'esquena.
ha de mantindre el tempo constant durant una mitjana de 45 minuts per acte.
la gent els anima: "més fort! més fort! si total has de pegar-li en un palo a un troç de pell".
per als dolçainers són els que fan: un pa, un pa, un , parapapa, un pa, un pa, un ....
Una cosa que no s'aprecia des de l'univers de la dolçaina és la cara dels xiquets amb els ulls com a plats imitant-te quan toques el tabal, això no té preu.
Per tot això i per molt més, la dolçaina perdria sentit sino existira el tabal i el bon fer del tabaleter.
L'únic que falta és que els tabaleters i les tabaleteres somriguen quan toquen!!
3 comentaris:
Que bé que escrius!!
Aiiii, que he de somriure quan toque!!
Ieiii, Manolo! M'agrada el ritme de postejar que has agafat, que no decaiga! Per cert, estic fent difusió al facebook dels posts...
Has oblidat una cosa... o potser no ho saps... eres tant jove.... hahaha
Antigament els tabaleters cobraven menys que els dolçainers.... Flipa!!!!
Publica un comentari a l'entrada