dissabte, 25 de juny del 2011

EL TEMPS D'ESPERA QUAN ES TOCA LA DOLÇAINA

El temps, sempre s'ha dit que és el més valuós que tenim les persones. Coses que es diuen del temps, per exemple:

- És un recurs no renovable.
- És unidireccional (es mou del passat al futur sense alternativa possible).
- Els instants perduts son irrecuperables.
- No és físic, no és tangible.
- No simultaneïtat en l'espai, és a dir, una persona no pot estar en dos llocs al mateix instant.

Bé, aquesta última observació la puc rebatre. L'altre dia jo estava esperant desde les 19:00 per fer un acte que finalment estava programat a les 20:30 i que començà passades les 21:00. Durant tots aquells minuts d'espera jo estava en dos llocs al mateix temps: esperant a començar l'acte i cagant-me en la mare que els va parir a tots.

Vaig tindre temps per a moltes més coses, entre elles vaig fer un estudi estadístic del temps d'espera que ha de fer el dolçainer en cada acten. Ahí va.

--------------------------------------------
En primer lloc anem a fer una taula de valors:

        - Si parles directament e qui et contracta, et dirà que estigues uns 30 minuts abans de l'acte.

        - Si qui et contracta parla en un intermediari (un germà, un amic...), com passa per dos mans el temps d'espera sol ser de 45 minuts o una hora.

        - Si ja posem dos intermediaris (l'amic d'un amic, el germà d'un amic, la novia d'un amic...) el temps d'espera  serà d'una hora a una hora i quart.

     Si fem la taula de valors, el resultat quedaria de la següent forma:



 Ara agafem les dades i les posem en una gràfica i li fem una regresió quadràtica, és a dir, aproximem a ull. El resultat es una funció logarítmica de límit 2:



Conclusió:
A grosso modo podem dir que el temps d'espera de la dolçaina oscila entre els 30 minuts i les dos hores. On més inestable és el temps d'espera és quan hi ha dos intermediaris de la contrata.
Si alguna volta vegeu a dolçainers a un bar, la culpa no és d'ells.
Nota:
L'estudi que he fet és algo més exhaustiu, ací només he deixat un esborrany.
S'han d'estudiar altres variables, com per exemple, que els bombers no arriben per a encendre la falla o la foguera, que el senyor retor no aparega, que la fallera no estiga encara vestida, etcètera.

El temps és el que tothom intenta matar i només o aconsegueixen aquells que contacten a dolçainers.

Calderón de la Barca deia: "Afortunat és l'home que disposa de temps per a esperar".
De ben segur que aquesta cita cèlebre la va dir en un viatge a València veient a una parella (dolçaina i tabal) fent la xarraeta d'una hora i mitja abans de l'acte.

3 comentaris:

artizar ha dit...

Jo ho hauria resumit en: dolçainer i tabaleter, gos i malfaener? I una merda!!
Has fet un estudi-reflexió mooooolt encertada.

T'ha faltat tractar el tema de l'espera en els moros i cristians, on no calen intermediaris per a pujar a 2 hores el temps de seure en un bar, o siga que imagina amb intermediaris...

Rubén Flores ha dit...

Si es que vas arribar un hora abans!!!

Eva xaramitera ha dit...

Molt be dut el tema. Clar, concret, empíric... Enhorabona i els meus condols pels futurs temps d'espera que, sense dubte, patiràs