- És un recurs no renovable.
- És unidireccional (es mou del passat al futur sense alternativa possible).
- Els instants perduts son irrecuperables.
- No és físic, no és tangible.
- No simultaneïtat en l'espai, és a dir, una persona no pot estar en dos llocs al mateix instant.
Bé, aquesta última observació la puc rebatre. L'altre dia jo estava esperant desde les 19:00 per fer un acte que finalment estava programat a les 20:30 i que començà passades les 21:00. Durant tots aquells minuts d'espera jo estava en dos llocs al mateix temps: esperant a començar l'acte i cagant-me en la mare que els va parir a tots.
Vaig tindre temps per a moltes més coses, entre elles vaig fer un estudi estadístic del temps d'espera que ha de fer el dolçainer en cada acten. Ahí va.
--------------------------------------------
En primer lloc anem a fer una taula de valors:
- Si parles directament e qui et contracta, et dirà que estigues uns 30 minuts abans de l'acte.
- Si qui et contracta parla en un intermediari (un germà, un amic...), com passa per dos mans el temps d'espera sol ser de 45 minuts o una hora.
- Si ja posem dos intermediaris (l'amic d'un amic, el germà d'un amic, la novia d'un amic...) el temps d'espera serà d'una hora a una hora i quart.
Si fem la taula de valors, el resultat quedaria de la següent forma:
Ara agafem les dades i les posem en una gràfica i li fem una regresió quadràtica, és a dir, aproximem a ull. El resultat es una funció logarítmica de límit 2:
A grosso modo podem dir que el temps d'espera de la dolçaina oscila entre els 30 minuts i les dos hores. On més inestable és el temps d'espera és quan hi ha dos intermediaris de la contrata.
Si alguna volta vegeu a dolçainers a un bar, la culpa no és d'ells.
Nota:
L'estudi que he fet és algo més exhaustiu, ací només he deixat un esborrany.
S'han d'estudiar altres variables, com per exemple, que els bombers no arriben per a encendre la falla o la foguera, que el senyor retor no aparega, que la fallera no estiga encara vestida, etcètera.
El temps és el que tothom intenta matar i només o aconsegueixen aquells que contacten a dolçainers.
Calderón de la Barca deia: "Afortunat és l'home que disposa de temps per a esperar".
De ben segur que aquesta cita cèlebre la va dir en un viatge a València veient a una parella (dolçaina i tabal) fent la xarraeta d'una hora i mitja abans de l'acte.
3 comentaris:
Jo ho hauria resumit en: dolçainer i tabaleter, gos i malfaener? I una merda!!
Has fet un estudi-reflexió mooooolt encertada.
T'ha faltat tractar el tema de l'espera en els moros i cristians, on no calen intermediaris per a pujar a 2 hores el temps de seure en un bar, o siga que imagina amb intermediaris...
Si es que vas arribar un hora abans!!!
Molt be dut el tema. Clar, concret, empíric... Enhorabona i els meus condols pels futurs temps d'espera que, sense dubte, patiràs
Publica un comentari a l'entrada