Tots sabem de la impotància de les canyes al nostre instrument.
I també tenim molt present el seu preu.
A 18 eurapios... pica com el mosquit "tigre", que tens la fava on t'ha picat un més.
L'altre dia en un assaig vam estar xarrant d'una de tantes aberracions...
Eva em va preguntar:
- Com sona?
-- Dona, pues bé.
- Es que la canya és reciclada.
-- Aaahhh... i això que és?
Resumint, el reciclatge de canyes ve a ser com quan t'alces de matí i et poses els calcetins d'ahir. No necessàriment han d'estar bruts, però nets tampoc estan.
Tots ho heu fet segur, bé per gossera, o perquè ja no viviu en la mare i teniu tota la roba bruta, o perquè fa fred i els teniu al costat del llit a mà , o perquè creiu que li podeu treure un dia més de rendiment.
Ahí està el quid de la qüestió. Quan badeu una canya, normalment es bada només una pala.
No heu pensat mai en traurer-li algo més de rendiment a l'altra pala?
Xico, pos Eva sí que ho ha pensat. És més, també ho ha fet.
Es tracta d'agafar les dos pales bones de dos canyes badaes i fer-ne una canya.
Coooooorrecte, és una aberració. Ahí estem tots d'acord.
La diferència de só... jo no la vaig notar. Que tampoc és que siga significatiu.
Home, esta clar que per reciclar dos canyes deuen de ser del mateix constructor. I, si pot ser, de la mateixa tongà o remesa.
També pot ser un bon exercici d'adaptació als diferents tipus de canyes.
A més, si la pots fer durar entre dos setmanes i un mes, val la pena intentar-ho.
