Estavem 7 o 8 assajant una peça. Entre ells estava Víctor,
que té la carrera de musicopatia eixa, i Eva.
La peça era una trascripció de banda, que havia fet el
musicòpata de Víctor. Pero algo no li cuadrava del tot…
Vaig a tractar de reproduïr el diàleg que van tindre els
dos.
-Victor: …la transcripció és correcta!! El problema és
el timbre de la dolçaina.
+Eva: Hauries d’intentar, almenys el solo de la
segon veu, fer un arreglo i …
-Victor: Clar, perque l’armònic crea disonància. A
pesar de tot…
+Eva: però,
mal no queda.
-Victor: No, mal no. El problema d’esta tonalitat
menor, en l’armonic Si-sol-re trasportat a un altre instrument.... bla, bla,
blaaa (me aburrooo) bla, bla, bla …. …..
..
… un menú C con rollito
de primavera… arroz tres delicias… pollo con almendras… y de beber… un quinto..
un quinto… una quinta… una quinta haig de pujar el solo de la segon veu.
Provem-ho!! Vinga, Da Capo!!
-Manolo : I jo? Continue fent ritme cristià per a no marejar??
2 comentaris:
Ha ha ha!! La caixeta xinesa, jiji
Ha ha ha!! La caixeta xinesa, jiji
Publica un comentari a l'entrada