L'home dels dits d'or

Sobre genis i talents...

"L'impromptu de no se qui" va tocar, ni més ni menys.


Tots estavem bocabadats.
A mi se'm van banyar els calçoncillos del regust
La gent aplaudint i cridant:

- Bravoooooo
-   Fiufiiiii (xiulaven)
-wooouuuuuuuu, sabut!!

- wapoooo (bueno no, això no)

Després de tan magnifica exhibició ve lo millor dels genis: la humiltat.
"El dia següent posava tota el seu talent en tocar una peça sencilleta i tirar-nos una maneta als pobres d'afinació."
(Jo l'explote fent que em rebaixe les canyes, que tinc por de trencar-les)


I a mi només em venia una pregunta al cap:

Com és possible que este tio encara no tinga novia??
Si fins i tot la Duquessa d'Alba té parella!!

Es busca novia per a tot un talent!!

A vore, no és com els demés xics.
No li agrada el futbol,
No parla només d'ell, també parla de la dolçaina i del saxo (amb 'a', que està aprenent a tocar-lo).
És un ric en potència (de moment no té un duro)
És net i cuida la seua imatge.
Quan s'enfada fa més gràcia que por.
És més puntual que un anglés en un rellotge suís.
No parla molt, més bé washapea a tota hora. (però almenys no molesta)
Alguns els criden el Sabina de la dolçaina
(altres el Justin Bieber dolçainer)


Aaaaiii, pense jo...
Sino vingueren només familiars a vore els concerts... segur que se'l rifarien!!

Però a poc a poc. De moment fem concerts pels familiars,
ja arribarà un dia en que ens toque la porta "El Conciertazo" de la 2 i
desbanquem a la orquestra de la TVE.