Una altra de partitura

Family! He trobat esta 'tarara', en canvi de tonalitat pel mig. Espere que la disfruteu

Font: Colla el Tossal

Tot depén del cristal en el que em mires

Copiant un escrit que corre pel feisbuc he fet un... no se com dir-ho: una empastrà?


Esta és la imatge que tenim els dolçainers segons qui ens mire:


- Els meus amics em veuen així.

Sobre un pedestal

- Quina imatge general té la gent del dolçainer

- Com em veu ma mare??

- Que pensa de mi qui em contracta?

Verga, per una hora tocant, ni que fos metge!!

- I els profes, quina imatge donem els educands?

- Els compositors, com creuen que som els dolçainers??

- I jo que és el que realment faig??

Nota: al final tot depen del cristal en el que es mire...

Truco o trato?

Pues no, fer el triii riii riiiiii en els dits no es el trato, que el trato es fa en la llengua.

I el profe no em deixa fer el triii riii riiii en els dits, que això es diu trino.

- Deixa de fer trinos, tratos, trucos i l'indio.

Tinc prohibit per prescripció del profe fer l'indio. M'ho recorda constantment

Però resulta que existeix una altra cosa d'estes de adornos que no coneixia:

el tariro tariiirooo.

No se si ho recordareu de la Trinca, però era la canço per excel·lència de l'stripteasse, quan ensenyes mig melic i un troç de maluc.

És diu Glissando, crec.
L'altre dia estava esperant la classe i l'educand anterior ho feu... No vaig tardar ni dos segons en entrar: "Ensenya-m'ho, ensenya-m'ho!!"

Ay veeeeeeerga nano, quina complicació!!

Vaig a deixar-me d'impossibles i tractaré de seguir intentant que no se'm puje el Mi agut quant vinc del Sol- Fa aguts, que ja és prou feina.

"Con dineeeero y sin dineeeerooo

hago siempre lo que quieroooooo

pero sigo sin afinaaaaaaarrr...."

Encontres en la tercera fase

Arriba, per a plaer de l'educand, un moment esperat...

... l'encontre d'escoles!!

 Tècnicament, l'encontre ens dóna la possibilitat d'apropar idees, postures, aprendre d'altres dolçainers, ensenyar el que sabem...

Però l'encontre és molt més: esmorzar, dinar, berenar i, de vegades, sopar. I entre menjar i menjar... tocar.

Molta organització i molts diners invertits. Paga la pena?? Sempre.

Esta pregunta només la pot fer qui no ha viscut un encontre d'escoles:

- Podem dir que és com una trobada però en 'petit comité' i amb una altra filosofia. Més germanor ,si cap, que una trobada. Més familiar.
Menys dolçainers d'elit, evident, però com vaig jo, més guapos.

Enguany rebrem en Sant Vicent a la colla de la Vila: "Els Valerios".
I si no m'han informat mal serà l'11 de març. En la colla ja tenim ganetes.

Jo no estic molt posat, i em podeu dir fins i tot ignorant, però hi ha un tal Héctor, que no conec, que ha transcrit per a dolçaina el Benny Hill.
Soc incapàs de tocar-la afinà. Que collons, ni afinà ni d'arribar al tercer compàs.

Pague vint euros per semicorchera a qui la toque de dalt a baix!!

I li perdone l'afinació, només que me la toque (la peça). 

Si fa falta m'afilie al PP per a traure els diners dels fons públic "para regocijo personal".

"Contacontes" hi haurà segur, però en el món dolçainer reben el nom de "contahistòries".
En la colla El Tossal tenim el millor dolçainer-contahistòries del país: el gran Saoro.

Vint euros per història pague a qui siga capàç de destronar-lo.

Bo familia, ja vos dic més coses a mesura que m'avisen.

"La tendeta: on trobes de tot una miqueta"

Tens més mals que un afinaor

¡¡ L'afinaooooooorrrr, ha arribat a casa l'afinaooooooorrrr !!

bruuuuiiiiiii  bruuuuaaaaa...   bruiiiiiiii bruuaaaaaa....

Gran aparell este. Li passa de tot i, encara, li passa poc:

Els psicòlegs li han diagnosticat:  'hiperactivitat congènita'

Els metges 'parkinsonismo idiopático'.

La policia sempre estan buscant-lo, és eixir de la motxilla i perdres.

No va a piles, va a bacs.

Un amic el posa, una hora abans de la classe, dins del congelador, a vore si d'esta manera li reduix la mobilitat.

Fins i tot han fet pel.licules basades en ell:

"Viaje al centro de la pantalla" 

"La jungla de crispar"  (I, II, III i IV)

"El jorobado de Noafinar"

Dolçainer de dia, superheroi de nit

Què és el que no té el dolçainer que sí ho tenen els superherois? Rian de rian.

El dolçainer és una amalgama de molts poders diferents, tots reunits en una única persona. No ha d’envejar res als fills de Marvel.

- De fer morro té la boca de “l’home de pedra”: dura, dura, dura. (A alguns se’ls ha estés per tota la cara el poder, jejeje)

Este poder els dura només uns vint minuts, després els morros canvien de poder pel de l’home de goma(Mr. Fantástico), ja s'ho imagineu. Això sí, la cara mai canvia de poder.

- Els dits li van a la velocitat de Flash Gordon (o de Torrente si eres educand).

- En els correfocs es conveteixen en “la mujer invisible”: ningú els veu i tots els espenten.

- Com “Magneto”, tenen la capacitat d’atraure a l’element més pesat de la terra que, en este cas no és el ferro, és el faller que abans tocava el tabal.

- Tenen la capacitat de llegir el pensament: “A voràs com volen que els tornem al casal!!”

- Tenen el poder de congelar a la gent mitjançant un somriure. Este encara no l’han gastat mai, no saben ni que el tenen.

- De Superman tenen el do de volar: “Au, volem d’ací abans que ens facen tocar més”.

- Tenen també de Domino el poder de dominar la gent… de dominar al tabaleter vamos.

Hi han més, eh? 

De vegades se'ls recrema la sang com a "l'home torxa", poden paralitzar el temps momentaneament mitjançant un calderó fictici, i molts compositors de peces es transformen en Enigma per un moment.

Vaig a parar que m'emocione i  açò ja se'n va de mare.

Batman-olo