Amics, ja hem fet l'audició trimestral de la colla. Tot va ixir rodat, perfecte impossible de millorar...
Per als educands les audicions és on ho donem tot, és la posada de
llarg i la 'quedada en blanc', és a dir, on tot el que has aprés
l'oblides en pocs minuts.
- Iep, com ha anat l'audició?
-- Com sempre, xorrant sang.
Hi ha que vore lo bé que ixen les tocates en casa quan ningú t'escolta (
mi no entender).
Quan estàs a l'escenari no veus ni la partitura.
Respiracions només en fas una, quan acaba la peça.
L'afinació és per als rics, nosaltres ens conformem en no perdre el fil de la peça.
Els dits pareixen 'bisagres' oxidades, sents fins i tot el soroll que fan al moures.
Agarres la dolçaina com si estigueres penjat a 20 metres i no vulgueres caure.
- No sabia que tocares jazz!!
-- No era jazz, era: '
busca per on vas'.
Acceleres a tope la peça per a acabar el més prompte possible. I la canya que sempre està dura ara l'apretes tant que la tanques en molta facilitat.
Al final les frases condescendents:
- molt bé xè, pensava que ho faries pitjor...
- enhorabona, jo no sabria fer-ho millor...
- es nota que has assatjat molt...
i tú contestes:
-en casa m'ix millor.
-et jure que ahir esta peça no tenia repetició!