He estat buscant per l'internete la partitura de la manta al coll i no l'he trobada. Igual sóc jo que no m'aclarisc molt. Em referisc amb els tres solos, només he trobat partitures amb el primer solo.
Així, que he escrit la partitura d'una que tenia jo en casa i he afegit dos solos. No vaig a descobrir res nou posant-la, però si algú està començant a aprendre igual li aprofita i tot.
Si la vols pedefear, la pregunta deuràs contestar.
"La dolçaina està en G, és a dir, és un instrument transpositor.
Quan la dolçaina fa un Do, sona un Sol.
Quina nota sona realment quan la dolçaina fa un Bb??"
"L'Olentzero o Olentzaro és un personatge de la tradició nadalenca basca. És un carboner mitològic que porta els regals el dia
de Nadal a les llars basques. Es tracta d'una tradició, l'origen de la
qual sembla ser la zona de Lesaka.
[...]
Hi ha constància de l'existència al territori basc de la commemoració
del solstici d'hivern i el renaixement de la natura i del sol. En
aquesta línia, l'aspecte estrafolari, deixat i vell del personatge
simbolitzaria el tempos passat i cremar-lo, manera habitual en la qual
acabava la rua de la nit de Nadal, representa la destrucció de tota la
relació amb el "temps vell" i l'arribada d'un temps nou. El pas d'un
temps que mor a un de nou i ple de vida.
[...]
Era un personatge de llegendes relacionades amb el sincretisme entre la
mitologia basca i les tradicions cristianes locals: un gegant o gentil
que es converteix al cristianisme, dóna pas a les versions més modernes
d'un carboner que vivia a la muntanya i a qui no li agradaven els nens.
Quan baixava al poble a vendre carbó els nens s'amagaven d'ell. Al
segle xx
la figura de l'Olentzero va incorporar elements de les tradicions del
Pare Noel i dels Reis Mags, convertint-se en un personatge que el dia de
Nadal porta regals als nens."
He trobat la partitura per l'internete i l'he passada al Finale.
Y a quien defea la partitura, que no la pedefea AQUÍ!
Conta la llegenda que unes profes i uns profos de música estaven farts de sentir comentaris que infravaloraven l'assignatura que impartien (per part dels col·lectius d'alumnat, pares i, inclús, dels propis companys i companyes de gremi). Així que van decidir traure la seua tasca al carrer per tal de visibilitzar-la.
D'açò fa ja 20 anys, al 2000 va ser la primera edició de Com sona l'ESO (CSE). Ara aquest projecte ha rebut tota classe de premis i reconeixements. Mou a 1500 persones en cada nova edició. Imagineu-vos la tasca d'organització que això requerix: donar desdejuni, dinar, sopar, aigua, lloc on dormir, preparar les cançons, coreografia, bufff i mil coses més (entre elles aguantar-me a mi durant quatre dies).
Jo vaig tindre la sort de participar l'any passat, que va ser en Castalla. Enguany serà a Altea i tornaré a anar-hi.
Vos enllaço la web del CSE i el video del concert de Castalla d'enguany. Així com la cançó "El princep blau" en el mateix concert de Castalla (feu cliqui a la imatge) i la partitura per a dolçaina.
si discrimines a algú pel motiu que siga la persona perjudicada eres tu...
Tothom sofrim i riem per motius diferents, però tohom sofrim i riem.
La història va d'un reno que tenia un nas gran i tan roig que fins i tot brillava. Per això va sofrir assetjament entre els seus iguals, es burlaven d'ell. Però una nit de nadal feia tan mal temps que el Pare Noel no podia repartir els seus regals. Per sort, existia aquest reno de nom Rodolfo que, al posar-lo el primer al tir del trineu, va guiar als seus companys gràcies al seu potent i brillant nas.
Des d'aleshores Rodolfo és admirat i tractat d'heroi.
El més trist és que Rodolfo ja era un heroi, no havia de demostrar res.
Bé, ara tots el podem recordar gràcies a una nadala en honor seu:
I ja saps, amic de la música bona i roïn, si la vols pedefear pots clicar ACÍ, i si no pots clicar ACÍ.
La lletra i la cançó, per a aquells que no la conegueu, la podeu trobar al iutub:
Hi ha que vore, lo trista que és la història i lo alegre que ha quedat la nadala.
