diumenge, 23 de desembre del 2012

Slogans


L’altre dia un amic em va parlar d’una rotonda per Vinaròs on una xica portava un cartell que deia tal que así:

“Por 20 euros no moleste a su mujer”

Xè, que li van agarrar ganes de parar!!
Pero només per preguntar-li d’on havia tret tan brillant slogan, malpensats!!
És directe, respectuós (fixeu-vos sino el tracte de vosté que fa) i deixa entreveure una total discreció, professionalitat i gust per agradar al client.
 
Marketing en estat pur!!

 En una única frase toca tots els elements indispensables:

crea necessitat(oferta), demanda, valor i intercanvi.
---------------------

Podriem pensar en alguns slògans per tal de promocionar-nos, perque al final acabem venent-nos com a putes.


1. Per 80 euros no moleste a una Xaranga.   (atacant a la competència)

2. Cuando hago Sol, ya no hay stop. (este és fluixet)

3. Dolçaina, pensa en tradició. (clara alusió a la cervesa d'abans de l'acte, i de després)

4. Hay cosas que el dinero puede comprar, para todo lo demás... dolçaina i tabal.

5. Torri, y a por todas!!   (com el bon Brandy Terry, espere que no s'enfade l'home)

6. Dolçaina i tabal... porque nosotros lo valemos!! 

7. Be tradicional  my friend.  (el gran Bruce Lee fent valer la seua filosofia de vida)

8.  Dolçaina, la tradición  no engaña.   
              (Ara faltaria trobar un dolçainer guapo i templat com el mayordomo del algodón, que és arduo difícil)

9. Busca, compara i si trobes algo millor... et faig preu.

10. Dolçaina, no salgas de casa sin ella.

11. "Hasta el Sol agudo.... y más allá!!"

12. Hombre, solo por 80 euros!!   ( el gran Fernando Fernan Gomez, este slògan pocs el recordaran)

13. "Canya, tudell, avellanado i fustaaaaaa....dol-çaiiiii-naaaaaaa"  (sabeu que es versiona, no?)

14. Hola, soy Xiri. Feliz Navidad!!! 
             (recordeu aquest anunci d'Edu cridant per telèfon? Pues esta és la versió educand)

 

Bueno, fins ací.

Salut i bones festes!!!

dimarts, 18 de desembre del 2012

Partitura dolçaina

Vos pose un amago de partitura.
De fer l'indio sé prou, però de fer partitures poc.


"qui fa el que pot no està obligat a més"





diumenge, 16 de desembre del 2012

Jeroglífics

Ara que m'he aficionat als jeroglífics me n'he inventat uns quants.

Ànim!!
Les sol.lucions estan en els comentaris    : )



1.




2.




3.

divendres, 7 de desembre del 2012

Audicionant

Tornen les audicions amics...

Esta vegada estarem preparats per tot el que siga!!

Tenim una meta, sang, suor, llàgrimes i esforç...

Bueno.... sempre queda, clar, el problema psicològic. Que pot ser siga el problema que més hauriem de treballar.

Ara us comentaré uns truquets, que la mare experiència ens ha ensenyat:


1. S'ha d'omplir l'escenari.

Heu d'entrar en confiança a l'escenari, sense por i transmetent calma i energia.
 Com si anareu a fer algo que la gent fa tots els dies, com per exemple menjar-se una poma, secar-se els cabells d'esprés d'haver-vos dutxat o posar-vos el pijama.

"Senyores i senyoras, ja se que sabeu baixar-vos els pantalons... però mireu com ho faig jo!!"



2. La presentació de la peça.

Sempre heu de dir:
"Vaig a fer una representació artística de la peça...."

Amb això feu el que feu estarà ben fet,
 com si voleu tocar el Ramonet presentant artísticament la Manta al Coll.

Igual que la representación artística del ADN  del Museu Príncep Felip:
Un tio va fer la cadena d'ADN del Museu Princep Felip amb una gran errada (d'orientació de les bases).
i ho van sol.lucionar posant-li el títol de representación artística del ADN.
 I au xe, uns millonets d'euros i ací no passa res.


3. La respiració.

Eixa sensació de falta d'aire o que no et responen els dits degut a l'angustia o ansietat que provoquen les audicions es pot treballar un poc.

El que heu de fer es pegar dos voltes corrent fins a cansar-vos en el parc més pròxim al lloc on assajeu, després tot seguit intenteu assajar.
Eixa sensació és la més aproximada a la falta d'aire, angustia i/o ansietat que trobareu al pujar a l'escenari.
Treballeu-ho varies vegades i voreu com controleu millor les audicions.


4. L'eixida

A l'hora de baixar de l'escenari, el primer és saludar. No s'ha de fer ni de forma efusiva ni en falta d'alegria.

Tampoc s'ha d'eixir caminant cap enrere!!

I, en cas d'aclamació popular, tornar a l'escenari tantes vegades com ho demane el públic.

També pots anar directament al lavabo i plorar tantes vegades com faça falta.




divendres, 30 de novembre del 2012

Greatest Hits

1. Vam anar al Ferrol de mercat medieval de músics (o bufons segons es mire) fa uns anys. 

Les dolçaines havien preparat unes peces a dos veus, ritardandos, crecendos, calderons, tresets, alteracions i no se quantes coses més.
"El tabalet i bombo feu cristià per a no liar-nos", ens van dir les dolçaines.


Al final qui ens contractava ens va dir: "Esas no me gustan, mejor tocad esa que hace ti, ti, tiiiiiiii, titi, tiiiiii...!!!"


Res de trellat xè, en quatre notes feta la peça i bolo arreglat.
Tant de preparar, assajar, afinar, bla, bla, bla...


2. Fa dos estius, en el bateig de sang al meu poble...

Per a triomfar vaig preparar un repertori variat, un popurrí enganxant unes peces en altres, triant i destriant peces, buscant per internet....
Ahí... donant el callo.

Al final se m'ocorre fer l'ambulància.

Tres anys pagant classes, canyes, assajant, plorant, maleïnt, afinant... per a que em demanaren fins l'avorriment:
Fes l'ambulànciaaaaa, fes l'ambulànciaaaa, fes l'ambulàààànnnnciaaaaa.....

  
Quan impredictible és la música!!


Vos pose la digitació de l'ambulància:




dimecres, 21 de novembre del 2012

Retrobaments

L'altre dia estava de compres en la meua dona pel centre comercial d'Ondara. Ja s'ho podeu imaginar: ella davant mirant-ho i tocant-ho tot i jo dos passes per darrere mirant a terra i dient que a tot.

I de sobte em vaig creuar la mirada en un antic company Traginer, de Pedreguer. Feia uns 5 o 6 anys que no sabia res d'ell. Estava com jo: casat, en un fill i de compres en la dona (dos passos darrere d'ella i mirant a terra dient que a tot). També antiga companya de guerrilla en la colla.

Ens uns breus 5 minuts vam haver de posar-nos al dia. Ja s'imagineu: moltes preguntes, molt ràpides i de resposta curta.

Recorde en molta estima el meu pas per la colla de Pedreguer. Treball molt dur i molt bona gent. Vaig aprendre bona part del que ara sé.


Em digué Xavi que el dissabte dia 1 de desembre van a fer un intercanvi de colles en Algemesí. A mi em pilla retirat, i no podré anar. Si algú vol més informació  la trobarà en esta web: Colla d'Algemesí


Ploramiques

La gent no entesa sempre sol preguntar:
"És dificil tocar la dolçaina?"

Home, pues com tot. Has de dedicar-li temps.

Hi han instruments moooolt més complicats que la dolçaina. Compareu sino:




 Ara, els educands tampoc hem de queixar-nos tant !!