Cato i La Vida

M'ha arribat un correu d'Eva:

"Quan es fan coses al món de la dolçaina... i damunt originals crec que tenim el deure de mostrar-les"

(Ara parla Cato de Muro)
Hola a tots.

Em complau molt anunciar-vos que ja està a la venda el meu darrer i últim treball personal als Estudis14, un CD de música amb dolçaina amb estils i instrumentació variades.

Podeu demanar-me'l ja be per correu "catorze14@gmail.com" o al meu telefon 659386129, envie a peninsula sense cap cost adicional, al preu de 10€ exentos d'IVA amb portada serigrafiada a mà i evitant intermediaris.

Els que sou de Muro podeu trobar-lo a les papeleries, al Pa torrat i als estancs, a Cocentaina a la pizzeria "El pirata", aniré ampliant els punts de venda poc a poc.

Podeu descarregar lliurement amb la possibilitat de fer un donatiu al Bandcamp.

Xè, això és el que s'anomena fer la cultura accessible!!

Alguns errors

Danses

He estat investigant un poc sobre les danses populars.

En la meua habitual ignorància he posat en un buscador de l'internete "danses populars".
I quan en portava llegides (només de títol) unes vint, ha aparegut el "ball de la moma".
Per fí algo que em sona!!


Hi ha vida després de "la Carxofa" , "els Nanos"!!

Aaaaay verga nano...
i jo que em faig anomenar dolçainer tinguent només 2 balls de repertori mal tocats!!


A mi m'han dit que totes les danses i els fandangos són iguals (perdó, pareguts) perque antigament eren molts pocs els dolçainers que recorrien el territori de festa en festa.

Així, una mateixa dansà li canviaven dos passatges i passava d'anomenar-se "dansà de Xaló" a "dansà del Verger", per dir dos exemples. I en una o dos danses passaven l'estiu. Després els temps les anava modificant més, per culpa de la mala memòria.

 Per a entendre-mos: com quan el Cordobés (el torero pare) anava de gira per les espanyes i polinisava els pobles. Hui en dia, tots els pobles en plaça de bous tenen una cosa en comú: molta gent en els mateixos gens que els del cordobés.  

Em sembla que acabe de donar el títol de 'fecundadors de tradició' als grans dolçainers d'antany.

Arredeu, però ahí no acaba la cosa.
Acabe de llegir que no és el mateix "ball" que "dansa".

Resulta que "ball" és d'estil més lliure i "dansà" és més ritual.
Xè quin mareig.

Necessite fer-me una cervesa en Pau Llorca  i una altra en Eva Ortiz d'Alacant que són enciclopèdies.

 

I crec que farà falta més d'una cervesa per a que m'expliquen tot el tema.
Farem com el Fosters Hollywood eixe:
jo pague la primera i les demés les paguen 'ells'.


Però definitivament, de totes les danses, la que a mi m'agradaria tocar és la de "la dansa del ventre".
A la que balla vull dir...

Estiu

Per fí m´he trobat en quatre dies consecutius per a assajar!!

Dijous, divendres, demà i diumenge...

Després del fiasco dels dos primers dies, crec que demà assajaré percussió.

I les espectatives són que diumenge netejaré casa :(

Caixes

Ahibá la ostia bricomaníacos!!

Hoy en Bricomanía....
 ...el amigo Miquel des de la Vall d'Uixó nos da unos briconsejos para ahorrarnos unos eurillos.

Me cagon to...joder!!  ahora ya no tendréis excusas para deshaceros de esas cajas de turrón o de relojes que usais para guardar los tudeles, pues.

  Manual Caixeta Tudells

Que os parece xavales??
Una gozada, una maravilla, verdad?

I pensar además que se puede decorar al gusto del fabricante...

Venga, hasta la próximaaaa... Aguuuuur... 

Nyas, en tota la boca

Hi ha frases que motiven a viatjar, a llegir, a estudiar...
Hi ha d'altres que conviden a abandonar tot allò que estàs fent.

Pose unes frases que he sentit, llegit o que m'han dit, absolutament desmotivadores.
En molts cassos el pitjor del tot és qui les ha dites: els propis pares!!


1.  Neneeeee, échale mierda al instrumento ese y pita padentro!!!
(Açò li ho va dir el pare d'un amic al fill dolçainer)


2.-Un tuit de fa uns dies

3. Mon pare:
I no has pensat en tocar el clarinet del uelo?
Farà menos ruido, no?


4. Mon pare vegent algo de música a la tele (El Conciertazo de la 2 o algo així):
Que bé toquen! Fea temps que no sentia tocar tan bé!
(moments abans jo estava assajant)


5. La meua novia, parlant de mi als seus amics:
- Pues Manolo toca la dolçaina. Mirad este video.
No toca tan mal, es que el instrumento es así.
(És andalusa, eh)


 6.  Un amic:
- I on assajes?
-- Tenim un local.
- Clar, perque seria insoportable a casa.

 

Els plats

Hui la cosa va de la importància dels plats.

Un tema molt sencill que, per a la gent, sol passar desapercebuda però que és una part fonamental en l'èxit.

De plats hi han molts

 i tots ells han de ser elegits segons criteris personals,

de necessitat, o de practicitat.

Hi han plats grans, menuts,

més plans o més convexos,

més pesats,

més  ovalats...

Una bona recomanació és que proveu en casa els diferents plats i les diferents formes de treballar-los fins que doneu en els que més vos satisfaguen.

La decoració dels plats també és un requisit ineludible si es busca generar una bona impresió.

I al final tot ha tenir armonia.

Un bon menjar servit en un plat adequat i en la presentació adecuada

pot fer que et convertisques en un molt bon amfitrió.