Preguntes tontes, respostes idiotes

          1. Si t'has perdut pel mig de la peça, a qui li demanaries ajuda?

1. • A un dolçainer afinat
   • A Santa Claus
   • A algú del públic
   
        Resposta: a algú del públic, cap dels altres dos existeix.
     
   
   2. Quina és la diferència entre una dolçaina i una ceba?
         Ningú es posa a plorar si talles una dolçaina a trocets.
   
   
   3. Com pots evitar que et roben els diners de casa?
         Posant-los dins de la funda de la dolçaina.
   
    4. Com s'aconsegueix que un dolçainer faça un FA natural?
           Llevant-li l'afinador i dient-li que faça un FA (#)
   
    5. Què li passa a un dolçainer quan li canvies la tonalitat de Sol Major?
          Massa coses. No fa molt, el director donà l'entrada a una peça en la que van entrar tots menys les dolçaines ( tuba, trompa, trombò, clarinet, flauta i fins i tot la percussió ;P ) 

                     - Xè, per què no heu entrat? - Preguntà el director.

                     -  Mestre, ací posa que hi han 666 compassos d'espera!

                     - Cóm???  Cavallers, això son tres bemolls a la armadura!!!


             6. Quina és la definició de "semitò"?
                      La diferència entre un LA i un LA tocat per un mateix dolçainer.


             7. Quina és la definició de "to"?
                      La diferència entre un MI i un MI tocat pel mateix dolçainer.

             8. L'altre dia un company va arribar tard a l'assaig i el director li preguntà:
                      
                        - Vols alguna nota per a afinar?


                        -  Per a què? No és la mateixa peça que vam tocar la setmana passada?


              9. Quina és la diferència entre un dolçainer i un terrorista?
                       Amb el terrorista pots negociar el preu.


              10. Què diria Homer Simpson si fora professor de dolçaina.

• Lo intentaste al máximo i fracasaste. La lección es: no intentarlo nunca.
• Si algo es difícil y duro de hacer, entonces no merece la pena.
• Si te equivocas con alguna nota en un concierto, culpa a la percusión. No falla.

 

Con la música a todas partes

L'altre dia, un amic es casava. Havia d'anar a buscar a la novia a sa casa i d'allí a l'esglèsia.
Evidentment, vint convidats caminant pel poble tot mudadadots sense música...

Va preguntar per una dolçaina i un tabal, per tal d'acompanyar-los.
 230 euros??? Li van dir que 100€ per músic i 30 de desplaçament.

Finalment jo li vaig fer la faeneta, 'isca com isca':
1 gener, 1 febrer, 2 braçals, 3 beunes, 2 madomots i un Tio Pep (l'amic es diu Pep)
Tot va quedar en una cervesa i molts agraiments.

Quant de temps dura una canya de dolçaina?

Hi ha molts articles diferents sobre les canyes de dolçaina . Alguns són molt interessants. He llegit un que, fins i tot, posa imatges d'un tall transversal d'una canya vista al microscopi.

Quant de temps pot durar una canya?   Depen de moltes variables:
- Si ets novençà, sol durar menys
- La forma de tocar, apretes més o menys la canyeta.
- De qui siga la canya
- El temps també influeix molt: estiu, tardor, hivern...
- Cóm la manipules

No hem d'oblidar que soc un humil educand de dolçaina.  I, per tant, patisc de tots els mals de la meua condició.

En aquest cas, patisc del mal de... "la canya única!"

En aquests moments dispose d'unes 4 canyes, i 'bones' només una.

Lo de bones apareix entrecomillat perque em referisc a 'canya educada'. Ja en prou feina trec temps per a assatjar, com per a traure temps per a domar més d'una canya!

"La durada d'una canya, per a mi, no es comparable, ni de lluny, amb la durada de la cara de tonto que se'm queda quan en trenque una"

Ja se ja se, el meu profe ja m'ho diu: "N'has de tindre com a mínim tres treballades"
Jo ho intente, però no puc. Sona tan be quan la tinc domada, que començar de zero amb una altra... demà.  I demà, demà.... al final: mèèèèèc!! CAGADA.

El MI agut sempre donant la nota

Jo soc el Mi,
la fruita prohibida del dolçainer.
Tinc plica que a tots asusta,
i altura que és cosa fina.

Soc la primera de la llista que muda de roba:
canvie la D per la T explosiva,
i la primera que tots maleixen.
Quan em veuen arribar...
puje l'afinació de la nota que em precedix.
I quan passen per damunt de mi...
deixe malestar en el record.

Soc incapaç de posar d'acord a dolçainers.
Maldecap de directors i sonadors.

En la muixeranga és on done tot el que tinc:
La nota Si tartamuda
em dóna un pas solemne i llarg
que al tropeçar tres voltes
 caic en un aspirant a Re
per a repetir la jugada
i acabar descansant...
DOrmint
SI escau
i somiar en LA
SOLetat calderona.

Em fa vergonya tocar davant de gent

Por a fer el ridícul o vergonya??

Si toques per fer festa, toca i calla. Vergonya és robar i que et pillen.

Som molta gent que a l'hora de tocar la dolçaina o el tabalet, ens bloquegem per por al ridícul. Però, esta por al ridícul està fonamentada? Anem a analitzar-ho, com de costum:

Qué és el que no volem que passe mai quan toquem:

• que la gent es riga de nosaltres.
• fer algo fora de lloc (una nota, l'afinació, un 'plau' a destemps...)
• que a la gent no li agrade la peça que toquem, que s'avorrisca.
• que la gent pense que no sabem tocar.

Tot açò és relatiu, cada opinió és com el cul: cadascú té el seu.

Personalment, pense que la por al ridícul es perd en el moment en que deixes de pensar en les opinions de les persones cap a tu. És de veres que quan algú toca la dolçaina acapara les mirades de la gent, però açò és només fins que acabe la primera o la segon peça. A la tercera ja tornen als seus quefers.

També hi ha varies coses que es poden fer per tal d'evitar tots estos inconvenients. Per exemple:

• Si toques la percussió , els xiquets et miren bocabadats i fins i tot t'imiten, aleshores pots pensar en açò, en tocar per a ells.
• Si toques la dolçaina molts pares et miren en una mescla de admiració i enveja sana. També pots pensar en este fet.
• Si tocant la dolçaina encara no arribes al Sol agut, no faces l'animal!!
• No t'autocensures tu a l'hora de tocar. Si estas decidit, avant!

Pensa que: qui no sap tocar... no toca. I qui sap tocar... tampoc toca.

Un dels punts més violents per a mi, és quan comença un acte on es troben molts músics esperant el seu torn i et miren. Pero vint metres de ritme de percussió i fora.

Una partitura de dolçaina

Xicos que il.lusió. Després d'uns 47 minuts barallant-me he parit una partitura, tonta, però partitura és.

He posat l'estribillo, no he tingut valor ni ganes de posar la resta. Que açò costa molt!!

"Hi, hoooooo

Hi, hoooooo

m'en vaig a treballar....

cualquier quehaser

es un plaserr...."

La Llei de la Gravitació Dolçaineril

Hi ha un comportament prou repetit en la persona de tot dolçainer o educand de la dolçaina:
si sentim tocar una dolçaina és extrany el dolçainer que no s'acosta a vore qui toca.

I no, no es deu a l'element essencial en la condició humana: la curiositat. No senyor.

Hi ha una llei que establix la rel.lació quantitativa de la força d'atracció del dolçainers:

"Todo dolçainer ejerce una atracción sobre cualquier otro dolçainer que es directamente proporcional al producto de tocar i escuchar e inversamente proporcional al cuadrado de la distancia que los separa"

En una fórmula queda:

Aquesta llei té limitacions:

• Si el dolçainer receptor es troba en un bar, el temps de reacció augmenta ( G canvia de valor)
• Depenent de la gent que hi haja vegent l'acte, la trajectòria es pot convertir en infinita (Teoria del Caos)