EL TEMPS D'ESPERA QUAN ES TOCA LA DOLÇAINA

El temps, sempre s'ha dit que és el més valuós que tenim les persones. Coses que es diuen del temps, per exemple:

- És un recurs no renovable.
- És unidireccional (es mou del passat al futur sense alternativa possible).
- Els instants perduts son irrecuperables.
- No és físic, no és tangible.
- No simultaneïtat en l'espai, és a dir, una persona no pot estar en dos llocs al mateix instant.

Bé, aquesta última observació la puc rebatre. L'altre dia jo estava esperant desde les 19:00 per fer un acte que finalment estava programat a les 20:30 i que començà passades les 21:00. Durant tots aquells minuts d'espera jo estava en dos llocs al mateix temps: esperant a començar l'acte i cagant-me en la mare que els va parir a tots.

Vaig tindre temps per a moltes més coses, entre elles vaig fer un estudi estadístic del temps d'espera que ha de fer el dolçainer en cada acten. Ahí va.

--------------------------------------------
En primer lloc anem a fer una taula de valors:

        - Si parles directament e qui et contracta, et dirà que estigues uns 30 minuts abans de l'acte.

        - Si qui et contracta parla en un intermediari (un germà, un amic...), com passa per dos mans el temps d'espera sol ser de 45 minuts o una hora.

        - Si ja posem dos intermediaris (l'amic d'un amic, el germà d'un amic, la novia d'un amic...) el temps d'espera  serà d'una hora a una hora i quart.

     Si fem la taula de valors, el resultat quedaria de la següent forma:

 Ara agafem les dades i les posem en una gràfica i li fem una regresió quadràtica, és a dir, aproximem a ull. El resultat es una funció logarítmica de límit 2:

Conclusió:
A grosso modo podem dir que el temps d'espera de la dolçaina oscila entre els 30 minuts i les dos hores. On més inestable és el temps d'espera és quan hi ha dos intermediaris de la contrata.
Si alguna volta vegeu a dolçainers a un bar, la culpa no és d'ells.
Nota:
L'estudi que he fet és algo més exhaustiu, ací només he deixat un esborrany.
S'han d'estudiar altres variables, com per exemple, que els bombers no arriben per a encendre la falla o la foguera, que el senyor retor no aparega, que la fallera no estiga encara vestida, etcètera.

El temps és el que tothom intenta matar i només o aconsegueixen aquells que contacten a dolçainers.

Calderón de la Barca deia: "Afortunat és l'home que disposa de temps per a esperar".
De ben segur que aquesta cita cèlebre la va dir en un viatge a València veient a una parella (dolçaina i tabal) fent la xarraeta d'una hora i mitja abans de l'acte.

TÒPICS TÍPICS DE LA DOLÇAINA (I)

De moment dues preguntes:

-Em puc quedar prenyada si toque la dolçaina sense guants?
 La responta és clara: SI
El fet que tu toques la dolçaina, amb guants o sense guants, no afecta que et pugues quedar prenyada.

Possiblement la pregunta més convenient a allò que realment es volia saber seria:
- Tocant la dolçaina, em puc quedar prenyada?
Això que cadascú  s'ho mire. No se jo si és còmode fer l'acte sexual mentre es fa sonar la dolçaina. Però si ho intentéssiu heu d'anar en compte per tal de no agafar vicis, crec que és complicat bufar de diafragma en tals situacions i postures. Aleshores us convertirieu en unes "vicioses" o uns "viciosos".

Bé, crec que la pregunta més exacta és:
- Puc tocar la dolçaina estant prenyada?
Doncs, això jo no ho sé contestar. El problema és que són moltes hores de peu, a més a més, a mesura que el nen es fa gran es complica molt bufar.
Jo no he vist a ninguna dolçainera prenyada tocant la dolçaina. Si encara no s'ha donat el cas, us anime a ser les primeres en fer-ho. Canal 9 premia molt tot aquest tipus d'originalitat, i Julio Tormo s'ompliria d'orgull i satisfacció al donar la noticia. Igual fins hi tot rebenta... ànim dolçaineres!!


- Per què tos els que toquen la dolçaina son lletjos?
Això no és veritat. Tots els que toquen la dolçaina no són lletjos, són molt lletjos.
Us anime a posar en el cercador Google: "dolçainer"  i fer click a la opció: "imágenes" i... aaaaahhhhh!!!
Això si, el ventall de dolçaineres guapes i templaes és molt ampli. Fixeu-vos sino en Cristina que també apareix per allí.

OBSESSIONS D'UN JOVE EDUCAND

En qualsevol inici d'un projecte d'aprenentatge
apareixen tot tipus d'actituds obsessivo-compulsives
que no pots reprimir.

Pel que tinc observat, la major obsessió de tot aquells que tractem d'aprendre a fer sonar la dolçaina no és, ni més ni menys, que el tema de les partitures.

Els símptomes més evidents són els següents:

1. A tot hora estem preguntant d'on podem traure partitures de dolçaina.
   
   
2. Trobem a internet moltes partitures però estan escrites en un altra tonalitat que no sabem trasportar.
   
   
3. Si estem en una conversa i sentim el nom d'una peça de la que no tenim la partitura solem tallar de socarrel la conversa i amb la cara desencaixada i com si ens anara la vida exclamem: “Tens la partitura?”
   
   
4. Si en una conversa es parla d'una partitura que tenim, solem alçar la veu, com si fos un trofeu únic en el món guanyat amb sang, suor i llàgrimes: “Jo la tinc!!  La vols?   La vols?   La vols?   Eh?   Eh?  La vols?”
   
   
5. Si algú et demana per una partitura que sap que tens, traem de la motxilla la (o les) carpetes on tenim totes les partitures per tal de fer vore la nostra riquesa arxivística.
   
   
6. En molts casos, moltes de les partitures de dolçaina que tenim estan repetides. Llavors perden el seu estatus de partitura per a converti-se en estampes intercanviables.
7. Possiblement, no sabem afinar “La manta al coll” o “El Gener”, pero et toquem d'una passada i amb repeticions la “Julia Vicent” o “El Gato Montés”.
   
   
8. Coneguem, per l'efecte de buscar partitures a internet, els noms de tots els instruments tradicionals de les diferents regions: gralla i sac de gemecs a Catalunya, xeremia a Mallorca, txistu Basc, dulzaina aragonesa, la gaita galega i asturiana, la ocarina...
   
   
   Segurament coneixereu molts més simptomes. Açò és només un breu recull.
   
   
   
   
   
   
   
   

La dolçaina i els problemes

Després d'una setmana d'estudiar tres exercicis, arriba el divendres:

- "Xè Vicent, t'he de dir que estos dies m'agraden molt. Se m'han oblidat tots els meus problemes.
    ¡Ara només pense en tu i en ta mare!"

(Este és el final del dialeg que vaig tindre amb el meu professor després que no em passara cap lliçó)