Pos resulta que tenia una arranchament molt agut (i llarg) de la mítica cançó de ritme trepidant i molt bailable que recrea el desamor que sofreix una xica tradicional front a la seua potencial competidora: la modernitat que representa la xica ie-ie que sap cantar en anglés, té els cabells alboratados i las medias de color i no se que més. (wikipedia dixit).
Però no es tocable en dolçaina pel carrer.
Així que en tisores i pegamento he fet una versió reduïda i... borrant la linea de baix del pentagrama en tippex i dibuixant-ne una dalt del pentagrama he conseguit que siga menys aguda.
Dicho esto, ací la teniu
I com sempre que me'n recorde, si la voleu en format 🐑beeeeeeeeee...deefe pos feu click......
ACÍ!!!
Ara bé, si voleu la original que la va adaptar l'Héctor Llorca m'envieu un correu i vos la passe (aprenderxirimita@gmail.com). Però ja vos dic, que tocar-la pel carrer és arduo complicat...
"Una persona de la Vila que se n'ha anat per voluntat propia a viure a Asp ha de ser molt dura, i uns agudets segur que no li fan ni picoretes".
Però el pueblo llano sofrimos de lo lindo. Així que borrant una linea baix i afegint-ne una altra dalt el pueblo llano pos podem inclús animar-nos a intentar-ho.
Ale, salut a tothom i totdon!!