Jeroglífics

Ara que m'he aficionat als jeroglífics me n'he inventat uns quants.

Ànim!!
Les sol.lucions estan en els comentaris    : )

1.

2.

3.

Audicionant

Tornen les audicions amics...

Esta vegada estarem preparats per tot el que siga!!

Tenim una meta, sang, suor, llàgrimes i esforç...

Bueno.... sempre queda, clar, el problema psicològic. Que pot ser siga el problema que més hauriem de treballar.

Ara us comentaré uns truquets, que la mare experiència ens ha ensenyat:

1. S'ha d'omplir l'escenari.

Heu d'entrar en confiança a l'escenari, sense por i transmetent calma i energia.
 Com si anareu a fer algo que la gent fa tots els dies, com per exemple menjar-se una poma, secar-se els cabells d'esprés d'haver-vos dutxat o posar-vos el pijama.

"Senyores i senyoras, ja se que sabeu baixar-vos els pantalons... però mireu com ho faig jo!!"

2. La presentació de la peça.

Sempre heu de dir:

"Vaig a fer una representació artística de la peça...."

Amb això feu el que feu estarà ben fet,

 com si voleu tocar el Ramonet presentant artísticament la Manta al Coll.

Igual que la representación artística del ADN  del Museu Príncep Felip:
Un tio va fer la cadena d'ADN del Museu Princep Felip amb una gran errada (d'orientació de les bases).

i ho van sol.lucionar posant-li el títol de representación artística del ADN.
 I au xe, uns millonets d'euros i ací no passa res.

3. La respiració.

Eixa sensació de falta d'aire o que no et responen els dits degut a l'angustia o ansietat que provoquen les audicions es pot treballar un poc.

El que heu de fer es pegar dos voltes corrent fins a cansar-vos en el parc més pròxim al lloc on assajeu, després tot seguit intenteu assajar.
Eixa sensació és la més aproximada a la falta d'aire, angustia i/o ansietat que trobareu al pujar a l'escenari.
Treballeu-ho varies vegades i voreu com controleu millor les audicions.


4. L'eixida

A l'hora de baixar de l'escenari, el primer és saludar. No s'ha de fer ni de forma efusiva ni en falta d'alegria.

Tampoc s'ha d'eixir caminant cap enrere!!

I, en cas d'aclamació popular, tornar a l'escenari tantes vegades com ho demane el públic.

També pots anar directament al lavabo i plorar tantes vegades com faça falta.

Greatest Hits

1. Vam anar al Ferrol de mercat medieval de músics (o bufons segons es mire) fa uns anys. 

Les dolçaines havien preparat unes peces a dos veus, ritardandos, crecendos, calderons, tresets, alteracions i no se quantes coses més.

"El tabalet i bombo feu cristià per a no liar-nos", ens van dir les dolçaines.

Al final qui ens contractava ens va dir: "Esas no me gustan, mejor tocad esa que hace ti, ti, tiiiiiiii, titi, tiiiiii...!!!"

Res de trellat xè, en quatre notes feta la peça i bolo arreglat.

Tant de preparar, assajar, afinar, bla, bla, bla...

2. Fa dos estius, en el bateig de sang al meu poble...

Per a triomfar vaig preparar un repertori variat, un popurrí enganxant unes peces en altres, triant i destriant peces, buscant per internet....

Ahí... donant el callo.

Al final se m'ocorre fer l'ambulància.

Tres anys pagant classes, canyes, assajant, plorant, maleïnt, afinant... per a que em demanaren fins l'avorriment:

Fes l'ambulànciaaaaa, fes l'ambulànciaaaa, fes l'ambulàààànnnnciaaaaa.....

  

Quan impredictible és la música!!

Vos pose la digitació de l'ambulància:

Retrobaments

L'altre dia estava de compres en la meua dona pel centre comercial d'Ondara. Ja s'ho podeu imaginar: ella davant mirant-ho i tocant-ho tot i jo dos passes per darrere mirant a terra i dient que sí a tot.

I de sobte em vaig creuar la mirada en un antic company Traginer, de Pedreguer. Feia uns 5 o 6 anys que no sabia res d'ell. Estava com jo: casat, en un fill i de compres en la dona (dos passos darrere d'ella i mirant a terra dient que sí a tot). També antiga companya de guerrilla en la colla.

Ens uns breus 5 minuts vam haver de posar-nos al dia. Ja s'imagineu: moltes preguntes, molt ràpides i de resposta curta.

Recorde en molta estima el meu pas per la colla de Pedreguer. Treball molt dur i molt bona gent. Vaig aprendre bona part del que ara sé.


Em digué Xavi que el dissabte dia 1 de desembre van a fer un intercanvi de colles en Algemesí. A mi em pilla retirat, i no podré anar. Si algú vol més informació  la trobarà en esta web: Colla d'Algemesí

Ploramiques

La gent no entesa sempre sol preguntar:

"És dificil tocar la dolçaina?"

Home, pues com tot. Has de dedicar-li temps.

Hi han instruments moooolt més complicats que la dolçaina. Compareu sino:

 

 Ara, els educands tampoc hem de queixar-nos tant !!

Dolçaina Style

El video té, de moment, unes 205 000 visites. I suma i sigue, que es diu prompte.

No se si els companys de la penya Cristal Dior esperaven tant d'èxit. Per allà on vas i ho comentets tohom l'ha vist. 
Però a mi, el que més em va sorprendre va ser el diumenge passat (ara fa dos dies):

 Estava fent-me una cervessota al Tallarina a Xaló i el dj de l'Activa FM la va punxar...

La va presentar, va parlar dels de Gilet, la va dedicar...

 Xè, al mateix nivell que el Carlos Jean o el David Guetta

Jo vaig començar a parlar com un entés en el tema, donant-me importància. Jejeje...

Ara mirant pel feisbuc també l'he vista en la discote Albaes. Awarda!!!

Vicent, un company de Santa Pola, em va enviar l'enllaç. Supose que a estes altures ja l'haureu vist tots, però vaig a enllaçar-l'ho per gust:

La tardor

Ja fa més de 100 anys un asteroide(Theia) colisionà en laTerra formant la Lluna i inclinant l'eix de rotació.

Esta inclinació és la responsable de les estacions de l'any:

- Les que fa una calor/fred que et cagues: Estiu i Ivern

- Les de transició: Primavera i Tardor.

El problema són estes últimes, les de transició.

Ja fa uns anys, el Borràs em digué:

- Pel Setembre-Octubre sempre heu de tensar de nou el tabal, i també per l'abril-maig. 

Els tabals acusen el canvi de temps. En aquells que el parxe siga de pell encara es nota més.

------------------------------------------------

L'altre dia vam anar a fer un poc de ruido pels carrers de San Vicent i ens va ploure un poc.

Recollons, a quasi tots les canyes  se'ns tancaven sense fer prácticament força.

Així que m'he informa't com és possible que les canyes del de muro (sense rebaixar) poden arribar a tancar-se??

Hui vaig a parlar-vos de la... 

 

Agarreu-se que ve curva.

Per a explicar-ho fàcil: 

si la madera 'veu' humitat en l'ambient n'agafa per a equilibrar-se.

si no hi ha humitat la dolçaina/canya estan tieses com un garrot, perque tracta de 'donar' humitat a l'ambient.

En les estacions transitòries que abans mencionava hi ha també molta diferència del dia a la nit. Per això podeu notar com la dolçaina sona diferent de tocar-la al matí a tocar-la a la nit.

Per baix del 25% d'humitat l'ambient és nefast per a la dolçaina: comença a encongir per la perdua d'aigua. Ja sabeu els soroll que fan les cases antigues quan arriba la nit per culpa de la madera.



Si mireu el  mapa d'humitat següent podreu vore com les zones on millor sona la dolçaina son les marines, i la zona d'Elx, Alacant i Santa Pola.
A la ciencia me remito...