Conten els vells que afinar una dolçaina és més difícil que posar-se d’acord sobre els ingredients autèntics d’una paella valenciana, si la truita de creïlles és amb ceba o sense, o si, per a fer pa amb tomaca, la tomaca s’ha de restregar o posar a tallades...
Però la tecnologia avança...
...encara que la prudència del dolçainer, no tant.
Anem a obrir un meló.
Pel que tinc observat, no molta gent sap com enfaixar-se bé. I em referisc al procés, no al resultat. Perquè d’una manera o d’una altra la faixa quasi sempre queda ben posada. La qüestió és quin preu esteu disposats a pagar.
Cada vegada que veig a algú posar-se la faixa mentre crida: "Estira més fort!! Apreta, apreta!!" em ve al cap aquella imatge de la senyoreta Escarlata posant-se el corsé ajudada per Mammy:
I això és un error des del meu punt de vista, el qual és absolutament indiscutible, bàsicament perquè sempre tinc raó. I punto!!
Posar-se la faixa no consisteix en pensar que tens una ferida de guerra a la panxa i tractar de que no et caiguen els budells a terra. Posar-se la faixa és mooooolt menys aparatós.
I sí, ja sé que l'internete del dimoni està ple de vídeos i tutorials on t'expliquen com fer-ho... però tots cauen en el mateix error una vegada rere l'altra: ensenyar-te a estirar la tela com si estigueres remolcant un camió. Quina necessitat?!?!
Com que una imatge val més que mil paraules, sempre que em pose la faixa em ve la imatge d’un anunci (no recorde de què era l’anunci) on el tipo amaga la panxa fins a límits físicament impossibles mentre passa una xica. Cal veure el vídeo per a entendre la veritable ciència de l’enfaixat:
I així és com s'ha de fer, imitant al tiparraco este de l'anunci.
Mètode definitiu:
D’aquesta manera et durarà toooot el passacarrer, romeria, ofrena, recollida de premis o el que siga que vages a fer. Recordeu la regla d’or: amagar la panxa, posar faixa sense apretar i relaxar.
I au, això era tot. Res més per la meua part. Espere que vos servisca. I si ja ho sabieu... doncs haver-me avisat!! Haguera a profitat per a assajar en lloc d'escriure-ho.
PD: Este és l'únic vídeo que he trobat on diuen lo d'amagar panxa
Ep, m'acabe de comprar una sordina per a la dolçaina i és una autèntica meravella.
Redueix moooooolt el so i sobre tot la reverberació que fa el so en les parets de casa.
A veure, no podeu assajar a les 3:00 de la matinada però sí a mitjan matí o mitjan vesprada. Per als veïns és com si tingueres la tele un poc alta. De fet, jo assaje a la mateixa habitació mentre els meus fills veuen la tele i no es queixen, pugen un poc el volum de la tele i arreglao.
Vos passe l'enllaç per si voleu informar-vos, però per a aquelles I aquells que no teniu lloc on assajar és una molt bona solució. Val 60 eurapios més despeses d'enviament.
Una altra cosa, és un peliu gran per a la dolçaina perquè està feta per a gaita basca o gralla catalana, que són uns 5-6 cm més llargues que la dolçaina valenciana, però paga la pena.
Bones a totes i tots.
Enguany ha sigut el tercer any que es reuneixen les bandes de música formades per professorat i alumnat dels instituts d'Elx i fan un concert (d'unes 4 hores de duració).
En aquesta edició he tingut la sort i el plaer de fer una xicoteta col·laboració en la cançó "I tu sols tu" de El Diluvi. Si voleu la partitura ---> CLIQUI
Si feu cliqui a les següents imatges podreu veure la cançó des de dos angles diferents:
Si voleu més info de la mostra podeu fer cliqui a les icones de baix
 |
Instagram de la Mostra
Facebook de la Mostra |
L'astribillo del "Eres tonto" de El Cant del Boig (o El Canto del Loco en madrizleñ).
I si tu voler tenir-la
per a tocar-la o arxivar-la
podrás fer-ho o pedefer-ho fent cliqui ACÍ
God save the pedefé for ever,
gran friend de les tabulacions fixes
estigues al computer que estigues.
El següent test de fonamentació científica està considerat pels experts com "altament clínic" i totalment fiable en els seus resultats.
Per a la seua aplicació s'ha de fer de tres maneres diferents:
1. Amb els dos ulls destapats.
2. Amb només l'ull dret tapat.
3. Amb només l'ull esquerre tapat.
El resultat final serà la mitjana aritmètica dels tres resultats. Ànim!
Com diem a la colla el Cocó d'Alacant...
Estudieu cabrons!!!
Donant un voltio per la web de Fede (la federació), es pot veure que gairebé tots els grups i colles dolçainerils utilitzen el google mail (gmail), i per tant imagine que el Drive que té associat.
També estic segur que molts/es dolçainers/es i tabaleters/es tenen també el seu propi Drive: "Esa adorable, jugosa y deseable plataforma de archivos privados que guardáis con recelo y desconfianza".
És curiós quan li dius a algú a bocajarro: "Vinga, dòna'm permís al teu Drive de partitures!" com posa els ulls ojiplàtics i titubeja: "aaah, eeeehhh, és que...."
Què tindreu guardat ahí?? Només partitures?? 🤔
Vinga va, vaig a compartir un trocet del meu Drive amb tots vosaltres.
Jo sempre porte damunt una carpeteta amb partitures "imprescindibles", que són les de "per si...": per si vas de passacarrer i acaben demanant unes dansetes, o estas de xarangueo i et demanen una cristiana o una mora. O tens la mala pata de que en eixe moment hi ha un partit de furbo i et demanen un himne. Mai saps per on et poden eixir "els que paguen".
El llistat és el següent:
Si tu pedefear les partitures querer...
cliqui a la foto de abajo debes aser
 |
| Imatge del Drive d'una colla |
Si penseu que deuria ampliar el repertori de "imprescindibles" dieu-ho en un comentari o envieu-me un correu a aprenderxirimita@gmail.com
Ale, seguiu disfrutant de l'estiu i les oles de calor...
Besaetes bros i sis
Fa un parell de setmanes per gust i plaer (i perquè estava avorrit) vaig "enrollar" un tudell en fil de cosir "com es feia abans". Aquí teniu una imatge de cóm ha quedat l'experiment:
I hui mateix he anat a tocar a San Vicent i amb molt de goig els ho he mostrat. Il·lús de mi, ningú tenia la mínima idea de què era això.
M'han fet comentaris del tipus:
Anserio que ningú recordava o no els havien dit que abans es gastava fil de cosir per a ajustar el tudell?
Així que he aportat el meu granet d'arena i els he explicat que abans es feia així. No he salvat el món ni molt menys que afinàrem, però estic content.
Bé, ara en casa he entrat a l'internete del dimoni i he anat de cap al blog de Pau Llorca. Recordava que havia escrit alguna cosa al respecte:
 |
| Pantallasso del blog de Pau Llorca |
Si voleu més info o llegir tota l'entrada que va fer Pau feu cliqui ACÍ
Ale amics i amigues feu bondat i afineu, o no.
Qué Rebonica es la amapola, ayayay
que se cría en los trigaaaaleayayayyyy
Más rebonica es mi niñaayayayyyy
cuando a la ventana saleeeee...
Que me han dicho que te digaaaaa
quen la eras no se pedefeaaaa
que para eso está el cliquiiiii
pa poder pedefearlaaaaa...
Bon any familia dolçainera,
he estat buscant esta partitura per l'internete del dimonni i no l'he trobada. Axí que si algú la vol ací té un apanyo mentre la busque millor editada.
Si vols pedefear la partitura
hauràs de clicar a la criatura
 | |||||
Foto: R. Maniscalchi del llibre "La Maria no té por"
És possible que alguna vegada el profo o la profa vos hagen dit algo paregut a...?
i un grapat de coses més, segur.
A mi cada vegada que em deien lo de la "columna d'aire estable" se'm venia a la ment el quadre de Frida Kahlo "La columna rota"
Pos xico, per recomanació del meu profo, ahir vaig fer un taller sobre...
"ACTIVACIÓN DEL ABDOMEN Y SUELO PÉLVICO PARA INSTRUMENTISTAS DE VIENTO".
I vos he de dir que va ser una autèntica meravella. Ara, almenys, ja sé perquè no tinc la columna d'aire estable i com fer que siga estable, sé bufar "des de baix", apretar el cul, etc.
A tots els que estavem en el curs se'ns va obrir el cel i vam veure tots el vicis que tenim a l'hora de tocar, tant posturals com respiratoris. Ara ja sabem un poquet més sobre tècnica i això ens farà tornar enrere un parell de passos perque haurem de treballar diferent, però una vegada interioritzat millorarem a l'estudi de la dolçaina.
Totalment recomanable que feu un taller d'este tipus, que busqueu pel iutub algun vidéo que vos ho explique o pregunteu a qui sàpiga algo del tema.
Com a píndola vos dic que "bufar de baix" no es bufar de diafragma, és de més avall.
Si algú de vosaltres viu pel sud, podeu intentar que es torne a fer el taller parlant amb la profa. Vos pose baix la programació del taller on està tot explicat i posa el lloc on el vam fer, feu cliqui a la imatge. Ah, 25€ per cap ens va costar.
La Cavalcada dels Reis Mags és un moment molt especial i màgic que sol agradar a tothom.
A més a més, sembla que hi ha una llegenda que diu que "dins de cinc dels caramels que tiren tant els reis com els/les acompanyants hi ha cinc bitllets dorats i aquells que els troben podran visitar la fàbrica de xocolata del Sr. Wonka i sols un d'ells guanyarà un premi especial".
Bé, o això o mi no entender l'obsessió de la gent en arreplegar el ja mencionat preparat de sucre líquid espesat i recobert de sucre.
Pel que fa a la meua condició de músic que participa a la Cavalcada del Reis, en lloc de contar-vos com ha anat, vos pose una imatge i ja es podeu fer una idea:
Una versió de la versió de "ol mai lovin" dels Manolo's, no dels Bitels.
La lletra facileta:
"Naaa na na na naaaa na nàààà
na na nàààà na naaa na na nàààà na nààà
na na nàààà na na na na nààààà
na naaaaa na nà na na nààààà...
Ol mai loviiiiiin..... na na naaaaaa na naaaaaa
Ol mai loooovin....."
aloH ed uon!
lE etbassid tassap giav rana a nu trecnoc led inaD leuqiM i sle am, em, im, om, scisúm a atnaS aloP i sne oh mav rassap ólla'd sém éb atot al ailimaf.
soV etrop al arutitrap ed al ateresaM, rep is al uelov rajenoibalf o rajeniaçlod.
tulaS!
Què passaria si el dissabte estigués el mercat tancat? Què faria la masereta?
Pos segurament fer cliqui ACÍ per a pedefear la partitura i passar un bon ratet tocant, cantant i ballant.
A las buenas de nou, vaig trobar per l'internete del dimoni la partitura de la part del violí de la cançó I tu, sols tu de El Diluvi. Un tal Óscar Abellán Barber va ser l'autor.
També vaig trobar a un tal Vicent Verdú que havia trascrit (o transcrit que el tio guguel diu que tant fa) la part de la veu per a flauta.
Així que feta la feina grossa, només quedava arrejuntar tot el material en una partitura i posar donsaina al pentagrama. I després de dos dies al forn ací la teniu.
I com sempre si la voleu trobar per a imprimir jo l'hauré de pedefear
i després fer cliqui ACÍ l'haureu de descarregar.
Ale, a disfrutar del diumenge (si és diumenge quan llegiu açò)
Si voleu la del uaca uaca pedefeà, no awardeu més i feu cliqui ACÍ
Ah, i no treballeu tant i disfruteu més caram!!
divendres 29 gener 2021
Xarrant en un tio que sap molt de música ha eixit a la conversa allò de que el fort es marca amb el peu esquerre. Ens hem contat anècdotes sobre el tema i ens hem preguntat:
Per què es marca amb el peu esquerre el fort?
Ha eixit allò de la marxa militar, que tendeix més a un 2/4 que a un 4/4, etc.
Però... per què es marca amb el peu esquerre?
No ho sabem contestar. Tenim dos teories i una cervesa apostada.
Bé, vaig a investigar per l'internete este del dimoni. Si avance en el tema vos ho faig saber.
Qualsevol altra idea o teoria és benvinguda (per whatsapp, mail, comentaris o inclús obrint la finestra i cridant).
PD: per cert, el cor no està a l'esquerra, eh? Està al centre baix de l'esternó, un poc girat (per això el pulmó esquerre és un poc més menut que el dret). El que passa és que la part del cor que envia sang al cos està a l'esquerra i com l cop que fa per a enviar la sang al cos és molt fort dóna la impressió que el cor està a l'esquerra.
diumenge 31 gener 2021
En primer lloc dir que, com suposàvem, l'origen és militar. Per tant hem rebuscat per l'internete i preguntant a la gent si sabien alguna cosa sobre el tema.
Ale, vaig a anar posant les conclusions a les que estem arribant.
1. Un amic que va fer la mili em contà que per aquella època els deien que començava amb l'esquerre perquè l'alto sempre venia a deixar el peu esquerre davant:
"isquierda, derecha, isquierda, derecha, isquierda, aaaaal..... to!!"
I com la majoria de gent som dretans, queda de luxe per a armar el fusell i disparar.
Diguem que és per optimitzar el temps que tardes a estar preparat per a disparar.
Personalment esta explicació no em convenç.
Cal afegir que els esquerrans els posaven a la fila de l'esquerra de l'esquadró de davant cap arrere per que així el flanc esquerre quedava més protegit (per l'angle que cobrien els esquerrans) i se'ls permetia donar una passa més per a que la posició de tir els vinguera amb el peu dret davant.
D'ací les bromes tipus: "els esquerrans són els primers a caure".
2. Per altra banda, vaig llegir que a l'antiguitat les armes solien portar-se sobre el costat esquerre del cos: l'escut al braç esquerre i l'espasa al maluc penjada a l'esquerra. Com pesaven molt, per a iniciar la marxa era millor començar amb el peu esquerre, així es canviava el pes del cos a la cama dreta (sense moure's) i s'agafava l'impuls necessari per a començar la marxa.
3. També vaig llegir, en la mateixa línia que el punt 2, que al portar l'espasa penjada a l'esquerra del maluc per a pujar al cavall sempre es pujava per la part esquerra. Així res destorbava la cama dreta per a passar per dalt del llom del cavall i seure's sobre ell.
Bé, de moment no puc aportar res més a este interessant tema. En quant trobe alguna coseta més vos ho faig saber
Besaetes!!
- La música i les matemàtiques estan íntimament lligades.
+ Ja, no és la primera vegada que m'ho dius.
- De veritat, hi ha moltes mates a la música.
+ Claaaaaro...
- En serio que sí.
+ Si tu ho dius. A que no hi ha nassos de fer una classe de mates amb música.
- Que no??
+ Vinga, demostra-m'ho!! A que no portes un dia el tabalet a classe??
- Aguanta'm el cubata!!!
-------------------------------------------------------------------
Bé, i he muntat la següent classe. No patiu que la idea no és donar mates mentre toque el tabalet.
La fitxa la trobareu pedefeà ACÍ. Pero vamos, si no la voleu ho entenc perfectament.
Ara bé, les respostes són cosa vostra. Si voleu podeu deixar-les als comentaris, que comenteu poca cosa amics!!
Ale, salut i disfrut
Bé, ja hem fet la classe. Els he explicat prou coses de percu, els he mostrat algun que altre vídeo i alguna coseta més.
Un xic se n'ha adonat que si li compres 6 metres de corda de cànem al Bessó deuria de costar 3'14 euros i a la web posa 3'15 euros. 😂😂 No en passen una!!
Ah, i el que els ha costat la vida d'entendre ha sigut l'oferta de la "corretja i funda" si ho compres junt al tabal:
- Quant costen la corretja i la funda si ho compres sense comprar-te el tabal?
- En quant s'incrementa el preu del tabal si aprofites l'oferta i ho compres?
No queda clar del tot:
Jo, que sóc un poc curiós, li he preguntat a un tio que sap molt de música:
"Per què a l'armadura a voltes es posa una C i altres 4/4? És el mateix?"
I el tipo este que sap molt de música em respon:
"Per a tu és el mateix(1)
Per a mi és quasi el mateix
I per als que saben de música no és el mateix."
Sembla que jo vaig posar cara de "necessite una explicació" (que també es podria interpretar com una cara de "a vacilar a tu puta madre") i l'home m'ho va explicar.
Si voleu saber la diferència podeu seguir llegint. Intentaré no ser molt pesat (cosa que dubte).
Allà pel mil dos cents i pico, la música i la seua escriptura van començar a complicar-se. Per tant necessitaven símbols que posar a l'inici de les partitures per a indicar certes característiques de les obres.
Per aquella data és pensava que el compàs perfecte (Tempus perfectum pels que sabeu llatí) era aquell que tenia tres temps per allò de la Santíssima Trinitat .
Aleshores, com es pot representar algo perfecte? -es van preguntar.
Pos amb un cercle - va contestar algun matemàtic que havia per allí
I així ho van fer. A l'inici de l'armadura posaven un cercle per a indicar que era de tres temps cada compàs. Cosa que era necessària posar per què no havien inventat encara les línies que separen compassos, com nosaltres.
------------------------------ Un apunt que no té res a veure que vos entra en el preu: -------------------
També per aquella època s'utilitzava la paraula llatina aequal en matemàtiques per a igualar dos coses. Imagineu-vos un llibre de mates, que de per si ja és vomitiu, que en lloc del símbol igual utilitza la paraula aequal... pa mear i no echar gota, primo.
Aleshores algú es va preguntar:
com es pot simbolitzar que dos coses són iguals?
I algun matemàtic (Robert Recorde en aquest cas) que passava per allí va dir: Pos amb dos línies paral·leles primo, no hi ha res més igual que dos línies paral·leles.
A la següent imatge del The Whetstone of Witte és la primera vegada que s'utilitza l'igual i explica el per què. Si feu cliqui a la imatge vos porta a la pàgina de la wiki.
------------------------------------------ Bé, perdoneu l'apunt i seguim amb lo nostre ------------------------
Així que un cercle representava els compassos de tres temps.
I aleshores... com es representa un compàs que té dos temps?
Pos en mig cercle!!
Cooooooooom?
Que no és una C!!! És mig cercle!!!
Mig cercle que representa un compàs de 2 temps. De 2 temps!! No de 4!!!
Bé fins ací el que vos volia explicar. Després ja venen combinacions que fan un poc més complexa la notació:
- Que passa si en un compàs de tres temps, cada temps el subdividim en tres temps més??
Vamos, això ja és l'hostia en vinagre. Un tempus perfectum subdividit en tres!!
Un tempus perfectum perfectum.
Bé, com sonava mal, a esta subdivisió la van anomenar prolatio maior. Algo així com "el nomenament millor possible".
I van anomenar prolatio minor si la subdivisió era binaria.
Aleshores, resumint teníem les següents característiques de les obres:
- Compàs de 3 temps amb subdivisió ternària: Tempus perfectum prolatio maior. El que hui seria un 9/8
- Compàs de 3 temps amb subdivisió binaria: Tempus perfectum prolatio minor. Un 3/4 hui en dia
- Compàs de 2 temps amb subdivisió ternària: Tempus imperfectum prolatio maior. Un 6/8
- Compàs de 2 temps amb subdivisió binaria: Tempus imperfectum prolatio minor. Un 2/4 actual
Bé, la representació del prolatio es feia amb un puntet al mig del cercle si era maior i sense puntet si era minor. Vos pose la captura de pantalla:
Pos eixa és la història de la C. Anys després han dit que C ve de "compasillo" cosa que no és veritat.
Ara bé, jo encara no entenc la diferència entre C i 4/4. Imagine que per a aquelles persones que són estudioses de la història de la música sí que els pot sevir.
I fins ací la xapa de hui. Feu bondat!!
(1) No sigueu malpensats que no va voler dir: "per a tu, que no tens ni puta idea de música, és el mateix" o "per a tu, que eres dolçainer, és el mateix". Ho va dir en tota la bona intenció del món, referint-se a que no té importància saber-ho o no a l'hora de llegir la partitura.
